Inia geoffrensis boliviensis
El delfí bolivià (Inia boliviensis) és una espècie de delfí del gènero Inia endèmic de Bolívia. Tradicionalment es considerava una subespecie de l'espècie Inia geoffrensis,[1] pero estudis genètics i l'aïllament geogràfic sugerixen que es tracta d'una espècie diferent.[2] En base en estos estudis es va calcular la separació de I. geoffrensis des del Plioceno fa 3.1 millons d'anys.[3] No obstant, per l'evidència insuficient per a ser classificada com a espècie diferent pel menut tamany de les mostres recolectades per als estudis i l'evidència de fluix genètic unidireccional a través dels ràpits de Teotonio en presència d'eixemplars de I. boliviensis en la conca baixa del riu Madeira;[4] la Societat de Mastozoología Marina i la IUCN ho seguixen considerant com subespecie fins que no s'aporte evidència concloent.[5][6]
Es distribuïx en la conca alta del riu Madeira en Bolívia. Està confinat al riu Mamoré i el seu principal afluent el Iténez, incloent la zona baixa dels seus tributaris entre els 100 i 300 m s. n. m.. La subespecie sembla haver-se aïllat de les demés a causa dels 400 km de ràpits des de Porte Velho sobre el riu Madeira fins a Riberalta sobre el riu Beni en Bolívia.[7]
Es diferencia morfològicament de I. geoffrensis pel major número de dents, major tamany i una cavitat craneana més menuda.[8]
Els estudis sobre la seua biologia són escassos. En un d'ells es va examinar el contingut gàstric de dos cadàvers, en el qual es va trobar a lo manco dotze espècies de peixos pertanyents a quatre famílies: Doradidae (67%), Heptapteridae (17%), Auchenipteridae (8%) i Characidae (subfamília Tetragonopterinae, 8%).[9]
Va ser declarat per mig de llei n.º 284 Patrimoni Natural de l'Estat Plurinacional de Bolívia el 18 de setembre de 2012[10]
Descripció
[editar | editar còdic]El delfí del ric bolivià, o Inia boliviensis, és una de les quatre espècies de delfins d'aigua dolça en Sudamérica. Conegut localment com bufeo, habita alguns rius de la conca alta del Madeira, en la Amazonía boliviana.[11] Els delfins del ric bolivià estan separats dels delfins del ric Amazones per una série de ràpits i cascades.[9] El delfí rosat de l'Amazones és el delfí d'aigua dolça més gran del món, podent alcançar fins a 2,8 metros de llarc i pesar fins a 180 quilograms. En comparació al seu parent, el delfí de l'Amazones (Inia geoffrensis), el delfí del ric bolivià té més dents, un cràneu més menut i un cos més llarc.[12]
Amenaces
[editar | editar còdic]El delfí de l'Amazones (Inia geoffrensis) està classificat com a espècie en perill per la Llista Roja de la UICN. El delfí del ric bolivià enfronta a l'igual múltiples amenaces. La sobrepesca, la deforestación i la construcció de represas hidroelèctriques són factors importants en l'actual decliu de la seua població.[11] Les activitats peixqueres també representen un risc per a estos delfins, ya que els peixcadors poden vore'ls com a competència pels peixos. S'ha observat que alguns delfins morts presenten ferides causades per rets, aixina com corts i mutilacions que provablement varen ser provocats per humans.[11] Els delfins de riu es troben entre els animals aquàtics més amenaçats del món pels seus hàbitats llimitats i a les amenaces provinents de l'entorn terrestre.
Comportament
[editar | editar còdic]Els delfins del ric bolivià són esquivos i difícils d'observar, ya que solen nadar baix la superfície.[13]
En agost de 2021, un equip d'investigació va observar a dos delfins jovenils machos, sexualment excitats, jugant en una anaconda del Beni (Eunectes beniensis) prop del riu Tijamuchi.[14]
Les necropsias han demostrat que la dieta del delfí del ric bolivià inclou una varietat d'espècies de peixos, aixina com carrancs. En la necropsia d'un delfí jovenil, es varen trobar en el seu estòmec múltiples espècies de peixos pertanyents a lo manco a quatre famílies diferents. cal destacar que cap de les espècies presents en l'estòmec d'este eixemplar jovenil eren espècies objectiu de la peixca comercial.[9]
Encara que els delfins són difícils d'observar en les aigües térboles del riu, en abril de 2022 tres ecólogos varen publicar fotografies de delfins del ric bolivià jugant en una gran anaconda del Beni (presumiblement morta).[15][14]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ Martínez-Agüero, M., S. Flores-Ramírez, and M. Ruiz-García(2006).Genetics and Molecular Research.5(3)
- 421–431.Consultat el 18 de giner de 2011.
- ↑ Hollatz, et a el(2011).Biological Journal of the Linnean Society.102(4)
- 812-827.doi:10.1111/j.1095-8312.2011.01616.x.
- ↑ Gravena et a el(2014).Conservation Genetics.15(3)
- 619–629.doi:10.1007/s10592-014-0565-4.
- ↑ Inia geoffrensis boliviensis en la llista roja de la UICN.
- ↑ Committee on Taxonomy. . Society for Marine Mammalogy.
- ↑ Rulle DW (1998). Wartzok D (ed.). Marine mammals of the world: systematics and distribution (en anglés), Lawrence, KS. USA: Society for Marine Mammalogy, Special Publication Number 4, pp. 231. ISBN 1891276034.
- ↑ Enzo Aliaga-Rossel. Situació actual del delfí de riu (Inia geoffrensis) en Bolívia, vol 38, número 2: pp. 167-177, Octubre de 2003
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Aquatic Mammals.36(3)
- 284-287.doi:10.1578/AM.36.3.2010.284.Consultat el 15 de juny de 2025.
- ↑ Assamblea Llegislativa de l'Estat Plurinacional de Bolívia [enllaç trencat]
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Aquatic Mammals.42(3)
- 330-338.doi:10.1578/AM.42.3.2016.330.Consultat el 15 de juny de 2025.
- ↑ . Bolívia Bella. Consultat el 15 de juny de 2025.
- ↑ «[1]», The New York Claves. Consultat el 15 de juny de 2025 (en anglés).
- ↑ 14,0 14,1 Ecology.103(8)doi:10.1002/ecy.3724.Consultat el 15 de juny de 2025.
- ↑ «[2]», Phys.org. Consultat el 15 de juny de 2025 (en anglés).