L'impressió 4D (impressió en 4 dimensions, també coneguda com bioimpresión 4D, origami actiu o sistemes de transformació de formes) utilisa les mateixes tècniques d'impressió 3D per mig de la deposición de material programada per computadora en capes successives per a crear un objecte tridimensional. No obstant, en l'impressió 4D, la forma 3D resultant pot transformar-se en diferents formes en resposta a l'estímul ambiental, sent la quarta dimensió el canvi de forma depenent del temps despuix de l'impressió. [1][2][3] Es tracta per tant d'un tipo de matèria programable, en la que despuix del procés de fabricació, el producte imprés reacciona en paràmetros de l'entorn (humitat, temperatura, voltage, etc.) i canvia la seua forma en conseqüència. [4][5][6]

Tècniques d'impressió

l'estereolitografía és una tècnica d'impressió 3D que utilisa la fotopolimerisació per a unir el substrat que s'ha colocat capa sobre capa, creant una ret polimèrica. A diferència de la modelació per deposición fosa, a on el material extruido s'endurix immediatament per a formar capes, l'impressió 4D es basa fonamentalment en la estereolitografía, a on en la majoria dels casos s'utilisa radiació ultravioleta per a reajustar els materials en capes una volta completat el procés d'impressió. [7] l'anisotropía és vital per a dissenyar la direcció i la magnitut de les transformacions baix una condició donada, en dispondre els micromateriales de manera tal que hi haja una direccionalidad incorporada en l'impressió final. [8] [9]

Arquitectura de fibra

 
Un dels polímer composts que Tibbits et al. varen imprimir, que reacciona quan se sumergix baix l'aigua.

La majoria dels sistemes d'impressió 4D utilisen una ret de fibres que varien en tamany i propietats del material. Els components impresos en 4D es poden dissenyar tant a escala macro com a escala micro. El disseny a microescala es conseguix per mig de simulacions moleculars/de fibra complexes que aproximen les propietats materials agregades de tots els materials utilisats en la mostra. El tamany, la forma, el mòdul i el patró de conexió d'estos blocs de construcció materials tenen una relació directa en la forma de deformació baix l'activació de l'estímul. [4] [10]

Polímero hidrorreactivos/hidrogeles

Skylar Tibbits, director del Self-Assembly Lab (Laboratori de autoensamblaje) del MIT, va treballar en el Stratasys Materials Group (Grup de materials de Stratasys) per a produir un polímer compost format per elements altament hidrófilos i elements no actius i altament rígits. Les propietats d'estos dos elements dispars varen permetre un unflament de fins a un 150% de certes parts de la cadena impresa en aigua, mentres que els elements rígits varen establir restriccions d'estructura i àngul per a la cadena transformada. Varen produir una cadena que deletreaba "MIT" quan se sumergia en aigua, i una atra cadena que es transformava en una gaveta en estructura d'aram quan se sometia a les mateixes condicions. [1]

Composts de celulosa

Thiele et al. varen explorar les possibilitats d'un material a pur de celulosa que poguera respondre a la baixa humitat. Varen desenrollar una película bicapa utilisant éster de estearoilo de celulosa[N 1] en diferents graus de substitució en cada costat. Un éster tenia un grau de substitució de 0,3 (altament hidrófilo) i l'atre tenia un grau de substitució de 3 (altament hidrófobo). Quan la mostra es va gelar de 50 °C a 22 °C i la humitat relativa va aumentar del 5,9% al 35%, el costat hidrófobo es va contraure i el costat hidrófilo es va unflar, provocant que la mostra es enrollara fermament. Este procés és reversible, ya que en revertir els canvis de temperatura i humitat la mostra es desenrolla novament. [11]

La comprensió de l'unflament anisotrópica i el mapage de l'alliniació de les fibrillas impreses varen permetre a A. Sydney Gladman et al. imitar el comportament nástico de les plantes. Les branques, tallos, bràctees i flors responen a estímuls ambientals com la humitat, la llum i el tacte variant la turgencia interna de les seues parets celulars i la composició dels seus teixits. [12] Prenent com a precedent este fet, l'equip va desenrollar una arquitectura d'hidrogel composta en un comportament d'estovament anisotrópico local que imita l'estructura d'una paret celular típica. Les fibrillas de celulosa es combinen durant el procés d'impressió en microfibrillas en una relació d'aspecte alta (100) i un mòdul elàstic en l'escala de 100 GPa. Estes microfibrillas estan incrustades en una matriu d'acrilamida suau per a donar-los estructura.

La tinta viscoelástica utilisada per a imprimir este compost de hidrogel és una solució acuosa de N,N-dimetilacrilamida, nanoarcilla, glucosa oxidasa, glucosa i celulosa nanofibrilada. La nanoarcilla és una ajuda reológica que millora el fluix del líquit i la glucosa evita l'inhibició de l'oxigen quan el material es cura en llum ultravioleta. Experimentant en esta tinta, l'equip va crear un model teòric per a una trayectòria d'impressió que dicta l'orientació de les fibrillas de celulosa, a on la capa inferior de l'impressió és paralela a l'eix x i la capa superior de l'impressió gira en sentit antihorario en un àngul θ. La curvatura de la mostra depén dels mòduls elàstics, dels índexs d'estovament i dels índexs de gruixa de capa i de gruixa de bicapa. Aixina, els models ajustats que descriuen la curvatura mija i la curvatura gaussiana són, respectivament,

H=c1α∥−α⊥hsin2(θ)c2−c3cos⁡(2θ)+m4cos⁡(4θ)

K=−c4(α∥−α⊥)2h2sin2(θ)c5−c6cos⁡(2θ)+m4cos⁡(4θ)


Gladman et al. varen descobrir que a mida que θ s'acosta a 0°, la curvatura s'aproxima a l'equació clàssica de Timoshenko i funciona de manera similar a una lámiva bimetálica. Pero a mida que θ s'acosta a 90°, la curvatura es transforma en una forma de cadira de montar. En comprendre açò, l'equip va poder controlar cuidadosadament els efectes de la anisotropía i trencar llínees de simetria per a crear helicoides, perfils ondulats i uns atres. [13]

Polímero termorreactivos/hidrogeles

La poli(N-isopropilacrilamida), o pNIPAM, és un material termorresponsivo d'us comú. Un hidrogel de pNIPAM es torna hidrófilo i s'unfla en una solució acuosa de 32 °C, la seua temperatura crítica de solució més baixa. Temperatures superiors comencen a deshidratar el hidrogel i provoquen que s'encullga, conseguint aixina una transformació de forma. Els hidrogeles composts de pNIPAM i algun atre polímer, com el acrilato de 4-hidroxibutilo (4HBA), exhibixen una forta reversibilidad, a on inclús despuix de 10 cicles de canvi de forma no hi ha deformació de la forma. [8] [14] Shannon E. Bakarich et al. varen crear un nou tipo de tinta d'impressió 4D composta de hidrogeles d'entrellaçament covalente iònic que tenen una estructura similar als hidrogeles de doble ret estàndar. La primera ret de polímer està reticulada en cationes metàlics, mentres que la segona està reticulada en enllaços covalente. Després, este hidrogel es combina en una ret pNIPAM per a conseguir enduriment i actuació tèrmica. En proves de laboratori, este gel va mostrar una recuperació de forma del 41% al 49% quan la temperatura va aumentar 20–60 °C (68–140 °F) i despuix es va restablir a 20 °C. Es va dissenyar una vàlvula inteligent de control de decorreguts impresa a partir d'este material per a tancar-se en tocar aigua calenta i obrir-se en tocar aigua freda. La vàlvula es va mantindre oberta en èxit en aigua freda i va reduir el cabal d'aigua calenta en un 99%. Este nou tipo de hidrogel imprés en 4D és mecánicamente més robust que atres hidrogeles d'accionament tèrmic i mostra potencial en aplicacions tals com a estructures autoensamblables, tecnologia mèdica, robòtica blana i tecnologia de sensors. [15]

 
Un esquema d'un component SMP entrellaçat.
 
Un SMP entrellaçat i plegable automàtic que imita el procediment de plegat d'un buçó de correu de USPS.

Polímero en memòria de forma digital

 
Un lapsus d'una pinça SMP que Qi Ge et al. varen desenrollar per a agarrar i lliberar un objecte.

Els polímer en memòria de forma (SMP) poden recuperar la seua forma original a partir d'una forma deformada en determinades circumstàncies, com quan s'exponen a una temperatura durant un periodo de temps. Depenent de el polímer, pot haver una varietat de configuracions que el material pot adoptar en distintes condicions de temperatura. Els SMP digitals utilisen tecnologia d'impressió 3D per a dissenyar en precisió la colocació, la geometria i les proporcions de mescla i curat de SMP en diferents propietats, com les temperatures de transició vítrea o de transició de cristal a fusió. [16] Yiqi Mao et al. varen utilisar açò per a crear una série de frontices SMP digitals que tenen diferents comportaments termomecànics i de memòria de forma prescrits, que s'empelten en materials rígits i no actius. D'esta forma, l'equip va conseguir desenrollar una mostra autoplegable que podia plegar-se sense interferir en si mateixa i inclús entrellaçar-se per a crear una estructura més robusta. Un dels proyectes inclou una caixa autoplegable inspirada en un buçó de correu del Servici Postal d'Estats Units. [17]

Qi Ge et al. varen dissenyar SMP digitals basats en components en mòduls gomosos variables i temperatures de transició vítrea en deformacions de falla extremadament altes, fins a un 300 % més grans que els materials imprimibles existents. Açò els va permetre crear una pinça multimaterial que podia agarrar i lliberar un objecte en funció d'una entrada de temperatura. Les juntes grosses varen ser fetes de SMP per a major robustea, mentres que les puntes de les micropinzas podrien dissenyar-se per separat per a acomodar un contacte segur per a l'objecte de transport. [7]

Relaixació de l'estrés

La relaixació de la tensió en l'impressió 4D és un procés en el que es crea un conjunt de material baix tensió que queda "almagasenat" dins del material. Esta tensió pot lliberar-se posteriorment, provocant un canvi general en la forma del material. [18]

Polímero fotorreactivos tèrmics

Este tipo d'actuació polimèrica pot descriure's com a relaixació de tensió fotoinducida.


Esta tecnologia aprofita la curvatura de el polímer impulsada per la temperatura en expondre les costures de curvatura desijades a tires enfocades de llum intensa. Estes costures de flexión s'imprimixen en un estat de tensió pero no es deformen fins que s'exponen a la llum. L'agent actiu que induïx la flexión en el material és la calor transmesa per la llum intensa. El material en sí està fet de polímer químics fotoreactivos. Estos composts utilisen una mescla de polímer combinada en un fotoiniciador per a crear un polímer reticulado covalente amorfo. Este material es forma en làmines i es carrega en tensió perpendicular al plec de curvatura desijat.

Després, el material s'expon a una llongitut d'ona de llum específica i, a mida que el fotoiniciador es consumix, polimeriza la mescla restant, lo que induïx una relaixació de l'estrés fotoiniciada. La porció de material exposta a la llum es pot controlar en plantilles per a crear patrons de curvatura específics. També és possible eixecutar múltiples iteraciones d'este procés utilisant la mateixa mostra de material en diferents condicions de càrrega o caraces de plantilla per a cada iteración. La forma final dependrà de l'orde i la forma resultant de cada iteración. [18]

Aplicacions actuals

 
Miao et al. Les parts A, B i C indiquen el creiximent celular en la bastida de soja en comparació a diferents materials. La part D indica el creiximent celular en diferents densitat de farcidura dins de l'armassó de soja.

Alvanços en aplicacions biomèdiques

L'equip d'investigació de Lijie Grace Zhang en l'Universitat George Washington [19] va crear un nou tipo de resina líquida fotocurable i imprimible en 4D. Esta resina està feta d'un compost de acrilato epoxidado d'oli de soja renovable que també és biocompatible. Esta resina se sumixca al chicotet grup de resines imprimibles en 3D i és una de les poques que són biocompatibles. Una mostra impresa en 3D en làser d'esta resina es va sometre a fluctuacions de temperatura de −18 °C a 37 °C i va mostrar una recuperació completa de la seua forma original. Les bastides impreses d'este material varen demostrar ser bases exitoses per al creiximent de cèlules mare mesenquimales de mèdula òssea humana (hMSC). Les fortes qualitats d'este material sobre efecte de memòria de forma i biocompatibilidad duen als investigadors a creure que farà alvançar enormement el desenroll de bastides biomèdiques. Este artícul d'investigació és un dels primers que explora l'us de polímer d'oli vegetal com a resines líquides per a la producció d'estereolitografía en aplicacions biomèdiques.


L'equip d'investigació de Leonid Ionov (Universitat de Bayreuth) ha desenrollat un nou enfocament per a imprimir hidrogeles biocompatibles/biodegradables en formes canviants en cèlules vives. Este enfocament permet la fabricació de tubos buits autoplegables en un control sense precedents sobre els seus diàmetros i arquitectura en alta resolució. La versatilitat d'este enfocament es demostra amprant dos biopolímers diferents (alginato i àcit hialurónico) i cèlules de l'estroma de mèdula òssea de rata. L'aprofitament dels paràmetros d'impressió i posimpresión permet alcançar diàmetros de tubo interns promig tan baixos com 20 μm, alguna cosa que encara no es pot conseguir en atres métodos de bioimpresión existents i és comparable als diàmetros dels gots sanguíneus més menuts. El procés de bioimpresión 4D propost no supon cap efecte negatiu sobre la viabilitat de les cèlules impreses, i els tubos autoplegables basats en hidrogel favorixen la supervivència celular durant a lo manco 7 dies sense cap disminució de la viabilitat celular. En conseqüència, l'estratègia de bioimpresión 4D presentada permet la fabricació de arquitectura reconfigurables dinàmicament en funcionalitat i capacitat de resposta ajustables, regides per la selecció de materials i cèlules adequats. [20]

Notes

  1. ↑ Els éster de celulosa són derivats de la celulosa que es formen per esterificació dels grups hidroxilo en àcit. Modificant els grups funcionals en la molècula és possible canviar les propietats de la celulosa. La celulosa per a això s'obté de la fusta per mig d'un procés termocatalítico.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Tibbits, Skylar(2014-01-01).«4D Printing: Multi-Material Shape Change».Architectural Design.84(1): 116–121.ISSN 1554-2769.doi:10.1002/ad.1710.(en en)
  2. ↑ Choi, Jin; Kwon, O-Chang; Jo, Wonjin; Llig, Heon Ju(2015-12-01).«4D Printing Technology: A Review».3D Printing and Additive Manufacturing.2(4): 159–167.ISSN 2329-7662.doi:10.1089/3dp.2015.0039.
  3. ↑ Navaf, Muhammed; Sunooj, Kappat Valiyapeediyekkal; Aaliya, Basheer; Akhila, Plachikkattu Parambil(2022-12-01).«4D printing: a new approach for food printing; effect of various stimuli on 4D printed food properties. A comprehensive review».Applied Food Research.2(2): 100150.ISSN 2772-5022.doi:10.1016/j.afres.2022.100150.(en en)
  4. ↑ 4,0 4,1 Ge, Qi; Dunn, Conner K.; Qi, H. Jerry; Dunn, Martin L.(2014-01-01).«Active origami by 4D printing».Smart Materials and Structures.23(9): 094007.ISSN 0964-1726.doi:10.1088/0964-1726/23/9/094007.(en en)
  5. ↑ Cataldi, Pietro; Liu, Mufeng; Bissett, Mark; Kinloch, Ian A.(2022).«A Review on Printing of Responsive Smart and 4D Structures Using 2D Materials».Advanced Materials Technologies.7(11)doi:10.1002/admt.202200025.
  6. ↑ Pei, Eujin; Loh, Giselle Hsiang(2018-06-01).«Technological considerations for 4D printing: an overview».Progress in Additive Manufacturing.3(1): 95–107.ISSN 2363-9520.doi:10.1007/s40964-018-0047-1.(en en)
  7. ↑ 7,0 7,1 Ge, Qi; Sakhaei, Amir Hosein; Llig, Howon; Dunn, Conner K.(2016-08-08).«Multimaterial 4D Printing with Tailorable Shape Memory Polymers».Scientific Reports.6(1): 31110.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/srep31110.(en en)
  8. ↑ 8,0 8,1 Li, Yi-Chen; Zhang, Yu Shrike; Akpek, Ali; Shin, El seu Ryon(2017-01-01).«4D bioprinting: the next-generation technology for biofabrication enabled by stimuli-responsive materials».Biofabrication.9(1): 012001.ISSN 1758-5090.doi:10.1088/1758-5090/9/1/012001.(en en)
  9. ↑ Sydney Gladman, A.; Matsumoto, Elisabetta A.; Nuzzo, Ralph G.; Mahadevan, L.(2016-04-01).«Biomimetic 4D printing».Nature Materials.15(4): 413–418.ISSN 1476-1122.doi:10.1038/nmat4544.(en en)
  10. ↑ Ge, Qi; Qi, H. Jerry; Dunn, Martin L.(2013-09-23).«Active materials by four-dimension printing».Applied Physics Letters.103(13): 131901.ISSN 0003-6951.doi:10.1063/1.4819837.
  11. ↑ Li, Yi-Chen; Zhang, Yu Shrike; Akpek, Ali; Shin, El seu Ryon(2017-01-01).«4D bioprinting: the next-generation technology for biofabrication enabled by stimuli-responsive materials».Biofabrication.9(1): 012001.ISSN 1758-5090.doi:10.1088/1758-5090/9/1/012001.(en en)
  12. ↑ Atwell, B.J.; Kriedemann, P.E.; Turnbull, C.G.N. (1999). Plants in Action: Adaptation in Nature, Performance in Cultivation, Austràlia: South Yarra : MacMillan Education Austràlia. ISBN 978-0732944391.
  13. ↑ Sydney Gladman, A.; Matsumoto, Elisabetta A.; Nuzzo, Ralph G.; Mahadevan, L.(2016-04-01).«Biomimetic 4D printing».Nature Materials.15(4): 413–418.ISSN 1476-1122.doi:10.1038/nmat4544.(en en)
  14. ↑ Jain, Kamiya; Vedarajan, Raman; Watanabe, Masaki; Ishikiriyama, Mamoru(2015-09-22).«Tunable LCST behavior of poly(N-isopropylacrylamide/ionic liquid) copolymers».Polymer Chemistry.6(38): 6819.ISSN 1759-9962.doi:10.1039/C5PY00998G.(en en)
  15. ↑ Bakarich, Shannon E.; Gorkin III, Robert; in het Panhuis, Marc; Spinks, Geoffrey M.(April 2015).«4D Printing with Mechanically Robust, Thermally Actuating Hydrogels».Macromolecular Rapid Communications.36(12): 1211–7.doi:10.1002/marc.201500079.
  16. ↑ Wu, Jiangtao; Yuan, Chao; Ding, Zhen; Isakov, Michael(2016-04-13).«Multi-shape active composites by 3D printing of digital shape memory polymers».Scientific Reports.6(1): 24224.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/srep24224.(en en)
  17. ↑ Mao, Yiqi; Yu, Kai; Isakov, Michael S.; Wu, Jiangtao(2015-09-08).«Sequential Self-Folding Structures by 3D Printed Digital Shape Memory Polymers».Scientific Reports.5(1): 13616.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/srep13616.(en en)
  18. ↑ 18,0 18,1 Ryu, Jennie; D'Amato, Matteo; Cui, Xiaodong; Long, Kevin N.(2012).«Photo-origami—Bending and folding polymers with light».Applied Physics Letters.100(16): 161908.doi:10.1063/1.3700719.(en en)
  19. ↑ Miao, Shida; Zhu, Wei; Castro, Nathan J.; Nowicki, Margaret(2016-06-02).«4D Printing Smart Biomedical Scaffolds with Novell Soybean Oil Epoxidized Acrylate».Scientific Reports.6: 27226.doi:10.1038/srep27226.
  20. ↑ Kirillova, Alina; Maxson, Ridge; Stoychev, Georgi; Gomillion, Cheryl T.(2017).«4D Biofabrication Using Shape-Morphing Hydrogels».Advanced Materials.29(46): n/a.ISSN 1521-4095.doi:10.1002/adma.201703443.(en en)


Referències