Immunoglobulina G
La immunoglobulina G (IgG) és una de les cinc classes d'anticòss humorals produïts per l'organisme. És l'immunoglobulina predominant en els decorreguts interns del cos, com són la sanc, el líquit cefalorraquídeo i el líquit peritoneal (líquit present en la cavitat abdominal). És una proteïna especialisada que és sintetisada per l'organisme en resposta a l'invasió de bactèrias, protistas, fongos i virus. És l'immunoglobulina més abundant del sèrum, en una concentració de 600-1800 mg per 100 ml.[1] L'IgG constituïx el 80 % de les immunoglobulines totals.
El seu temps de vida mija és d'aproximadament 25 dies o més, en molts casos.
Característiques
[editar | editar còdic]Existixen 5 variants o subclasses de IgG, designades en números: IgG1 al IgG5. Cada subclasse posseïx funcions específiques, per eixemple les IgG1 i 3 són especialment hàbils per a contrarrestar proteïnes que es produïxen per l'acció de toxines del tétanos, la grup i alguns virus. Per la seua banda l'IgG2 presenta major afinitat per antígenos capsulares i polisacàrits de bactèries com els pneumococs i Haemophilus influenzae.
L'IgG és l'immunoglobulina més chicoteta, en un pes molecular de 150 000 Dona,[1] aixina pot passar fàcilment del sistema circulatori del cos als teixits. La síntesis de IgG es controla principalment per l'estímul dels antígenos. En el cas d'animals axénicos (sense microbis), en nivells de IgG molt baixos, el nivell de IgG s'eleva en quant se'ls trasllada a un ambient normal.
L'IgG és l'única classe d'immunoglobulina que travessa la placenta, transmetent l'immunitat de la mare al feto de manera natural i passiva. En algunes espècies, com els vacús, l'IgG no és capaç de passar la barrera placentaria, per lo que les seues crío són agammaglobulinémicas (carents de gammaglobulina o anticossos) al naiximent, fent que el consum de calostre en les primeres hores de vida siga de suma importància.[2]
La concentració de cada subclasse de IgG varia en l'edat. Mentres les IgG1 i 3 alcancen valors equivalents als d'un adult entre els 5 i 7 anys d'edat, les IgG2 i 4 solament ho fan entorn als 10 anys.[3]
Hi ha voltes que estes immunoglobulines no responen adequadament. Especialment en casos d'anaplasmosis simple.
Les cadenes H de l'IgG són del isotipo γ, conté un 2-3 % en pes de glúcits.
Les IgGs es poden separar en dos fragments per acció enzimàtica de la papaína, una fracció Fab (per les seues sigles en anglés antigen binding), capaç d'unir-se a antígenos i una facció Fc, o fracció cristalizable. Per a l'estructura de les Immunoglobulines veja l'artícul anticòs.
Rol en diagnòstic
[editar | editar còdic]La medició d'immunoglobulina G pot ser una ferramenta de diagnòstic per a certes afeccions, com l'hepatitis autoinmune, si ho indiquen certs síntomes.[4] Clínicament, els nivells d'anticossos IgG medits generalment es consideren indicatius de l'estat immunològic d'un individu a patógenos particulars. Un eixemple comú d'esta pràctica són els títuls extrets per a demostrar immunitat serológica al pallola, paperas i rubéola, virus del hepatitis B i varicela, entre uns atres.[5]
Les proves de IgG no estan indicades per al diagnòstic d'alèrgia.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Devlin, T. M. 2004. Bioquímica, 4ª edició. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4
- ↑ Journal of Veterinary Internal Medicine.14(6)
- 569–577.ISSN 1939-1676.doi:10.1111/j.1939-1676.2000.tb02278.x.Consultat el 3 de decembre de 2016.
- ↑
- ↑ Lakos G, Soós L, Fekete A, Szabó Z, Zeher M, Horváth IF, Dankó K, Kapitány A, Gyetvai A, Szegedi G, Szekanecz Z. “Anti-cyclic citrullinated peptide antibody isotypes in rheumatoid arthritis: association with disease duration, rheumatoid factor production and the presence of shared epitope”. Clinical and Experimental Rheumatology 26 (2): 253–260. PMID 18565246.
- ↑ Teri Shors. «Ch5 Laboratory Diagnosis of Viral Diseases and Working with Viruses in the Research Laboratory», Understanding Viruses, 2nd edició, Jones & Bartlett Publishers, pp. 103–104. ISBN 978-0-7637-8553-6.
- ↑ «Five Things Physicians and Patients Should Question». Choosing Wisely: an initiative of the ABIM Foundation. American Academy of Allergy, Asthma, and Immunology. Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2012. Consultat el 14 d'agost de 2012.
- ↑ Cox L, Williams B, Sicherer S, Oppenheimer J, Sher L, Hamilton R, Golden D (2008). “Pearls and pitfalls of allergy diagnostic testing: report from the American College of Allergy, Asthma and Immunology/American Academy of Allergy, Asthma and Immunology Specific IgE Test Task Force”. Annals of Allergy, Asthma & Immunology 101 (6): 580–592. doi:. PMID 19119701.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmunoglobulina G» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.