Anar al contingut

Isomalt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estructura de l'isomalt

Isomalt (Isomaltitol o Isomaltosa hidrogenada) és un disacàrit, format per l'unió de glucomanitol i glucosorbitol; també conegut comercialment com Isobyalt, va ser descobert en la década de 1960. És un carbohidrat poc digerible. Edulcorante dietètic fabricat exclusivament en sucre com a matèria primera. Edulcorante poc conegut a un nivell general en l'àmbit de la pasticeria, pero que du cert temps usant-se en este sector. És produït per mig de trans-glucosidació enzimàtica de la sacarosa a maltulosa, seguida d'hidrogenació.

Característiques de l'isomalt

Es digerix només parcialment en la part baixa del tracto intestinal. Algunes de les parts no absorbides són metabolisades per les bactèries de l'intestí. Eixe procés és normal pero pot causar en algunes persones deposicions més blanes o més gasos intestinals de lo usual de forma similar a la reacció del cos a menjars en alt contingut de fibres. La poca gent que pot ser sensible, normalment no té problema si comencen en chicotetes porcions i incrementen el consum gradualment.

Resum de característiques:

És àmpliament utilisat per a la producció de dolces lliures de sucre, especialment en caramelo dur, ya que és resistent a la cristalisació en major mida que moltes combinacions estàndart de sacarosa i aixarop de dacsa. Per lo tant, és amprat en la realisació d'escultures de sucre.

Fòrmula: mescla aproximadament equimolecular de 6-O-a-D-Glucopiranosil-D-Manitol dihidratado (C12H24O11 . 2H2O) en 6-O-a-D-Glucopiranosil-D-Sorbitol (C12H24O11)

Salut

S'han realisat extenses investigacions sobre l'efecte de Isomalt en els nivells de glucosa i insulina. Els resultats sobre persones en diabetis tipo 1 i tipo 2 han mostrat que despuix de la digestió de Isomalt, dits nivells no diferixen significativament dels nivells normals.

No hi ha estudis a llarc determini disponibles sobre el isomalt. Els estudis a llarc determini no s'han considerat necessaris perque els productes de descomposició són la glucosa, el sorbitol i el manitol.


Referències