Anar al contingut

Jacaranda micrantha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
jacarandá (Jacaranda micrantha)


El jacarandá o caroba (Jacaranda micrantha) és una espècie de bignoniácea arbòrea del gènero Jacaranda, secció Dilobos Endl. (1839). És endèmic de la mata atlàntica del centre-este d'Amèrica del Sur.


Distribució i hàbitat

Este arbre es distribuïx en l'est i sur del Brasil en els estats de: Pernambuco, Espírito Sant, Mines Gerais,[1] Riu de Janeiro,[2] São Paulo,[3] Mate Grosso del Sur, Paraná,[4] Santa Catarina i Riu Gran del Sur,[5] en l'est del Paraguay en els departaments de: Alt Paraná, Canindeyú, Guairá, Itapúa i Paraguarí,[6] i en el nordest de l'Argentina, en el sector de la mesopotamia de dit país, en les províncies de Missions i Corrents. Habita en selves subtropicals i tropicals en altituts d'entre 90 i 900 m s. n. m..[7]

En raó de la seua notable floració lila és amprat com un arbre urbà.

Descripció

És una espècie arbòrea d'al voltant de 20 m d'altura, en un fuste recte de 45 cm de diàmetro, corfa rugosa i fulls composts. Florix en primavera; la seua copa es cobrix de flors de color lila-violácea. El frut és una càpsula castanya, redonejada i achatada, que en madurar se seca i obri, lliberant multitut de llavors alades les que són dispersades pel vent.

Taxonomia

Este jacarandá va ser descrit originalment en 1832 pel botànic alemà Adelbert von Chamisso.[8] El lectotipo va ser designat per a. H. Gentry.[9]

Referències

  1. ↑ Gavilans, M. L., Brandao, M., Oliveira-Filho, A. T., Almeida, R. J., Mello, J. M., & Avezum, F. F. (1992). Flórula dona Reserva Biològica Municipal do Poço Bonico, Lavras, MG. III Formação florestal. Daphne, 2(3), 14-26.
  2. ↑ Braz, D. M., Moura, M. V. L. P., & Rosa, M. M. T. D. (2004). Chave de identificação per a as espécies de Dicotiledôneas arbòrees dona Reserva Biològica do Tinguá, RJ, com base em caràcters vegetatius. Acta Botanica Brasilica, 18(2), 225-240.
  3. ↑ Silva, L. D., & Soares, J. J. (2002). Levantamento fitossociológico em um fragmente de floresta estacional semidecídua, no município de São Carlos, SP. Acta Botanica Brasilica, 16(2), 205-216.
  4. ↑ Angely, J. A. (1965). Flora Analítica do Paraná. Pàgines: 5-728. Editor: Institut Paranaense de Botànica. Lloc de publicació: São Paulo.
  5. ↑ Gentry, A. H. (1992). Bignoniaceae-Part II (Tribe Tecomeae). Flora Neotropica Monogr. Volum: 25 (II) Pàgines: 1-370. ISSN 0071-5794. The New York Botanical Garden.
  6. ↑ Stutz, L. C. (1983). Études floristiques de divers stades secondaires dones formations forestières du Haut Parana (Paraguay oriental). Inventaire floristique d'unix réserve forestière. Candollea Volum: 38 Pàgines: 541-573. ISSN 0071-0373-2967.
  7. ↑ Fabris, H. A. (1965). Flora Argentina: Bignoniaceae. Rev. Mus. L'Argent, Secc. Bot. Volum: 9 Pàgines: 273-419 ISSN 0372-4611.
  8. ↑ Cham. (1832). Linnaea. Berlin & Trobe. v. 7: 554.
  9. ↑ Gentry, A. H. (1992). Fl. Neotrop. 25(2): 86.