Impacte ambiental de la ganaderia
.jpg){kind=link}
La ganaderia és una de les activitats humanes en major impacte ambiental, ya que representa la primera causa d'desforestación i contribuïx de forma decisiva a la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, la contaminació i eutrofización de les masses d'aigua i a la degradació del sol.[1] En determinats contexts locals podria tindre no obstant un impacte positiu llimitat.
Mundialment, la ganaderia ocupa el 70% de totes les terres usades en agricultura, que representen el 30% de la terra lliure de gèl de la Terra.[1] El 18% de gasos d'hivernàcul antropogénicos es podrien deure a les emissions de la ganaderia i activitats relacionades, tals com la deforestación per a establir zones de pastura, l'erosió del sol o el sobrepastoreo i l'increment de pràctiques intensives de consum de combustibles.[1] Les atribucions específiques del sector ganader inclou: 9% de les emissions globals de CO2, 35-40% de les emissions globals de metà (principalment per fermentació entéricas i al femta) i 64% de les emissions globals d'òxit nitroso, principalment per l'us de fertilisant.[1] Els camins d'accés també faciliten la destrucció de l'hàbitat i la seua conversió per a formar potreros. Este problema és especialment greu en les finques de ganado que s'implementen en el bosc humit tropical d'Amèrica Llatina, com la conca de l'Amazones, i no és sostenible a curt determini.
Un atre problema és la desertisació. Les finques de ganado que s'establixen en terrenys de pastura naturals, normalment requerixen un control constant de la seua capacitat per a previndre el pastoreig excessiu durant els anys secs. El ganado domèstic inevitablement deu prendre aigua tots els dies; per això és difícil evitar el pastoreig excessiu al voltant de les fonts d'aigua. Llavors, el potencial de l'utilisació del ganado salvage deu ser estudiat durant la preparació del proyecte, perque no requerix aigua tots els dies, no sofrix picadura de la mosca tsetsé, ni dels insectes, com succeïx en el ganado vacú; en conseqüència, no existix cap necessitat d'insecticida; mengen una varietat més àmplia de vegetació i també dentellegen, per això poden donar més productes, a mijà i llarc determini, que el ganado vacú.
Atres problemes són l'excés de pesticidas i el processament dels afluents dels matadors. Per als impactes ambientals del processament de la carn i els atres productes ganaders, vejau Impacte ambiental.
Canvi climàtic
[editar | editar còdic]Pel ràpit calfament global, les notòries conseqüències del canvi climàtic es convertixen cada volta més en tema central d'interés públic. Dia a dia els reportages sobre l'orige i les possibles solucions a estos problemes aumenten en la prensa, ràdio i televisió. La causa d'este canvi climàtic és l'efecte hivernàcul, conseqüència dels cridats gasos d'efecte hivernàcul (vore gràfic adjunt).
Els ganaders també estan involucrats en esta discussió perque la ganaderia és la responsable d'una part important de l'emissió dels gasos d'hivernàcul. Des d'un punt de vista global, les activitats relacionades en la ganaderia contribuïxen en un 18 % (en equivalents de CO2) de les emissions antropogénicas dels gasos d'hivernàcul. Açò equival inclús a un percentage més alt que les emissions del sector del transport.[1] La participació de la ganaderia en els diferents gasos d'hivernàcul es dividix com es mostra en la següent taula:[1]
| Gasos d'efecte hivernàcul | Percentage de participació de la ganaderia en les emissions antropogénicas |
|---|---|
| Diòxit de carbono (CO2) | 9% |
| Metà (CH4) | 35 - 40% |
| Òxit nitroso (N2O) | 65% |
| Amoniaco (NH3) | 64% |
Els gasos d'efecte hivernàcul són d'orige natural, pero també antropogénico. Són responsables de que gran part de la radiació calorífica reflectida per la terra siga absorbida i que d'esta manera duguen a un calfament de l'atmòsfera. Sense l'efecte hivernàcul, la vida seria casi impossible sobre la terra. No obstant, des del principi de l'industrialisació l'home ha influenciat cada dia més la concentració dels gasos d'hivernàcul en l'atmòsfera, causant aixina un major efecte d'hivernàcul i igualment accelerant el canvi climàtic.[2]
Des del principi de l'industrialisació les emissions antropogénicas han aumentat la concentració d'estos gasos en l'atmòsfera. El promig de calfament de la superfície de la terra des de el XIX va ser de 0,6 !C. Càlculs recents pronostiquen un aument promig de temperatura d'1,4 fins a 5,8 °C fins a l'any 2100 (UNFCCC, 2005).
La radiació solar d'ona curta choca sobre la superfície de la terra i la calfa. Els gasos d'hivernàcul permeten passar casi sense dificultat a la radiació solar d'ona curta a través de l'atmòsfera i aplegar a la superfície de la terra. No obstant absorbixen la radiació solar d'ona llarga de la superfície de la terra i de l'atmòsfera. Els gasos d'hivernàcul més importants que participen principalment en l'efecte hivernàcul, són diòxit de carbono (CO2), metà (CH4), òxit nitroso (N2O) i els Clorofluorocarbono (CFC).
Diòxit de carbono
El 9% del total de les emissions antropogénicas de CO2 provenen de la ganaderia. Són producte principalment de la deforestació de boscs naturals per a conseguir terres per a ganaderia i agricultura.
Metà
De les emissions antropogénicas de metà la ganaderia causa aprox. 35 – 40%; la majoria d'estes, el 80%, es formen per la fermentació en el pre - estòmec (rumen) dels remugants i per l'almagasenament d'abonaments orgànics (femta líquit i sòlit).El metà resulta durant el procés de digestió en els pre-estòmecs dels remugants per l'acció de microbis (protozoos), que recolzen la digestió de carbohidrats i celulosa. En este procés es produïxen àcit grassos volàtils i gasos. Estos gasos són expulsats cada u o dos minuts pel nas i la boca durant l'eructe. D'esta manera un vacú produïx aproximadament 280 l de metà per dia (U. Schönhusen, 2002), a on del forraje en més cantitat de celulosa es produïx més metà que durant la fermentació d'almidó (Kreuzer, 1997).
Eutrofización i contaminació de les aigües
[editar | editar còdic]L'us de químics per a fertilizar la pastura, o per a controlar les plagues i malalties, pot produir un impacte ambiental negatiu. Són sumament cars, i, per això, rara volta s'utilisen en els països en desenroll. A on s'utilisen, no obstant, poden ocasionar problemes de contaminació de l'aigua, de la mateixa manera que l'us dels materials orgànics. És més comú amprar els químics com herbicidas, o per a controlar les malalties (per eixemple per a reduir la població de la mosca tsé-tsé i controlar tripanosomiasis), i pot haver efectes negatius per a la fauna, les fonts d'aigua (superficials i freàtiques) i la vegetació.
Òxit nitroso
D'igual manera a través de la ganaderia es produïx el 65% de la producció d'òxit nitroso antropogénica. La major part s'escapa durant l'almagasenament i l'aplicació de femta orgàniques.
Amoníac
La ganaderia és responsable del 64% de les emissions antropogénicas totals d'amoníac, que d'una manera significativa contribuïxen a la pluja àcida i a l'acidea de l'ecosistema. Amoniaco es llibera principalment durant l'almagasenament i l'aplicació de femta líquides i sòlits.
Un terç del consum de proteïna mundial són productes d'orige animal. L'aument de la població, i igualment de la seua capacitat de compra, conjuntament en el canvi de les costums alimentícies, aumenta ràpidament la demanda de productes d'orige animal, mentres que per la globalisació, el comerç de insumos per a la ganaderia i dels mateixos productes d'orige animal es facilita.
Els remugants juguen un paper important en el suministrament d'aliments, degut a que el seu sistema de digestió té la possibilitat de digerir forraje verda. D'esta manera, àrees que no són aptes per a agricultura poden ser utilisades. En totes les àrees verdes i de pastoreig del món es pot produir en rumiants proteïna de gran calitat, sense que els animals es convertixquen en competència directa pel menjar dels humans.
La producció mundial de carn de 229 millons de tonellades dels anys 1999/2001 aumentarà a 465 millons de tonellades, més del doble, fins a l'any 2050. La producció de llet aumentarà de 580 a 1,043 millons de tonellades. L'influència al mig ambient per cap de ganado es deuria reduir a la mitat, únicament per a evitar un dany al mig ambient major a l'actual.
El 80% de les emissions de metà en la ganaderia es produïxen durant la fermentació per bactèries formadores de metà en el rumen dels remugants. Els remugants estan en condicions inclús en molt mala base alimentícia de produir proteïna de molt bona calitat en forma de llet i carn i tenen, per lo tant, una gran importància en l'abastiment de proteïna de la població mundial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Plantilla:Cita lliure/La llarga ombra del guanyat
- ↑ Taller internacional sobre "Emissions Agrícoles de Gasos en Efecte Hivernàcul" - Context Mundial - Montevideo, juliol de 2008
- Este artícul conté una traducció derivada de «Impacto ambiental de la ganadería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.