Illa Foca (Perú)
La Illa Foca és una illa del noroest de Perú pertanyent al departament de Piura. Està situada en l'oceà Pacífic a un quilómetro de la costa, front a la caleta de peixcadors La Islilla. La superfície total de l'illa aproximadament és de 92 hectàrees i està dividida en dos per un istme chicotet i pedregoso que es descobrix en la baixa marea, conegut com El Bandeadero.[1] Este dividix l'illa en proporcions desiguals, pero geogràficament similars. L'illa Foca es troba dins de la zona de convergència de la corrent d'Humboldt i la corrent equatorial, lo que fa favorable la presència d'espècies associades tant a aigües càlides com a aigües templades.[2][3] Per tal motiu, en el 2024 l'illa i les seues aigües circumdants varen quedar protegides per llei dins de la Reserva nacional Mar Tropical de Grau, una reserva natural que protegix i conserva mostres representatives dels ecosistemes de la mar tropical de Perú.[4]
Descripció geogràfica
L'illa Foca es troba ubicada a 20 km al sur de la ciutat de Paita, entorn als 5° 12’ de latitut S i els 81° 12’ de llongitut O. Presenta una llongitut màxima d'aproximadament 1,44 km i un esgambi d'uns 0,65 km. L'illa té un relleu accidentat en hondonades profundes i penya-segats que presenten altures aproximades de 40 metros, interrompudes per vores rodades i plajas que són el resultat de l'acció del vent i de l'oceà.[3]
Les plages són molt escasses en illa Foca i la majoria es troba en el costat este, a on es troba l'única plaja d'arena: Plaja Blanca. El restant de les plages són menudes, profundes i de chicotetes pedres. Pel costat oest destaca un grup d'illots i roques visibles a poca distància de la seua vora.[1] El clima en l'illa és templat i la temperatura de la mar varia poc sobre les estacions de l'any. Pràcticament l'illa no presenta vegetació, a excepció d'alguns pegats deverdolaga (Sesuvium portulacastrum) i arbusts de sapote (Capparis scabrida) ubicats en el costat surest de l'illa.[5]
Diversitat biològica
La zona de transició o convergència de la corrent d'Humboldt i la corrent equatorial han favorit el desenroll d'una biodiversitat en característiques pròpies d'abdós ecosistemas en i al voltant de l'illa Foca. La riquea biològica de l'illa està representada per 3 espècies de mamífers, 34 espècies d'aus —de les quals huit anidan en l'illa—, 3 espècies de reptils, 54 espècies de peixos, 32 espècies de moluscs, 30 espècies d'equinoderms i 28 espècies de crustacis.[3][5]
L'Illa Foca constituïx l'hàbitat més septentrional, sobre llocs de reproducció, per a algunes espècies d'aus com el pingüí d'humboldt (Spheniscus humboldti), la Chuita (Phalacrocorax gaimardi), l'Oroneta de la tempestat peruana (Oceanodroma tethys kelsalli), el pelícano peruà (Pelecanus thagus) i el pilpilén negre (Haematopus ater).[2][3][5] Aixina mateix, es pot observar atres espècies d'aus com el piquero pates blaves (Sula nebouxii), pelícano pardo (Pelecanus occidentalis), piquero peruà (Sula variegata), cormorán neotropical (Phalacrocorax brasilianus), cormorán de pates roges (Phalacrocorax gaimardi), cormorán guanay (Phalacrocorax bougainvillii), avefragata magnífica (Fregata magnificens), gavina dominicana (Larus dominicanus), gavina peruana (Larus belcheri), entre unes atres. Les espècies de reptils trobades en illa Foca corresponen a la tortuga verda (Chelonia mydas), lagartija peruana (Microlophus peruvianus) i el jañape de la costa (Phyllodactylus microphyllus).
Per un atre costat, en el grup de mamífers marins és freqüent els albiraments de ballenes jorobades (Megaptera novaeangliae), ademés és comuna observar dos espècies de llops marins que pertanyen a la família Otariidae i són: el llop chusco suramericà (Otaria flavescens), que és molt abundant; i el llop fi suramericà (Arctophoca australis), del com existix una chicoteta colónia reproductiva.[6] cal resaltar que esta població encara està baix anàlisis taxonòmic; els estudis genètics realisats per a confirmar les seues relacions filogenético i determinar si es tracta d'Arctophoca australis o Arctophoca galapagoensis encara no estan complets.[6] Este registre representaria un aument de 765 km en el ranc de distribució actual coneguda de A. australis (Illa Mazorca), o constituiria el primer registre de llops fins de les Galápagos (A. galapagoensis) per al Perú, aumentant en casi 1000 km el seu ranc de distribució conegut (Illes Galápagos).[6]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2010).«Aspectes de la biologia reproductiva de la Gavina dominicana larus dominicanus (charadriiformes, laridae) en tres illes del nort del Perú».The Biologist (Llima).8(2)
- 189-211.ISSN 1727-9933.
- ↑ 2,0 2,1 BirdLife International (2012). Important Bird Areas factsheet: Illa Foca.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Jorge Novoa Cova, Yuri Hooker Mantilla, Álvaro García Olaechea (2010). Naturalea i Cultura Internacional - CONCYTEC (ed.). Illa Foca, Guia de Fauna Selvada, primera edició (en espanyol), Piura: Cordibi, pp. 112. ISBN 978-9972-50-108-1.
- ↑ «Expediente Tècnic. Establiment de la Reserva Nacional Mar Tropical».
- 138.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (2012).«Illa Foca (Perú): Registres de reproducció més septentrionals del pelícano (Pelecanus thagus) i del pilpilén negre (Haematopus ater)».Bolletí Chilé d'Ornitologia.18(1-2)
- 35-43.ISSN 0717-1897.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Danielle Camaratta, Raquel Almeida, Larissa Rosa d'Oliveira, Susana Cárdenas, José Carlos Marquez, Diego García, Sandro L Bonatto (2008). IX Salão d'Iniciação Científica Pontifícia Universidade Catòlica do Rio Gran do Sul (ed.). Status taxonômico dos llops-marinhos d'Illa Foca (Peru): Arctocephalus australis, A. galapagoensis (Carnivora: Otariidae) ou híbrits?.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Foca (Perú)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.