Anar al contingut

Eunectes beniensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
anaconda boliviana (Eunectes beniensis)


La anaconda boliviana (Eunectes beniensis) és una espècie del gènero Eunectes de la família Boidae, nativa del centre d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És endèmica dels departaments de Beni i Pando, en Bolívia.

Viu majorment en hàbitat aquàtics incloent charcas, bancs en rius i rieres llentes, i especialment en sabanas d'inundació, sense vegetació arbòrea.

Característiques

[editar | editar còdic]
Llongitut i forma

I. beniensis és una serp d'aparència poderosa. El cap està llaugerament destacada del restant del cos. La seua llongitut total s'estima conservadoramente en 7 m, pero és possiblement més llarga.

Coloració

El color bàsic de I. beniensis és pardo a verda oliva obscur. En la part posterior hi ha una cadena de barres travesseres, les que estan separades per tres files que s'escalonen entre elles. Els costats mostren molts menys punts negres que les atres espècies del gènero, pero estos són més grans. En la part superior estos punts són com I. notaeus i I. deschauenseei, mostrant també 5 ralles negres.

Alimentació

La seua dieta inclou venados, pecaríes, aus, grans rosegadors, i animals aquàtics com peixos.

Reproducció

No hi ha senyes sobre la seua reproducció, pero seria comparable en les atres espècies de anacondas.[1] És de supondre que les còpules es produïxen al començ de la temporada de pluges, que en Bolívia ocorre des de setembre fins a principis d'octubre. Els #naiximent serien llavors uns 7 o 8 mesos despuix, en abril o maig.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser originalment descrita per Lutz Dirksen en l'any 2002.[2]

Holotip
  • AMNH 101924 és l'eixemplar holotip; un mascle adult colectado per W. P. McLean, el 30 d'agost de 1964. La localitat tipo és: Trinitat, departament del Beni, Bolívia. El nom científic específic rendix honor al departament del Beni.
Paratipos
  • UMMZ 56863, un mascle subadulto, de Manao, en la confluència del riu Abuná i el ric Fusta, departament de Pando, colectado per M. Gonzales.
  • NKR 1735, un mascle adult, de Trinitat (11°08′S 66°10′O), departament del Beni, colectado pel doctor L. Dirksen i A. Dittrich, l'11 de juliol de 1998.
  • NKR (número desconegut), mascle adult, capturat a 9 km del riu Marmoré en direcció al riu Tijamuchi (14°81′S 65°08′O), departament del Beni, colectado pel doctor L. Dirksen i A. Dittrich, el 28 de juliol de 1998.
  • CBF 1675, femella adulta (únicament colectada el cap), a 77 km des d'Ascensió de Guarayos cap a Trinitat (15°29′S 63°41′O), departament del Beni, colectado pel doctor L. Dirksen i J. Köhler, el 30 d'octubre de 1994.

La situació taxonómica de Eunectes beniensis no està completament clarificada, ya que és molt similar a Eunectes notaeus, per #lo que podria aplegar a considerar-se a este tàxon en el futur com a subordinat a I. notaeus.[3]

Conservació

[editar | editar còdic]

Eunectes beniensis està categorizada com de «preocupació menor» en la Llesta Roja d'espècies amenaçades que crea i difon la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN). No hi ha grans amenaces que li estiguen afectant, i l'àrea a on es distribuïx es troba escassament poblada i relativament verge i poc desenrollada, encara que és contínua la pèrdua d'hàbitats naturals en bona part de la conca amazónica.[4] Les principals amenaces per a esta espècie provenen de la captura per part dels humans, per temor, per a evitar que capture alguns dels seus animals domèstics com pollets, gossos, o gats, o per a aprofitar el seu cuiro, carn i grassa.

S'ha propost la creació de la reserva natural Estanys de Rogaguado en el departament del Beni, per a la conservació dels chapulls que constituïxen l'hàbitat d'esta espècie.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Veinert, T. & H.I. Belluomini (1980/81): Observaçãés do comportamento i dona còpula heteróloga de sucuris em captiveiro - Eunectes murinus murinus (Linnaeus) i Eunectes notaeus Cope, 1862.- Mem. Inst. Butantan 44/45: 391-402.
  2. Dirksen, L. (2002). Anakondas. Monographische Revision der Gattung Eunectes (Wagler, 1830).- Natur und Tier-Verlag Münster (en alemà), Münster: Natur und Tier Verlag. ISBN 3-931587-43-6.
  3. Dirksen, Lutz, and Wolfgang Böhme (2005). Studies on anacondas III. A reappraisal of Eunectes beniensis Dirksen, 2002, from Bolívia, and a key to the species of the genus Eunectes Wagler, 1830 (Serpentes: Boidae). Russian Journal of Herpetology 12 (3): 223-229.
  4. Reed, R.N. and G.H. Rodda 2009. Giant Constrictors: Biological and Management Profiles and an Establishment Risk Assessment for Nine Large Species of Pythons, Anacondas, and the Boa Constrictor. O.S. Geological Survey, xviii + 323 pp.
  5. Cortez, C., Embert, D. & Domic, I. (2009). Reptils: Eunectes beniensis. Llibre roig de la fauna selvada de vertebrats de Bolívia, pp. 279-280. Ministeri de Mig ambient i Aigua, La Pau, Bolívia.