Anar al contingut

Influències i analogia en Harry Potter

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'escritora J. K. Rowling cita a varis autors com a influències en la seua saga de best seller, Harry Potter. Tant escritors com a reporters i crítics, han notat que les seues noveles també tenen una série d'anàlecs, una àmplia gama de lliteratura, tant clàssica com a moderna, que Rowling no ha citat obertament com a influències.

Este artícul es dividix en tres seccions. La primera secció enumera als autors i llibres que Rowling ha sugerit com a possibles influències en Harry Potter. La segona secció tracta sobre els llibres que Rowling ha citat com els seus favorits sense mencionar possibles influències sobre la seua saga. La tercera secció parla de les analogia que Rowling no ha citat ni com a influències ni favorits, pero que uns atres diuen es poden comparar en Harry Potter, obtenint similituts.

Influències admeses

J.K. Rowling mai ha donat crèdit obertament a que s'haja inspirat en algun autor en particular, afirmant, “No tinc la menor idea d'on vénen les meues idees o cóm funciona la meua imaginació. Simplement estic agraïda de que ho faça, perque em brinda més entreteniment que a qualsevol atra persona.”[1] En tot, ha mencionat a numerosos dels seus autors favorits com a provables influències en la seua creació de Harry Potter. Els treballs d'estos autors s'enumeren a continuació pel seu any de publicació.

Folclore i mitologia britàniques

Segons Rowling, “m'he pres terribles llibertats en el folclore i la mitologia, pero para res em sent avergonyida d'això, perque tant el folclore com la mitologia britànica són totalment bastardos. Ya saps, nos han invadit pobles, nos hem apropiat dels seus deus, els hem llevat les seues criatures mítiques, i ho hem juntat tot per a crear, lo que yo cridaria, un dels folclores més rics del món, per ser tan variat. Per això no sent cap remordiment en prendre prestat sense reserves d'això, si ben afegint-li algunes coses meues.”[2]

L'Ilíada

Davant el comentari d'un entrevistador respecte a que salvar el cos de Cedric guardava similituts en la Ilíada i les accions d'Héctor, Aquiles i Patroclo, Rowling va respondre: “D'ahí ve. Això em va commoure molt, moltíssim, quan ho vaig llegir als 19 anys. L'idea de la profanació d'un cos, una idea molt antiga… estava pensant en això quan Harry va salvar el cos de Cedric."[3]

La Bíblia

Varis comentaristes han cridat l'atenció sobre temes i referències bíbliques en la novela final de J.K. Rowling, Harry Potter i les Relíquies de la Mort. En una edició de Newsweek, d'agost de 2007, Lisa Miller va comentar que Harry mor i després resucita per a salvar a l'humanitat, com Crist. Senyala que el títul del capítul a on açò ocorre —“Creu del Rei”- un possible alusió a la creu de Crist. També resalta l'escena en la que Harry es troba temporalment mort, senyalant que Harry es troba en un escenari molt celestial a on parla en una figura paterna “els poders sobrenaturals de la qual estan acompanyats d'un profunt mensage d'amor.”[4] Jeffrey Weiss va afegir en el noticiero Dallas Morning News, que la cita bíblica “I l'últim enemic en ser destruït serà la mort” (I Corintios 15:26), i que apareix en les tombes dels pares de Harry, fa referència a la resurrecció de Crist.[5]

La cita en la tomba de la família Dumbledore, “A on està el teu tesor, el teu cor estarà també”, és de Mateo 6:21, i es referix a saber quins són les coses en la vida de verdader valor.[6] “Són llibres molt britànics”, va revelar Rowling en una conferència sobre accés obert als llibres en octubre de 2007, "Aixina que de manera molt pràctica Harry anava a trobar cites bíbliques en les làpides, [pero] crec que eixes dos cites en particular que troba en les tombes en la Vall de Godric, (...) casi que encarnen tota la série.”[7]

Esquilo i William Penn

Les Relíquies de la Mort comença en un parell d'epígrafs, una de More Fruits of Solitude (Més fruts de soletat) del líder cuáquero William Penn, i una de Les Coéforas d'Esquilo. "Em va agradar molt l'elecció d'aquelles dos cites perque una és pagana, per supost, i l'atra és d'una tradició cristiana", va afirmar Rowling. "Sabia que anaven a ser eixos dos passages des de la publicació de 'la Cambra dels Secrets’. Sempre vaig saber [que] si podia usar-los al principi del sèptim llibre llavors havia donat peu perfectament al final. Si eren rellevants, això significava que havia anat a a on necessitava anar. Per a mi, simplement ho diuen tot, de veres ho fan."[7]

El Conte del Bulero

En juliol de 2007, en una conversació electrònica organisada per l'editorial Bloomsbury, Rowling va declarar que El Conte del Bulero dels Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer va ser una inspiració per al conte narrat per Xenophilius Lovegood en Harry Potter i les Relíquies de la Mort.[8] En el conte, tres germans burlen la mort despuix de embrujar un pont per a creuar un riu perillós. La Mort, enujada per haver segut enganyada, oferix donar-los tres regals, les Relíquies de la Mort, com recompensa per haver-l'evadit. Els dos primers moren com a resultat dels regals que se'ls varen otorgar, pero el tercer utilisa el seu regal en saber i mor de vell en el seu llit. En el Conte del Bulero, se'ls diu a tres pícaro que si es busquen baix un arbre, podran trobar un mig per a derrotar a la mort. En el seu lloc troben or, i, superats per la codícia, en el temps es maten entre sí per a posseir-ho.[9]

Macbeth

Rowling ha citat a Macbeth de Shakespeare com una influència. En una entrevista en The Leaky Cauldron i MuggleNet, quan se li va preguntar, "¿Qué haguera passat si Voldemort mai haguera escoltat la profecia?", va respondre: "És l'idea de “Macbeth”. Adore “Macbeth”. És la meua obra favorita de Shakespeare. I eixa és la qüestió ¿no és cert? Si Macbeth no haguera conegut a les bruixes, ¿hauria matat a Duncan? ¿Hauria succeït una miqueta d'això? ¿Estava predestinado o ell va fer que ocorreguera? Yo crec que ell va fer que passara."[10] En el seu lloc web, es va referir de nou a "Macbeth" en discutir la profecia: "la profecia (com la que les bruixes li fan a Macbeth, si algú ha llegit l'obra del mateix nom) es convertix en el catalisador d'una situació que mai hauria succeït si no s'haguera fet."[11]

Emma

Rowling cita a Jane Austen com la seua autora favorita i una gran influència. "La meua actitut cap a Jane Austen es resumix en precisió en eixa maravellosa llínea de La filla de Robert Poste (de Stella Gibbons): 'Una de les desventages de l'educació casi universal va ser que tot tipo de persones varen guanyar familiaritat en els llibres favorits d'un. Li produïx a un una sensació curiosa: és com vore un ebri desconegut envolt en la bata d'un.'"[1] La série de Harry Potter és coneguda per les seues girs argumentals, i Rowling ha declarat que, "Mai he creat un final sorpresa en un llibre de Harry Potter sense saber que mai vaig poder, i mai podré, fer-ho ni la mitat de be de lo que ho va fer Austen en Emma."[1]

Els Buscadors de Tesors

Rowling menciona freqüentment a Edith Nesbit en entrevistes, citant les seues "molt reals" personages infantils.[12] En 2000, va dir, "Crec que m'identifique en E. Nesbit més que en qualsevol atre escritor", i va descriure el història de Nesbit Els Buscadors de Tesors com: "L'exhibició obligatòria en tota la lliteratura infantil per a qualsevol que no recorde exactament cóm se sentia ser chiquet."[1]

El vent en els sauces

En 2007, en una conferència per a estudiants en Nova Orleans, Rowling va dir que el primer llibre en inspirar-l'havia segut la fantasia infantil de El vent en els sauces, que li varen llegir quan va contraure pallola als 4 anys.[13]

Dorothy L. Sayers

Rowling també ha citat l'obra de l'ensagista cristiana i escritora de misteri Dorothy L. Sayers com una influència en el seu treball, dient: "Hi ha una teoria - açò aplica a les noveles de detectius, i també a Harry, que no és realment una novela de detectius, pero a voltes se sent com una - que no es deu mesclar intriga romàntica en un llibre de detectius. Dorothy L. Sayers, que és la reina del gènero, va dir – i bo, després va trencar la seua pròpia regla, pero va dir – que no hi ha lloc per a la romançada en una història de detectius excepto si este pot ser útil per a camuflar els motius d'atres persones. És cert; és un truc molt útil. Ho he usat en Percy i fins a cert grau en Tonks en este llibre, com una distracció. Havent dit açò, estic en desacort en la mida en que els meus llibres estan molt enfocats en els personages, i és molt important, per lo tant, vore estos personages enamorar-se, que és part necessària de la vida ".[14]

Les Cròniques de Narnia

Rowling ha dit que de chiqueta era fan de l'obra de C. S. Lewis, i cita l'influència de Narnia en la seua obra: "Em vaig posar a pensar sobre la ruta de l'armari a Narnia quan li diuen a Harry que té que llançar-se contra una barrera en l'estació d'estació de King's Cross – es dissol i es troba en la plataforma nou i tres quartos, i ahí esta el tren de Hogwarts."

No obstant, Rowling s'esforça en senyalar les diferències entre Narnia i el seu món: "Narnia és, lliteralment, un món diferent", diu ella, "mentres que en els llibres de Harry vosté entra en un món dins d'un món que es pot vore si un pertany ell. Gran part del humor prové dels chocs entre la màgia i el món quotidià. Per lo general no hi ha molt humor en els llibres de Narnia, i a pesar d'això els adorava quan era chiqueta. Em vaig ficar tant que jamai se'm va ocórrer que CS Lewis fora particularment sermoneador. En llegir-los ara em trobe en que el seu mensage subliminal no és molt subliminal." L'escritor per al New York Claves Charles McGrath va senyalar una similitut entre Dudley Dursley, el fill odiós dels tutors negligents de Harry, i Eustace Scrubb, el mocoso malcriado que atormenta als personages principals en Les Cròniques de Narnia fins que és convertit per Aslan.

El Caballito Blanco

En una entrevista en The Scotsman en 2002, Rowling va dir de El Caballito Blanco d'Elizabeth Goudge que va tindre: "potser més que qualsevol atre llibre ... una influència directa en els llibres de “Harry Potter”. L'autora sempre incloïa detalls de lo que els seus personages estaven menjant i recort que m'agradava això. Poden haver notat que sempre nomene els aliments que mengen en Hogwarts."[15] Per a la revista O, Rowling va afirmar que "Goudge va ser l'única [autor] de l'influència del qual estava realment conscient. Sempre descrivia exactament lo que els chiquets estaven menjant, i m'agradava molt saber lo que els seus sándwiches tenien.”[16]

L'espasa en la pedra

Rowling també cita el treball de T. H. White, professor de gramàtica i autor de la clàssica saga per a chiquets, Camelot, que conta el història del rei Arturo de Gran Bretanya, des de l'infància fins a la tomba. Tal volta el llibre més conegut d'esta saga és L'espasa en la pedra (el primer llibre), del com Disney Studios va fer una película animada. Arturo (cridat Barruga) és un chicotet orfe de pèl desaliñado, que es troba en el mac Merlín (que té una lechuza, Arquímedes, i actua molt semblat a Dumbledore, a la manera d'un "professor distret"[17]) que ho du a un castell a educar-ho. Com senyala l'escritor Phyllis Morris, "Els paralels entre Dumbledore i Merlín no terminen en la protecció del héroe en perill... Ademés de dur llargues i soltes barbes (i ulls blaus, d'acort en TH White), Merlín va ser mentor i guia del rei Arturo, com Dumbledore ha segut guia i mentor de Harry."[18] Rowling descriu a Barruga com "ancestro espiritual de Harry.”[19]

Manxmouse

Rowling és també fan de Paul Gallico, "especialment de Manxmouse (la rata que no coneixia la por).” És un gran llibre. Gallico maneja la prima llínea entre la màgia i la realitat tan hábilment, que fins als events més fantàstics se senten plausibles."

Jessica Mitford

En l'entrevista concedida a Scotsman, Rowling va descriure a l'activista de drets civils Jessica Mitford com "la meua escritora més influent", dient: "M'encanta la forma en que mai va superar alguns de les seues traces adolescents, mantenint-se fidel a la seua política - era un socialiste autodidacta - a lo llarc de la seua vida."[15] En una revisió sobre Decca-Les cartes de Jessica Mitford, va anar més allà dient, "Jessica Mitford ha segut la meua heroïna des de que tenia 14 anys d'edat, quan vaig escoltar a la meua formidable tia yaya discutint cóm Mitford s'havia escapat a l'edat de 19 a lluitar en els Rojos en la Guerra Civil Espanyola", i va afirmar que lo que l'inspirava sobre Mitford era que era "incurable i instintivament rebel, valent, aventurera, divertida i irreverent, que res li agradava més que una bona baralla, preferiblement contra un objectiu pomposo i hipòcrita."[20]

Atres favorits

Història de dos ciutats de Charles Dickens

En 1999, mentres Rowling estava en una gira pels Estats Units, un venedor de llibres li va entregar una còpia de El Castell Somiat de Dodie Smith, dient que li encantaria. El llibre es va convertir en un dels seus favorits de sempre. Rowling diu que, "és la veu del narrador, en este cas Cassandra Mortmain, de 17 anys d'edat, lo que produïx una obra mestra eixida d'una trama vella."[1][21]

També en 1999, va dir Rowling en una entrevista que era una gran fan de Grimble de Clement Freud, dient: "Grimble és un dels llibres més divertits que he llegit, i el mateix Grimble, que és un chiquet menut, és un personage fabulós. M'encantaria vore una película de “Grimble”. Fins a a on yo sigues, estes dos últimes fines peces de la lliteratura ya no s'imprimixen, per lo que si alguna volta els editors lligen açò, ¿podrien espolsar-les i tornar a posar-les en impressió per a que uns atres puguen llegir-les?”=

En vàries ocasions, Rowling ha citat la seua admiració per la novelista francesa Colette.[22]

Rowling va afirmar que la mort de Sydney Carton en el conte de Charles Dickens, Història de dos ciutats, i llínea final de la novela, va tindre un profunt impacte en ella.[23]

En el 2000 en una entrevista en BBC Radi 4, Rowling va revelar un profunt amor pel controvertit llibre Lolita de Vladimir Nabokov, dient: "Simplement no hi ha suficient temps per a discutir cóm una trama que podria haver segut la pornografia més inútil es convertix, en mans de Nabokov, en una gran i tràgica història d'amor, i podria agotar el meu depòsit de superlatius intentant descriure la calitat de l'escritura."[24]


En una entrevista en O: The Oprah Magazine (la revista de Oprah), Rowling va descriure a l'autor irlandés Roddy Doyle com el seu escritor viu favorit, dient: "M'encanten tots els seus llibres i a sovint parle sobre ell i Jane Austen en la mateixa frase. Crec que les persones es queden una miqueta perplexes en açò perque superficialment són escritors molt diferents. Pero abdós tenen un enfocament molt poc sentimental a la naturalea humana. Ells poden commoure profundament sense aplegar a ser empalagosos."[25]

Molts dels favorits de Rowling decoren la secció d'enllaços de la seua pàgina web personal. La secció està dissenyada per a semblar-se a un estant de biblioteca, i inclou El Castell Somiat, El Caballito Blanco i Manxmouse, Orgull i Prejuí, Sentit i Sensibilitat i Emma de Jane Austen, un Llibre de Contes de Fades d'Edith Nesbit, Els Compromisos i La Camioneta de Roddy Doyle, dos llibres de Dorothy L. Sayers i un llibre de Katherine Mansfield.[26]

En giner de 2006, la Real Societat de Lliteratura li va demanar a Rowling nominar la seua llista dels dèu millors llibres que tots els chiquets deurien llegir. Inclosos en la llista varen estarCims Borrascosas d'Emily Brontë, Charlie i la fàbrica de chocolate de Roald Dahl, Robinson Crusoe de Daniel Defoe, David Copperfield de Charles Dickens, Hamlet de William Shakespeare, Matar a un rossinyol d'Harper Llig, Rebelió en la granja de George Orwell, El història de dos rates males de Beatrix Potter, El guardià entre el centeno de J. D. Salinger i Catch-22 de Joseph Heller.[27]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 J. K. Rowling (2000). «From Mr Darcy to Harry Potter by way of Lolita». Sunday Herald. Consultat el 10 de juliol de 2007.
  2. ↑ Fry, Stephen Living with Harry Potter BBC Radi4, 10 December 2005.
  3. ↑ Jeff Jensen. Harry Up!, ew.com. Recuperate le 20 de setembre de 2007.
  4. ↑ Miller, Lisa. "Christ-like." Newsweek, 2007-08-06, Vol. 150 Iss. 6, p. 12 ISSN 0028-9604
  5. ↑ Jeffrey Weiss (2007). «Christian Themes Abound in the Harry Potter books». Dallas Morning News. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2007. Consultat el 18 d'agost de 2007.
  6. ↑ Nancy Carpentier Brown (2007). «The Last Chapter». Our Sunday Visitor. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2009. Kept at: OSV.com [1] archivat en Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 Shawn Adler (2007). «'Harry Potter' Author J.K. Rowling Opens Up About Books' Christian Imagery». mtv.com. Consultat el 18 d'octubre de 2007.
  8. ↑ «J.K. Rowling Web Chat Transcript». The Leaky Cauldron (2007). Consultat el 25 d'agost de 2007.
  9. ↑ (1987) Larry D. Benson (ed.). The Riverside Chaucer, Oxford University Press.
  10. ↑ Melissa Anelli and Emerson Spartz (2005). «The Leaky Cauldron and Mugglenet interview Joanne Kathleen Rowling: Part Three». Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2011. Consultat el 26 de juny de 2007.
  11. ↑ «What is the significance of Neville being the other boy to whom the prophecy might have referred?». J.K.Rowling Official Site. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2007. Consultat el 26 de juny de 2007.
  12. ↑ J. K. Rowling. «J. K. Rowling at the Edinburgh Book Festival». Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2006. Consultat el 10 d'octubre de 2006.
  13. ↑ Susan Larson (2007). «New Orleans students give Rowling a rousing welcome.». Claves-Picayune. Consultat el 17 de maig de 2008.
  14. ↑ Peg Duthie. «Placetne, J. K. Rowling?» (PDF). Consultat el 28 d'agost de 2007.
  15. ↑ 15,0 15,1 Fraser, Lindsay. «Harry Potter - Harry and em». The Scotsman.
  16. ↑ «J.K. Rowling's bookshelf». oprah.com (2001). Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2008. Consultat el 18 d'agost de 2007.
  17. ↑ «Real Wizards: The Search for Harry's Ancestors (archived copy)». Channel4.com (2001). Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2008. Consultat el 1 de juny de 2007.
  18. ↑ Phyllis D. Morris. «Elements of the Arthurian Tradition in Harry Potter». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2011. Consultat el 25 de setembre de 2009.
  19. ↑ JK (JOANNE KATHLEEN) ROWLING (1966-), Guardian Unlimited. Recuperate le 8 d'octubre de 2007.
  20. ↑ J. K. Rowling. The first It Girl, The Telegraph. Recuperate le 27 de juny de 2007.
  21. ↑ Lindsey Fraser (2004). «J K Rowling at the Edinburgh Book Festival, Sunday, 15 August 2004». Consultat el 10 de maig de 2007.
  22. ↑ Jennie Renton (2001). «Wild About Harry». Candis Magazine. Consultat el 17 de maig de 2008.
  23. ↑ Stephen Mcginty (2003). «The J.K. Rowling Story». The Scotsman. Consultat el 17 de maig de 2008.
  24. ↑ Sarah-Kate Templeton (2000). «How Lolita inspired Harry Potter». The Sunday Herald. Consultat el 17 de maig de 2008.
  25. ↑ «JK Rowling: Favourite living author». O Magazine (2001). Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2007.
  26. ↑ «J. K. Rowling's Official Site». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2007. Consultat el 10 de juny de 2007.
  27. ↑ Higgins, Charlotte (31 de giner de 2006). From Beatrix Potter to Ulysses ... what the top writers say every child should read, The Guardian. Recuperate le 17 d'agost de 2007.

Bibliografia

  1. Pat Pincent, "The Education of a Wizard: Harry Potter and His Predecessors" in The Ivory Tower and Harry Potter: Perspectives in a Literary Phenomenon. Edited with an Introduction by Llana A. Whited. Columbia: University of Missouri Press, 2002.
  2. Amanda Craig, "Harry Potter and the art of lifting idees", The Sunday Claves, 17 July 2005.
  3. Heath Paul, Helmer says he invented Harry Potter", The Hollywood News, 14 April 2008.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Influències_i_analogia_en_Harry_Potter&oldid=882735»