Inervació del cor

L'inervació del cor és donada per fibres nervioses autònomes procedents dels nervis vagos i dels troncs simpàtics.
Inervació autònoma del cor
El cor és influenciat pel control autònom dels sistemes simpàtic i parasimpático (vagal), que eixercixen la seua acció a través dels plexe cardíacs que es troben en la base del cor, dividits en dos porcions; una superficial (ventral) i una atra profunda (dorsal).
- Plexe Nerviós Cardíac Superficial: provinent del gangli cervical superior esquerre (simpàtic) i del nervi vago esquerre (parasimpático), formarà el plexe pulmonar esquerre i coronario dret.
- Plexe Nerviós Cardíac Profunt: provinent dels ganglis simpàtics cervicals mig i inferior esquerres, ganglis simpàtics cervicals superior, mig i inferior dret, ganglis simpàtics toràcics d'abdós costats i del nervi vago dret, formarà el plexe pulmonar dret, coronario esquerre i part del coronario dret.
- Branques comunicants: entre abdós Plexe Cardíacs.
Inervació autònoma eferente
Inervació simpàtica
- Les fibres simpàtiques preganglionars s'originen en les astes Intermig Laterals dels segments medulars toràcics de T1-T4(i algunes voltes de el T6. Fan sinapsis en els ganglis simpàtics de la cadena cervical i dorsals o toràcics superiors.

. El nervi simpàtic cervical superior no rep aferencias sensitives de la zona.

- Les fibres parasimpáticas preganglionars en els nervis vagos (originades en el bulp raquídeu, en el núcleu dorsal (parasimpático), a on rep aferencias de l'hipotàlem i del nervi glosofaríngeo) són conduïdes com a branques cardíaques cervical i toràcica cap a les cèlules ganglionars en el plexe cardíac (baix del forcall traqueal, en l'adventicia del tronc pulmonar) o subepicárdico, a on fan sinapsis.
- Les fibres parasimpáticas postganglionars inerven el nòdul de Keith i Flack (sinoauricular) i el de Aschoff Tawara (atrioventricular) i les artèries coronarias. L'activació d'estos nervis produïx una reducció de la freqüència i la força de la contracció del miocardi i la vasoconstricció de les artèries coronarias.
les fibriles del simpàtic pugen i baixen d'acort a la freqüència cardíaca
Inervació autònoma aferente (sensitiu)
La majoria de les vísceres estan inervadas solament per nervis autònoms. Per lo tant, es deduïx que el dolor visceral és conduït per nervis autònoms aferents. El dolor visceral és difuso i mal localisat, mentres que el dolor somàtic és intens i localisat. El dolor visceral en freqüència està referit a les àrees cutànees inervadas pels mateixos segments de la mèdula espinal que la víscera dolorosa. L'explicació del dolor referit no es coneixen del tot. Una teoria és que les fibres nervioses des de la víscera i el dermatoma ascendixen en el sistema nerviós central a lo llarc d'una via comuna i que la corfa cerebral és incapaç de distinguir entre els llocs d'orige. Una atra teoria és que, en condicions normals, la víscera no dona orige a estímuls dolorosos, mentres que l'àrea cutànea rep repetidament estímuls nocius. Ya que abdós fibres aferents entren en la mèdula espinal en el mateix segment, l'encéfal interpreta l'informació com a provinent de la pell en lloc de la víscera.
Dolor cardíac: es presumix que el dolor en el cor com a resultat d'una isquemia aguda del miocardi és causat per la deficiència d'oxigen i l'acumulació de metabòlits, els quals estimulen les terminacions nervioses sensitives presents. Les fibres nervioses aferents ascendixen fins al sistema nerviós central per mig de les branques cardíaques del tronc simpàtic i entren en la mèdula espinal per mig de les raïls posteriors dels quatre nervis toràcics superiors. La naturalea del dolor varia considerablement, des d'un dolor aplastant intens fins a res més que un malestar lleu.
El dolor no se sent en el cor, sino que està referit a les àrees cutànees inervadas pels nervis espinals corresponents. Per lo tant, s'afecten les àrees cutànees inervadas pels quatre nervis intercostales superiors comprometent aixina al nervi intercostobraquial (T2) que es comunica en els nervis braquial cutàneu intern i posterior, i es distribuïx en la pell del costat medial i a voltes posterior superior del braç. Deu produir-se cert grau de propagació de l'informació nerviosa dins del sistema nerviós central, ya que a voltes se sent el dolor en el coll i la mandíbula.
L'infart de miocardi que afecta la paret inferior (o diafragmàtica) del cor a sovint dona orige a un malestar en l'epigastrio, immediatament per baix de l'esternó. Deu supondre's que les fibres nervioses aferents des del cor ascendixen en els nervis simpàtics i entren en la mèdula espinal en les raïls posteriors del sèptim, octau i nové nervis toràcics, i donen orige al dolor referit en els dermatomas toràcics T7, T8 i T9 en el epigastrio.
Ya que el cor i la part toràcica de l'esòfec provablement tenen vies doloroses aferents similars, no és sorprenent que el dolor de l'esofagitis aguda puga imitar el dolor de l'infart de miocardi.
Reflexos cardiovasculars
Del sen carotídeo i arc aòrtic

El sen carotídeo i l'arc aòrtic servixen com barorreceptores.
A mida que la pressió arterial aumenta, les terminacions nervioses ubicades en la paret d'estos gots són estimulades. Les fibres aferents provinents del sen carotídeo ascendixen en el nervi glosofaríngeo i terminen en el núcleu solitari (sensitiu) que té conexió en el núcleu dorsal (motor parasimpático) del nervi vago. Les fibres aferents provinents de l'arc aòrtic ascendixen en el nervi vago.
L'activació d'este recorregut, disminuïx la freqüència cardíaca. Al mateix temps, fibres retículoespinales descendixen fins a la mèdula espinal i inhibixen l'eferencia simpàtica preganglionar cap al cor i les arteriolas cutànees. L'efecte combinat de l'estimulació de l'acció parasimpático sobre el cor i l'inhibició de l'acció simpàtica sobre el cor i vasos sanguíneus, 'reduïx la freqüència i la força de contracció del cor i la resistència perifèrica dels vasos sanguíneus. En conseqüència, la pressió arterial cau. Aixina, la pressió arterial d'un individu és modificada per l'informació aferente rebuda des dels barorreceptores.
De l'aurícula dreta o de Bainbridge

S'inicia quan les tiosas ubicades en la paret de l'aurícula dreta (i de la vena cava) són estimulades per aument de la distensió de les parets (receptors de volum). Les fibres aferents ascendixen en el nervi vago fins a aplegar al núcleu solitari (bulp raquídeu) Les neurones conectoras inhibixen el núcleu dorsal (parasimpático) del nervi vago i les fibres retícul espinals estimulen l'eferencia simpàtica toràcica cap al cor, lo que produiria, acceleració de la freqüència cardíaca.
El modulador del sistema nerviós autònom, és dir, el hipotàlem (hipotalámica anterior i preóptica, parasimpáticas; hipotalámica posterior i lateral, simpàtica), per la seua banda, pot ser influït per atres centres superiors del sistema nerviós central.
Unes atres relacions producte de l'inervació del cor

Regulació del fluix sanguíneu coronario
El fluix sanguíneu coronario està regulat principalment per factors locals relacionats en els requeriments metabòlics del miocardi; els primers estudis sobre els efectes del sistema nerviós autònom en la circulació coronaria varen demostrar que este sistema eixercia molt poca influència a nivell de la circulació coronaria; no obstant en estudis més recents hi ha evidència considerable d'influència del sistema simpàtic en la regulació de la resistència dels chicotets gots coronaris i gots de conductància més grans.
Inervació del pericardi
El pericardi seroso (format per una sola capa de cèlules mesoteliales) es inerva per branques dels plexe subsidiaris del plexe cardíac, que tenen fibres simpàtiques, parasimpáticas i aferents. El pericardi parietal es inerva per fibres sensitives que viagen en la seua majoria pels nervis frénicos, encara que també pels nervis intercostales. També rep fibres simpàtiques i parasimpáticas del plexe cardíac.
Inervació de l'aorta
Les aferencias sensitives de l'artèria i aorta ascendent passen pels tres ganglis cervicals drets, mentres que les del primer terç de l'aorta descendent s'integren en els esquerres. El restant de les aferencias de l'aorta toràcica descendent s'integren bilateralment en els cinc primers segments toràcics. L'aorta toràcica descendent es inerva en fibres dels ganglis simpàtics T4 i T5 i pels nervis esplácnicos majors o les seues branques.
Els vasos sanguíneus del cor comprenen les artèries coronarias i les venes cardíaques, els quals transporten sanc a i des de la major part del miocardi. El endocardio i part del teixit subendocárdico localisat immediatament per fòra de l'endocardio, reben oxigen i nutrients per difusió o directament per microvascularisació de les cambres del cor. Els vasos sanguíneus del cor, normalment rodejats de greix, discorren per mig de la superfície del cor just per baix de l'epicardio. Ocasionalment, part dels gots s'introduïxen en l'interior del miocardi. Els vasos sanguíneus del cor reben estímuls per inervació simpàtica i parasimpática.
Irrigació arterial del cor
Les artèries coronarias, les primeres branques de l'aorta, irrigan el miocardi i el epicardio. Les artèries coronarias dreta i esquerra sorgixen dels sens aòrtics corresponents en la part proximal de l'aorta ascendent, just per damunt de la vàlvula aòrtica i passen als costats opostes del tronc pulmonar. Les artèries coronarias irrigan abdós aurícules i ventrículs; no obstant les branques auriculars són usualment chicotetes i difícils de distinguir en cors de cadàvers. La distribució ventricular de cada artèria coronaria no està llest.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inervación del corazón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.