Estereolitografía
L'estereolitografía (en acrònim SLA pel seu nom en anglés, Stereo Litography Apparatus- o SL; també coneguda com a fabricació òptica, foto-solidificació entre atres) és una de les tecnologies per a la manufactura aditiva (la modalitat de la qual mediáticamente més coneguda és la de impressió 3D). S'ampra per a la producció tant de peces definitives com per a l'elaboració de models, prototips, patrons. És la tècnica de prototipado i fabricació ràpida més antiga cita requerida.
Història
[editar | editar còdic]El terme “estereolitografía” va ser falcat per l'ingenier físic nortamericà Chuck Hull[1] qui va obtindre la palesa (US 4,575,330) l'11 de març de 1986 davant l'USPTO del método i equip per a realisar objectes sòlits per mig d'impressió successiva de fines capes d'un material que s'endurix per polimerisació per mig de l'exposició a llum ultravioleta (procés també denominat cura o curat).
La palesa de Hull descriu cóm un fes de llum ultravioleta es focalizaba sobre la superfície d'una cuba reblix de líquit fotopolimérico. Els rajos de llum dibuixen l'objecte en la superfície del líquit, capa a capa, usant fotopolimerisació (o cross-linking) per a crear el sòlit. En 1986, Hull va fundar la primera companyia que generalisava i comercialisava esta tècnica, 3D Systems Inc,[2] la qual encara està localisada en Roc Hill, Carolina del Sur.
Tecnologia
[editar | editar còdic]
La estereolitografía és un procés de fabricació per adició que ampra resina que cura per mig de llum ultravioleta en un tanc, i un làser ultravioleta per a construir els objectes. Els objectes tridimensionals s'obtenen per mig de l'adició successiva de fines capes, impreses una damunt d'una atra. Cada capa és una secció travessera de l'objecte que el làser traça en la superfície de la resina, que és el material consumible. La resina líquida cura i es solidifica per mig de l'exposició al làser de llum ultravioleta, quedant aixina la capa recent solidificada pegada a la capa prèvia que existia davall seua.
Una volta que la capa a imprimir ha segut creada, la plataforma d'elevació de l'equip descendix una distància equivalent a la gruixa d'una capa de resina solidificada (típicament entre 0.05 i 0.15 mm). Un full agrana la peça deixant una nova capa de resina líquida en la superfície de la cubeta, llista per a la següent impressió del làser. D'esta forma es va creant, capa a capa una peça tridimensional. Una volta que la peça tridimensional s'ha completat, esta se sumergix en un bany químic que retira l'excés de resina i, posteriorment, curada en un forn de llum ultravioleta.
La estereolitografía necessita d'estructures per a soportar la peça a la plataforma d'elevació de manera que s'evite la deflexión de la peça per gravetat. També subjecta la secció travessera en el lloc correcte per a que no s'esgole quan passa el full de re-aplicació de resina. Se solen generar soports auxiliars automàticament durant la preparació del model per ordenador CAD, encara que poden requerir intervenció manual. Els soports deuen ser retirats del model final de forma manual.
Les resines que se solen utilisar són:
- Resina blanca opaca tipo ABS Especial (no és Acrilonitrilo butadieno estireno (ABS) realment).
- Resina blanca ABS Especial en infiltracions per a millorar les seues propietats mecàniques
- Resina translúcida.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hull, Chuck (1986). Apparatus for Production of Three-Dimensional Objects by Stereolithography, U.S. Patent 4,575,330.
- ↑ 3D Systems Inc Informació de l'empresa.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estereolitografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.