Dissolució acuosa
Una dissolució acuosa (o solució acuosa) és aquella dissolució que el seu dissolvent és l'aigua.[1][2] Es mostra principalment en equacions químiques agregant (aq) a la fòrmula química rellevant. Per eixemple, una dissolució de sal comuna, també coneguda com clorur de sodi (NaCl), en aigua es representaria com Plantilla:Fquim2. La paraula acuoso (que prové de llatí aqua) significa pertanyent, relacionat, similar o dissolt en aigua.[3] Com l'aigua és un excelent dissolvent i també abunda de forma natural, és un dissolvent omnipresent en la química. Ya que l'aigua s'utilisa en freqüència com a dissolvent en els experiments, la paraula «dissolució» es referix per antonomàsia a una «dissolució acuosa», a menos que s'especifique un dissolvent distint.[4]
Una dissolució «no acuosa» és una dissolució que el seu dissolvent és un líquit, pero no es tracta de l'aigua.[5] (Vore també Dissolvent i Dissolvent inorgànic no acuoso).
Característiques
[editar | editar còdic]Les substàncies que són «hidrofòbiques» no es dissolen be en aigua, mentres que les que són «hidrofílicas» sí ho fan. Un eixemple de substància hidrófila és el clorur de sodi. En una dissolució acuosa, els ions d'hidrogen (Plantilla:Fquim2) i ions hidròxit (Plantilla:Fquim2) estan en equilibri de Arrhenius (Plantilla:Fquim2 = Kw = 1 x 10 −14 a 298 K). Els àcits i les bases són dissolució acuosas, com a part de les seues definicions de Arrhenius.[3] Un eixemple d'àcit de Arrhenius és el clorur d'hidrogen (HCl) per la seua dissociació del ion hidrogen quan es dissol en aigua. El hidròxit de sodi (NaOH) és una base de Arrhenius perque disocia el ion hidròxit quan es dissol en aigua.[4]
Les dissolució acuosas poden contindre, especialment en la zona alcalina o someses a radiólisis, hidrogen atòmic hidratado i electrons solvatados.
Electrolitos
[editar | editar còdic]Les dissolució acuosas que conduïxen la corrent elèctrica de manera eficient contenen electrolitos fortes, mentres que es considera que les que conduïxen mal tenen electrolitos dèbils. Els electrolitos forts són substàncies que estan completament ionizados en aigua, mentres que els electrolitos dèbils exhibixen solament un chicotet grau de ionisació en aigua.[3] La capacitat dels ions per a moure's lliurement a través del dissolvent és una característica d'una dissolució acuosa de electrolito forta. Els soluts en una dissolució de electrolito dèbil estan presents com a ions, pero solament en chicotetes cantitats.[4]
Els no electrolitos són substàncies que es dissolen en aigua, pero mantenen la seua integritat molecular (no es disocian en ions). Els eixemples inclouen sucre, urea, glicerol i metilsulfonilmetano (MSM).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ acuosa Diccionario de la lengua española
- ↑ «dissolució acuosa» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Zumdahl, Steven S. (1997). Chemistry, 4. ed edició, Houghton Mifflin, pp. 133-145. ISBN 978-0-669-41794-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Atkins, Peter W.; Jones, Loretta; Atkins, {{{nom3}}} (2005). Chemical principles: the quest for insight, 3. ed., 1. print edició, Freeman, pp. F61-F64. ISBN 978-0-7167-5701-6.
- ↑ «Solutions». Washington University Chemistry Department. Washington University. Consultat el 2018-04-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disolución acuosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.