L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Imperi de la llibertat

Imperi de la llibertat és un tòpic original de Thomas Jefferson que proclama la responsabilitat d'Estats Units sobre l'expansió de la llibertat pel món, com una sòrt d'imperi benévolo; una missió paralela (equivalent o contraposta, segons vullga interpretar-se) a la que per al Imperi britànic es va definir com "la càrrega de l'home blanc".

Columbia (la personificació del poble d'Estats Units) intenta ajudar a l'oprimida Cuba, mentres el Tio Sam (personificació del govern d'Estats Units), cegat per una bena, no sembla dispost a usar els seus canons. Dibuix satíric de 1897.
L'edifici Empire State, el nom del qual evoca l'associació en el tòpic.
La Liberty Island en la Liberty Statue, els noms de la qual evoquen la mateixa associació.

L'identificació de la República en un Imperi era, de fet, un més dels conscientment buscats paralelismes entre els naixents Estats Units i la Roma antiga.

La revolució nortamericana va ser un eixemple que es va contagiar a atres nacions, en lo que s'ha denominat el "cicle atlàntic" de les revolucions lliberals o burgueses (Revolució francesa, revolució lliberal espanyola, independència de l'Amèrica espanyola), pero per a Jefferson la missió d'Estats Units no es llimitaria a l'eixemple, sino que implicava la necessitat d'expandir-se cap a l'oest (lo que posteriorment es va definir com destine manifest) i intervindre en atres països quan fora necessari (especialment en el restant d'Amèrica, lo que posteriorment es va definir com doctrina Monroe).

Política exterior

La política exterior dels Estats Units sol interpretar-se com un desenroll d'eixos principis en majors o menors graus d'idealisme, realisme o cinisme, tant en la guerra (guerres en Mèxic, intervencions en Centroamérica -Banana Wars, diplomàcia de canoner, ocupació nortamericana de Nicaragua[1] separació de Panamà de Colòmbia-, Guerra Hispà-Nortamericana -1898-,[2] Primera Guerra Mundial -1917-,[3] Segona Guerra Mundial -1941-, Guerra Freda -1947-, Guerra contra el terrorisme -2001-)[4] com en polítiques més àmplies, expostes pels presidents d'Estats Units a lo llarc de l'història: Abraham Lincoln (discurs de Gettysburg), Theodore Roosevelt (Big Stick -"gran garrot"-), Woodrow Wilson (wilsonianisme, catorze punts), Franklin D. Roosevelt (política de bo veïnat, conceptes de back yard -"pati atrasser"-[5] i de our són of a bitch -"el nostre fill de puta"-[6]), Harry Truman (pla Marshall, doctrina Truman, teoria del va dominar), J. F. Kennedy (Aliança per al Progrés, Cos de Pau), Ronald Reagan (teoria del "imperi del mal"), Bill Clinton (doctrina Clinton),[7][8] George W. Bush i Barack Obama (doctrina Obama).[9]

És un tòpic invers l'utilisació sarcàstica de "imperi de la llibertat" per a condenar la política exterior d'Estats Units com imperialista; o determinats aspectes de la seua política interior com repressora. Eixa és la postura de la major part dels intelectuals "d'esquerra" com Gore Vidal, Noam Chomsky, Chalmers Johnson[10] o Giannina Braschi.[11][12]

El somi americà i l'emigració

Artícul principal → Somie americà.

l'emigració a Estats Units va ser una constant en l'història d'eixa nació, que, més allà del compliment en la realitat de tals definicions, es va definir racialmente com un melting pot ("cresol"), social i econòmicament com una terra d'oportunitats i ideològicament com una terra de refugi per a tot tipo de dissidents (religiosos o polítics). Personages tan dispars com Napoleón Bonaparte i Karl Marx varen estar sospesant la possibilitat de refugiar-se en els Estats Units.



Bibliografia

  • Mendis, Patrick. Commercial Providence: The Secret Destiny of the American Empire (2010) by a political economist excerpt and text search
  • Bacevich, Andrew J. American Empire: The Realities and Consequences of O. S. Diplomacy (2004) by a political scientist excerpt and text search
  • Ferguson, Niall. Colossus: The Rise and Fall of the American Empire (2005), by an eminent conservative historian excerpt and text search
  • Gordon, John Steele . Empire of Wealth: The Epic History of American Economic Power (2005) by a conservative popular historian excerpt and text search
  • Kagan, Robert. Dangerous Nation: America's Plau in the World from Its Earliest Days to the Dawn of the Twentieth Century (2006), by a conservative
  • Nau, Henry R. "Conservative Internationalism," Policy Review #150. 2008. pp 3+. by a conservative online at Questia
  • Reynolds, David. America, Empire of Liberty: A New History (2009); also BBC Radi 4 séries
  • Tucker, Robert W., and David C. Hendrickson. Empire of Liberty: The Statecraft of Thomas Jefferson (1990).
  • Tyrrell, Ian. Womans World/Woman's Empire - The Woman's Christian Temperance Union in International Perspective, 1880-1930, University of Carolina Press, 1991 ISBN 0-8078-1950-6
  • Tyrrell, Ian. Reforming the World: The Creation of America's Moral Empire (Princeton University Press, 2010) ISBN 978-0-691-14521-1
  • Wood, Gordon. Empire of Liberty: A History of the Early Republic, 1789-1815 (2009). excerpt and text search

Referències

  1. ↑ Langley, Lester D. (1983). The Banana Wars: An Inner History of American Empire, 1900-1934. Lexington: University Press of Kentucky. United States occupation of Nicaragua
  2. ↑ Dominic Tierney, How We Fight: Crusades, Quagmires, and the American Way of War (2010) pg. 91
  3. ↑ Richard H. Immerman, Empire for Liberty (2010) p 158
  4. ↑ David Reynolds, America, Empire of Liberty (2009) pp xvii, 304, 458
  5. ↑ El concepte s'aplica, especialment des de la Guerra Freda, a l'intervenció indirecta a través del respal nortamericà a les dictadures militars: "Centroamérica era somesa a pressions molt directes por intermedio de governs militarisats. La prensa internacional es va acostumar a designar a estes repúbliques en el cínic apelatiu de "patrio atrasser" dels Estats Units... Ahí, per molt temps, els Estats Units varen recolzar governs autoritaris, tant en ajuda directa de caràcter militar, com en plans d'inversions i a través de la diplomàcia en el sí de la OEA i atres organismes internacionals com l'ONU". Jean-Marie Lemogodeuc (coord.), Amèrica hispànica en el sigle XX: identitats, cultures i societats, Universitat Catòlica Andrés Bell, 2002, pg. 94.
  6. ↑ Referint-se a Anastasio Somoza García, dictador de Nicaragua, va dir: Somoza may be a són of a bitch, but he's our són of a bitch ("pot ser un fill de puta, pero és el nostre fill de puta"). Franklin D. Roosevelt Quotes. [https://web.archive.org/web/20120517064818/http://www.southendpress.org/2005/items/7417/Prologue Blood on the Border.
  7. ↑ Hyland says, "Jefferson's concept of an empire of liberty found an tire in Clinton's enlargement of democracies." William Hyland, Clinton's world: remaking American foreign policy (1999) p. Page 201
  8. ↑ Michael T. Klare (1999-04-19). "The Clinton Doctrine". The Nation. Font citada en Clinton Doctrine
  9. ↑ "Barack Obama's Executive Unilateralism." Font citada en Obama Doctrine
  10. ↑ Chalmers A. Johnson, Dismantling the Empire: America's Last Best Hope (American Empire Project) (2010)
  11. ↑ Madelena Gonzals and Helene Laplace-Claverie, editors, “Minority Theatre on the Global Stage: Challenging Paradigms from the Margins, 2012.
  12. ↑ Knud Erik Jørgensen, International Relations in Europe: Traditions, Perspectives and Destinations, Routledge, 2012, ISBN 1134239653, pg. 114: While 'Americaphilia' applies especially to the level of theoretical and metatheoretical reflections, when it menges to analysing and conceptualizing international society, the Spanish ANAR [International Relations] community owes more to the English school or to the French tradition (in its historicist approach).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi_de_la_llibertat&oldid=1414980»