Interés negatiu o tipo d'interés negatiu és la denominació per al tipo d'interés quan és inferior a zero. En este cas el prestamiste, en lloc de rebre uns interessos, ha de pagar per prestar diners i el depositante en lloc de guanyar diners quan deixa els seus diners en un depòsit bancari deu pagar al banc. És dir, el deutor rep interessos i l'acreedor els paga. Aixina, el banc està obligat a pagar interés a qui haja demanat un crèdit i el depositante de diners efectius, ya siga particular o una entitat bancària en el banc central, deurà pagar un interés per tindre depositat els seus diners.[1][2][3][4]

La política monetària d'interessos negatius dels bancs centrals es denomina interessos negatius sobre reserves excedentarias. Esta política monetària es produïx en un context d'estancament econòmic o contracció econòmica —absència de creiximent— i excés de massa monetària i aforro.[1]

En el cas d'un préstam hipotecari per a la compra de vivenda si la suma de l'interés de referència del préstam —que sol ser un índex de préstams interbancario— més el diferencial que suma el banc[5] és negativa l'entitat bancària deurà pagar interessos al particular que ha solicitat el préstam hipotecari.[2][3]

Evolució del Euribor a un any (roig), a tres mesos (blau) i a una semana (verda) des de giner de 1999 fins a 2016. Els picos màxims de l'euribor interanual es varen alcançar en 1994 (6,6%), 2000 (5,2%) i en 2008 (5,526%). Des de llavors s'ha reduït significativament fins a alcançar valors negatius: el 20 de octubre de 2016 va ser de -0,073% a un any, de 0,313% a tres mesos i de -0,385 a una semana.[6][7]


L'interés negatiu implica una rendabilitat negativa pero cal diferenciar l'interés negatiu o tipo d'interés nominal negatiu del tipo d'interés real negatiu o rendabilitat negativa quan l'inflació és superior a l'interés pagat encara que este siga positiu.[8][9]

Concepte i definició d'interés negatiu

Per a comprendre el concepte d'interés negatiu (taxa o tipo negatiu) cal situar-ho en el context de l'història de la banca i l'història de l'interés, el seu orige, creació i la seua legimitación -condena de l'usura per cristianisme[10] sorgiment dels judeus com prestamistes i acceptació pel luteranisme dels tipos d'interés-. Si l'interés és una compensació a qui presta diners l'interés negatiu és una mida que penalisa l'excés monetari i la seua acumulació. En el context històric l'aparició d'interessos negatius resulta alguna cosa extraordinari ya que penalisa a qui presta i beneficia a qui deu.[11][12][1]

Podem definir l'interés negatiu com la taxa o tipo d'interés inferior a zero; situació en la que el prestamiste ha de pagar per prestar diners (vorà disminuïda la cantitat total prestada) i el depositante deuria tornar menys diners del prestat.[1]

Aplicacions de l'interés negatiu

L'interés negatiu pot aparéixer:[1]

Context socioeconòmic dels interessos negatius

Històricament els tipos d'interés han segut sempre positius, superiors a zero. l'ortodòxia econòmica senyala que quan l'economia s'estanca o entra en depressió els tipos d'interés deuen baixar a l'objecte de reanimar l'economia -política monetària anticíclica-.[14] Pero si dita baixada de tipos, encara mantenint-se en sifres positives, no és suficient per a produir la recuperació esperada, els bancs centrals poden baixar els tipos per baix de zero per a que aixina els depòsits -l'aforro- no solament no oferixca rendabilitat sino que suponguen pèrdues (interés negatius) i aixina s'estimule el moviment dels diners -en consum i inversió-.[15]

Les taxes d'interés negatives varen ser propostes a finals de el XIX per Silvio Gesell,[16] com un "impost sobre la tinença i retenció de diners". Gesell ho va propondre com a condició del que va denominar diners lliures (Freigeld) dins del seu sistema de economia lliure (Freiwirtschaft). Per a evitar que les persones acumulen diners en efectiu Gesell va sugerir emetre diners per una duració llimitada per lo que l'intent d'almagasenar i mantindre els diners resultaria inútil. John Maynard Keynes també va treballar sobre l'idea un impost sobre els diners en la seua obra de 1936 Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners si be la va rebujar per la seua complexitat administrativa.[16][17]


L'aparició d'interessos negatius es produïx en alguns països a partir de la segona década de el XXI. Ni tan sols durant la Gran Depressió de la década de 1930 en els Estats Units les taxes varen aplegar a ser negatives i tampoc durant a l'inici de la Gran recessió en 2008 ya que solament alguns valors a curt determini varen caure per baix de zero pero solament durant la primera quinzena de decembre de 2008. No obstant a partir de 2016 les taxes negatives s'han estés per Japó i varis països de l'Unió Europea ademés de Suècia,[18][18][19][20][21][22][23][24] Dinamarca[25][26] i Suïssa.[27]


Encara que esta situació es considera extraordinària i inusual l'irrupció de taxes d'interés negatiu en distintes economies es produïx, generalment, en un context de deflación, recessió i crisis econòmica i a on les polítiques monetàries més tradicionals no han surtir -expansió quantitativa, austeritat - i existix una gran abundància de diners.[1]

Per a finals de 2019, la taxa de referència del Banc Central de Suècia era -0.25%; en Alemània, Àustria, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia i Letònia, el - 0.5%; en Suïssa i Dinamarca el -0.75%, mentres que en Japó es manejava un -0.10%.[28]

Els antecedents econòmics de Japó i Europa

La Bombeta financera i inmobiliària en Japó (1980-1990) va provocar una recessió que continua fins al dia de hui. En giner de 2016 el Banc Central de Japó va introduir un interés negatius (-0,1%) en l'objecte d'impulsar el consum, l'inflació, penalisar l'aforro, i encorajar als bancs a realisar préstams.[15][29]

En Europa, com a conseqüència de l'extensió de la Crisis de les hipoteques subprime, la crisis financera de 2008, la Gran Depressió i la particular crisis de l'euro aixina com polítiques d'austeritat de les autoritats monetàries en Europa (Pacte fiscal europeu i Mecanisme Europeu d'Estabilitat) haurien provocat recessió, deflación i finalment una gran abundància de diners per l'injecció dels bancs centrals als bancs privats quebrado[30] que ha fet inevitable l'aparició d'interessos negatius. Aixina en juny de 2014 els bancs europeus varen escomençar a pagar interessos per depositar els seus diners en el Banc Central Europeu (BCE), és dir una remuneració negativa.[31] Encara que es pretenia obligar als bancs a facilitar crèdits a particulars i per tant a l'economia real no va anar aixina ya que el risc de concedir préstams seguia sent major que tindre que pagar interessos pels depòsits.[15]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torres López, Juan. «Tipos d'interés negatius o finances que van de cap», Attac, 30 d'octubre de 2016. Consultat el 5 de giner de 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 Domínguez Romero, Javier(Giner de 2016).«Inaplicación del tipo d'interés negatiu. La clàusula zero en préstams hipotecaris».InDret.1: 20.Consultat el 3 de giner de 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Qué implica que l'Euríbor estiga en negatiu i cóm t'afecta encara que no tingues hipoteca», eldiario.és. Consultat el 3 de giner de 2017.
  4. ↑ Velasco Pérez, Rogelio(2012).«Deflación i tipos d'interés».exToikos.5(5): 77-79.Consultat el 3 de giner de 2017.
  5. ↑ El diferencial és el percentage fix d'interés que sumat al valor de l'índex de referència (euribor o qualsevol un atre) representa l'interés total que pagarem cada més per l'hipoteca
  6. ↑ «Latest fixing - Euribor» (en anglés). EMMI. Consultat el 20 d'octubre de 2016.
  7. ↑ «Qué implica que l'Euríbor estiga en negatiu i cóm t'afecta encara que no tingues hipoteca», eldiario.és, 8 de febrer de 2016. Consultat el 20 d'octubre de 2016.
  8. ↑ A menor inflació major rendabilitat, Renda 4, 1 de novembre de 2013
  9. ↑ «El BCE manté els pronòstics de creiximent i inflació i prolonga els estímuls», eldiario.és, 8 de decembre de 2016. Consultat el 8 de giner de 2017.
  10. ↑ Vore en este sentit l'escrit de Walter Benjamin Capitalisme com a religió i la posició de John Maynard Keynes
  11. ↑ I preu dels diners. Breu història de l'interés i l'usura. monedasvenezuela.net
  12. ↑ «L'història de l'interés dels diners, l'interés de l'història, BBVA». Archivat des de l'original, el 7 de giner de 2017. Consultat el 6 de giner de 2017.
  13. ↑ «L'abonament alemà a 10 anys, referència europea, en negatiu per primera volta», Cinc Dies, 15 de juny de 2016. Consultat el 6 de giner de 2017.
  14. ↑ Torres López, Juan (29 d'octubre de 2016). «Tipos d'interés negatius o finances que van de cap». Pàgina oficial de Juan Torres López. Consultat el 5 de giner de 2017.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Rivero, Gustavo (12 de decembre de 2015). «Interesses negatius en Europa». Consultat el 3 de giner de 2017.
  16. ↑ 16,0 16,1 Mankiw, N. Gregory. «It May Be Clave for the Fed to Go Negative», The New York Claves, 18 d'abril de 2009.
  17. ↑ McCullagh, Declan. «Cash and the 'Carry Tax'», WIRED, 27 d'octubre de 1999. Consultat el 21 de decembre de 2011.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Repo rate table». Sveriges Riksbank. Archivat des de l'original, el 20 d'abril de 2014. Consultat el 21 d'agost de 2013.
  19. ↑ Ward, Andrew; Oakley, David. «Bankers watch as Sweden goes negative», Financial Claves(London), 27 d'agost de 2009.
  20. ↑ Gray, Simon (febrer de 2011). «Central Bank Balanços and Reserve Requirements». International Monetary Fund. Consultat el 5 d'octubre de 2013.
  21. ↑ Beechey, Meredith; Elmér, Heidi (30 de setembre de 2009). «The lower limit of the Riksbank’s repo rate» (PDF). Sveriges Riksbank. Consultat el 21 d'agost de 2013.
  22. ↑ Blinder, Alan S.(febrer de 2012).«Revisiting Monetary Policy in a Low-Inflation and Low-Utilization Environment».Journal of Money, Credit and Banking.44(Supplement s1): 141–146.doi:10.1111/j.1538-4616.2011.00481.x.Consultat el 13 d'abril de 2013.
  23. ↑ Thoma, Mark (27 d'agost de 2012). «Would Lowering the Interest Rate on Excess Reserves Stimulate the Economy?». Economist's View. Consultat el 13 d'abril de 2013.
  24. ↑ Parameswaran, Ashwin. «On The Folly of Inflation Targeting In A World Of Interest Bearing Money». Macroeconomic Resilience. Consultat el 13 d'abril de 2013.
  25. ↑ Nakamichi, Takashi, Megumi Fujikawa and Eleanor Warnock, "Bank of Japan Introduïxes Negative Interest Rates" (possibly subscription-only), Wall Street Journal, January 29, 2016. Retrieved 2016-01-29.
  26. ↑ Goodhart, C.A.E.(giner de 2013).«The Potential Instruments of Monetary Policy».London School of Economics.(Special Paper 219)ISSN 1359-9151.Consultat el 13 d'abril de 2013.
  27. ↑ «El gran problema dels tipos d'interés negatius». elblogsalmon (16 de febrer de 2016). Consultat el 24 de decembre de 2016.
  28. ↑ «Interesses Negatius» (en es). www.mycbs.biz. Consultat el 21 de maig de 2020.
  29. ↑ «seua-història/ ¿Qué és la taxa d'interés negativa i per qué Japó va prendre la decisió d'impondre-la per primera volta en la seua història?». elmostrador.cl (1 de febrer de 2016). Consultat el 3 de giner de 2017.
  30. ↑ Segons Juan Torres López els bancs centrals haurien injectat billons de dólars en els bancs privats en l'intenció de tapar el forat patrimonial que ells mateixos es varen produir en acumular l'ingent cantitat de fem financer que va donar lloc a la crisis -crisis financera de 2008 i Gran recessió-. Aixina, en Estats Units, l'anomenada base monetària (l'efectiu en mans del públic més els depòsits dels bancs en la Reserva Federal) va aumentar en 821.585 millons de dólars en els 63 anys que varen anar de 1945 a 2008. No obstant, de principis d'este últim any a finals de 2015 va aumentar en 3,1 billons de dólars. És dir, que en 7 anys va créixer unes 3,7 voltes més que en 63. En solament els sis primers mesos de 2008 en Estats Units es va crear més base monetària -950.000 millons de dólars- que en els 50 anys anteriors -840.000 millons, vore l'artícul Tipos d'interés negatius o finances que van de cap de l'autor
  31. ↑ Tipos negatius: un nou impost camuflat, Juan Ramón Rallo, Lliure Mercat

Bibliografia


Referències