J̌
La j en carón (minúscula : ǰ) és una lletra del alfabet llatí, derivada de J en l'adició d'un carón. S'utilisa en alguns esquemes de transcripció fonètica, per eixemple, ISO 9, per a representar el sò [ ʤ ]. També s'usa en les escritures llatines o en la romanisació de varis idiomes iranís i pamir (avestan, pashto, yaghnobi i uns atres), armeni, georgià, bereber /tuareg i mongol clàssic.[1] La lletra va ser inventada per Lepsius en el seu Alfabet estàndar sobre el model de š i ž per a evitar la confusió causada per la pronunciació ambigua de la lletra j en els idiomes europeus.[2]
Unicode
Inusualment, per a una lletra en l'escritura llatina, solament la minúscula ǰ es codifica com un caràcter precompuesto en Unicode. La J̌ mayúscula és la seqüència J seguida d'O+030C COMBINING CARON. La representació d'este últim formulari correctament requerix la compatibilitat en el disseny OpenType rellevant en la font, que pugues no estar present en totes les fonts i/o funcionar en tots els sistemes.
Referències
- ↑ «Transliteration Systems for Uyghur-Mongolian or Vertical or Old Script». Tibetan and Himalayan Library.
- ↑ Lepsius, Richard (1863). Standard Alphabet for Reducing Unwritten Languages and Foreign Graphic Systems to a Uniform Orthography in European Letters, London: Williams & Norgate, p. 10.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «J̌» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.