Anar al contingut

Informe Casement

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Roger Casement

El Informe Casement va ser un document de 1904 escrit per Roger Casement (1864-1916) -un diplomàtic i lluitador independentiste irlandés- en el que es detallaven els abusos en l'Estat Lliure del Congo, que estava baix la propietat privada del rei Leopoldo II de Bèlgica. Este informe va ser decisiu per a que el rei Leopoldo finalment renunciara a les seues propietats privades en Àfrica. Leopoldo tenia la propietat de l'Estat congoleny des de 1885, que li va ser concedida per la Conferència de Berlín, en la que va explotar els seus recursos naturals, principalment el caucho per a la seua pròpia riquea privada.

Preludi: El cas Stokes

Artícul principal → Guerra àrap del Congo.


A través de cartes interceptades, el Capità Hubert-Joseph Lothaire, comandant de les forces del Estat Lliure del Congo en la campanya d'Ituri, es va enterar de que Charles Stokes, naixcut en Dublín, es dirigia des del Àfrica oriental alemana per a vendre armes als esclavista de Zanzíbar en la regió oriental del Congo. Stokes va ser arrestat i dut al Capità Lothaire en Lindi, qui immediatament va formar un consell de guerra. Stokes va ser declarat culpable de vendre armes, pólvora i detonadors als enemics afro-àraps de l'Estat Lliure del Congo. El 14 de giner de 1895 va ser condenat a mort i aforcat al sendemà; issat en un arbre.

Per a Lothaire, Charles Stokes no era més que un criminal que el seu ahorcamiento estava plenament justificat. Lord Salisbury, el llavors primer ministre britànic, va comentar que si Stokes estava aliat en el comerç d'esclaus àrap, llavors «mereixia ser aforcat». Sir John Kirk, durant anys cònsul britànic en Zanzíbar, va comentar que no era una pèrdua per a nosatres, encara que era un home honest. La notícia de l'eixecució de Stokes va ser rebuda en indiferència pel Ministeri d'Assunts Exteriors britànic. Quan l'embaixador alemà va preguntar a Sir Thomas H. Sanderson, Subsecretari d'Estat permanent d'Assunts Exteriors, si el govern britànic tenia previst donar algun pas en relació en l'eixecució d'este "conegut personage", Sanderson va escriure: No entenc del tot per qué els alemans nos estan pressionant.

En agost de 1895, Lionel Decle, periodiste del Pall Mall Gazette, va cridar l'atenció de la prensa britànica sobre este cas. La prensa va escomençar a informar sobre estos acontenyiments en gran detall, The Daily News va emfatisar precipitació sanguinària, The Times una mort dolorosa i vergonyosa, The Liverpool Daily Post una horrorosa sorpresa per mig de la raça britànica, The Daily Telegraph una mort com un gos, i va agregar ¿Nos hem equivocat tots en creure que l'estranger més audaç -per no parlar de cap cap salvage- li'l pensaria una volta, dos voltes i fins a tres voltes ans que posara les mans damunt d'un tema de la Reina Victoria?[1]

Com a resultat, el cas es va convertir en un incident internacional, més conegut com el cas Stokes. Junts, Gran Bretanya i Alemània varen pressionar al Estat Lliure del Congo per a que enjuïciara a Lothaire, lo que finalment varen fer, i es va celebrar un primer juí en la ciutat de Boma. L'Estat Lliure va pagar una indemnisació als britànics de 150 000 francs i als alemans 100 000 francs i va fer impossible per decret impondre la llei marcial o la pena de mort als ciutadans europeus. El cos de Stokes va ser tornat a la seua família.

Lothaire va ser absolt dos voltes, la primera en abril de 1896 per un tribunal de Boma. En agost de 1896, l'apelació va ser confirmada en Brusseles per la Cort Suprema del Congo, aplanant el camí per a la rehabilitació de Lothaire.

El cas Stokes va movilisar a l'opinió pública britànica contra l'Estat Lliure del Congo. També va danyar la reputació del rei Leopoldo II de Bèlgica com un déspota benévolo, que havia cultivat en tant esforç. El cas va ajudar a encorajar la fundació de l'Associació per a la Reforma del Congo - per Roger Casement - que a la seua volta va pressionar al govern belga, lo que va contribuir a l'anexió de l'Estat Lliure del Congo per part de l'Estat belga en 1908.[1]

Publicitat 1895-1903

I. D. Morel

Durant molts anys abans de l'Informe Casement va haver informes del Congo en els que es denunciaven abusos i explotació generalisats de la població nativa. En 1895, la situació va ser reportada al Dr. Henry Grattan Guinness (1861-1915), un mege misionero. Havia establit la Missió Congo-Balolo en 1889, i el Rei Leopoldo li va prometre acció més vesprada en 1895, pero res va canviar. H. R. Fox-Bourne, de la Societat de Protecció dels Aborigen, havia publicat Civilisation in Congoland en 1903, i el periodiste I. D. Morel també va escriure varis artículs sobre el comportament del govern de Leopoldo en l'Estat Lliure del Congo.

El 20 de maig de 1903 es va debatre en la Cámara britànica una moció del lliberal Herbert Samuel, que va donar lloc a esta resolució:

... Que el Govern de l'Estat Lliure del Congo, en haver garantisat des del principi a les Potències que els seus súbdits natius devien ser governats en humanitat i que no es devia permetre cap monopoli o privilegi comercial dins dels seus dominis, esta Cambra solicita al Govern del seu Majestad que es reunira en les demés Potències, signatarias de l'Acta General de Berlín en virtut de la qual existix l'Estat Lliure del Congo, a fin de que s'adoptaren medides per a mitigar els mals que prevalen en eixe Estat.[2]


Posteriorment, el cònsul britànic en Boma, en el Congo, l'irlandés Roger Casement va rebre instruccions del govern de Balfour per a investigar. El seu informe va ser publicat en 1904, va confirmar les acusacions de Morel i va tindre un impacte considerable en l'opinió pública.

Casement es va reunir i es va fer amic de Morel just abans de la publicació del seu informe en 1904 i es va donar conte de que havia trobat l'aliat que havia buscat. Casement va convéncer a Morel per a que establira una organisació que s'ocupara específicament de la qüestió del Congo. En l'ajuda de Casement i del Dr. Guinness, va establir i va dirigir l'Associació per a la Reforma del Congo, que va treballar per a posar fi al control de Leopoldo sobre l'Estat Lliure del Congo. Les filials de l'associació es varen establir en Estats Units.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Roger Louis, W. (1965). "The Stokes Affair and the Origins of the Anti-Congo Campaign, 1895–1896". Revue belge de philologie et d'histoire. 43: 572–584.
  2. ↑ Commons debat of 20 May 1903; (downloaded 23 Nov 2016)

Bibliografia

  • Roger Casement, George W. Williams, Arthur Conan Doyle i Mark Twain: La tragèdia del Congo. la Corunya: Edicions del Vent. 2010.
  • British Parliamentary Papers, LXII. (1904, Cd. 1933).
  • Casement Report (1904).
  • Dudgeon, Jeffrey (2002 and 2016). Roger Casement: The Black Diaries with a Study of His Background, Sexuality and Irish Political Life. Belfast. ISBN 0-9539287-2-1. Includes 1903 diary.
  • Gondola, Ch. Didier (2002). The History of Congo. Greenwood Press: Westport, CT.
  • O Síocháin, Séamas and Michael O’Sullivan, eds. (2004). The Eyes of Another Race: Roger Casement's Congo Report and 1903 Diary. University College Dublin Press. ISBN 1-900621-99-1.
  • O Síocháin, Séamas (2008). Roger Casement: Imperialist, Rebel, Revolutionary. Dublin: Lilliput Press.
  • Pierre-Luc Plasmen (Université catholique de Louvain, Belgium) and Catherine Thewissen (Université catholique de Louvain), The Three Lives of the Casement Report: Its Impact on Official Reactions and Popular Opinion in Belgium, 1 April 2016, Breac: A Digital Journal of Irish Studies, Keough-Naughton Institute for Irish Studies University of Notre Dona'm. http://breac.nd.edu/articles/the-three-lives-of-the-casement-report-its-impact-on-official-reactions-and-popular-opinion-in-belgium/
  • Casements Kongo dagboek, één van de zogenoemde Black Diaries, was geen vervalsing, Belgisch Tijdschrift voor Nieuwste Geschiedenis (Revue belge d'histoire contemporaine), 2002.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Informe_Casement&oldid=1599360»