Inscripció del Dípilon
La inscripción del Dípilon (en llatí, Inscriptio Dipylonensis) és un text curt escrit en un recipient de ceràmica grega antiga datat ca. 740 a. C.[1][2] És famós per ser la mostra més antiga coneguda (o una de les més antigues) de l'us del alfabet grec. El text està escrit en un enócoe que va ser trobat en 1871 i va ser nomenada pel lloc de la troballa: prop de la porta Dípilon, en l'àrea del cementeri del Ceràmic en Atenes. La vasija s'atribuïx a l'época del periodo geomètric tardà (750 - 700 a. C.). Ara es troba en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (inv. 192).
Text
[editar | editar còdic]El text està escrit en una forma arcaica del alfabet grec, en algunes formes de lletra semblants a les del alfabet fenicio original. Està escrit de dreta a esquerra, en les lletres individuals en forma d'espill en comparació a les formes modernes; l'inscripció està disposta en un círcul al voltant del muscle de la vasija. El text consta de 46 caràcters, dels quals els primers 35 fàcilment poden llegir-se com un vers hexametrico en grec antic. Es creu que el restant fragmentat va ser el començ de la segona estrofa d'un dístico, pero l'interpretació exacta no és clara. B. Powell considera que els caràcters finals poden representar un fragment confús del mig d'un abecedarium (ΚΛΜΝ) per una segona mà, algú que està deprenent a escriure.[3] Més recentment, N. M. Binek va demostrar que les últimes sis marques poden "considerar-se no com a lletres o com a intents d'inscriure lletres, sino com a elements decoratius formats per un segon inscriptor d'acort en els principis de l'idioma geomètric", en la mida en que el segment reflectix aproximadament les formes de les lletres 9-4 (ΧΡΟΝΥΝ).[4] El text marca a la vasija com un premi en un concurs de ball. Es traduïx com: «qui dels ballarins balla ara més llauger...» i en la segona llínea es conclou que diu alguna cosa com «... deurà guanyar açò com a premi [la vasija com el seu premi]».
El text de l'inscripció diu:
- ΗΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ
En les edicions acadèmiques modernes açò es transcribe com:
- hος νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
- τô τόδε κλ[.]μιν[...]
Açò correspon a lo següent en l'ortografia clàssica grega posterior (utilisant la forma jónica de l'alfabet grec), en la mètrica del hexàmetro indicat:
- ὃς νῦν | ὀρχη|στῶν πάν|των ἀτα|λώτατα | παίζει
- τῶ τόδε ...
Traducció lliteral:
- Qui de tots estos ballarins ho fa ara més delicadament, a ell est...
Context social, històric i artístic
[editar | editar còdic]Realisada despuix del colapse micénico (h. 1200 a. C.). Esta civilisació colapsa, en palaus destruïts i la desaparició del llineal B. S'entra en la cridada Edat obscura grega (h. 1200-900 a. C.). L'escritura és perduda per varis sigles.[5]
A partir de el IX, la reobertura de les rutes comercials en Fenicia millora la complexitat social, per lo que els grecs adopten l'alfabet fenicio i ho adapten a la seua llengua, naixent aixina l'alfabet grec.
En una societat que valora l'areté (excelència) i el kleos (glòria), l'inscripció seguix estos valors, premiant al millor i fent públic el mèrit, fixant-se en un objecte durador. Es troben en una Atenes aristocràtica, abans de les polis. Per la seua troballa en una necròpolis, fòra un premi funerari oferit en jocs en honor al difunt, una pràctica molt comuna. Lo que es conclou en una competició ritual, importància del honor públic i la relació entre la mort i el prestigi de la comunitat.
És important perque és una de les primeres frases completes escrites en alfabet grec, escrit de dreta a esquerra, en un llenguage senzill, oral i propenc a la poesia. És una base de ritual, prestigi i memòria. És una llengua arcaica primerenca, en ritme, per lo que podia recitar-se. [5]
La decoració es caracterisa per llínees, meandres, triànguls i figures humanes molt esquemàtiques, sent un art altament simbòlic i no naturaliste. L'escritura i la decoració es conformen en una sola unitat estètica. El text rodeja el coll de l'enócoe, formant part del disseny.
Referències
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hackens (1961). La diffusion de l’alphabet grec et els inscriptions archaïques (en és), Académie Royale de Belgique..
- ↑ Cardin, M (2017). Oinochoe of the Dipylon. Axon: Iscrizioni storiche greche (en Francés).
- ↑ Kadmos.Oxford University Press.Consultat el 2025/01/20.
- ↑ Els inscriptions de la période géométrique en Attique. Bulletin de Correspondance Hellénique.
- 423–442.doi:10.2972/hesperia.86.3.0423.Consultat el 2026/1/20.
- ↑ 5,0 5,1 «Edizioni Ca' Foscari» (en en-us). edizionicafoscari.unive.it. doi:10.14277/2532-6848/Axon-1-1-17-2. Consultat el 2026-01-20.
Referències al context
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Powell, B. (1988), «The Dipylon Oinochoe Inscription and the Spread of Literacy in 8th Century Athens», Kadmos 27: 65–86. Kontogiannis, A. (1999), «Η γραφή», en Kopidakis, M. Z., Ιστορία της ελληνικης γλώσσας, Atenes: Elliniko Logotechniko kai Istoriko Archeio, pp. 360–379 (Grec).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inscripción del Dípilon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.