Iglésia del Santíssim Crist del Salvador (Valéncia)

La real iglésia del Santíssim Crist del Salvador, en la ciutat de Valéncia, s'ubica en el carrer Trinitarios, N.º 1, propenca a la catedral i junt a la Facultat de Teologia. Es tracta d'un edifici religiós en obres que s'inicien en el XIII en arquitectura medieval i es prolonguen fins a el XIX en estil neoclasicista.

Descripció

Es tracta d'una de les iglésies alçades despuix de la conquista en el XIII, sobre una mesquita. Alçant-se una nova construcció un sigle més vesprada, de la que es conserva el campanar romànic, un dels més antics de la ciutat. En el XVI es reedificó gran part de l'iglésia. A instàncies del venerable Dumenge Sarrió en el XVII, entre 1663 i 1666, es va renovar l'iglésia en una decoració interior barroca. La decoració actual del temple és d'estil neoclàssic per l'última intervenció portada a terme entre 1826 i 1829 a càrrec de Manuel Fornés i Gurrea, arquitecte acadèmic, realisant novament el presbiteri.

Es tracta d'una iglésia de planta rectangular d'una sola nau en menudes capelles laterals entre contraforts. Està dividida en sis trams i presenta capçalera poligonal, encara que visualment a l'interior sembla recta. El tram més propenc als peus, a modo de zaguán, està separat del restant per tres vans sustentats per dos columnes. La nau està coberta en volta de canó en lunetas de perfil curve. L'alçat interior s'estructura en semicolumnas corintias de jaspi roig en que els seus intercolumnios se situen els arcs formeros de mig punt que donen pas a les capelles laterals. Sobre estes es desenrolla un arquitrau en un friso decorat en ovas i dentells. La capçalera té columnes exentes, idèntiques a les del restant del temple, per mig de les quals es creen retranqueos que oculten la forma poligonal de la mateixa, sobre estes es dispon el entablamento desenrollant-se per damunt un relleu dorat. En el centre se situa la talla medieval del Crist Crucificado. L'iglésia està ricament decorada en jaspi en els fustes de les columnes, dorats en els capiteles, friso en roleos i la rebanc en ovas i dentells entre atres detalls ornamentals. cal destacar les pintures que a modo de plafons se situen en el centre de la volta. Les pintures de la nau varen ser realisades per Vicente Castelló i Amat en cinc escenes de la Passió; mentres que en el presbiteri va ser representat el Pare Etern per Francisco Llácer Valdermont. Estes pintures es varen realisar en el primer terç d'el XIX.

Erro al crear miniatura:

Vista interior

Pel costat de l'epístola des del tram als peus de l'iglésia s'accedix a la capella de la Comunió. De planta rectangular està dividida en dos espais per un arc fajón. Va ser realisada en el XVII, realisant-se reformes un sigle més vesprada. Està coberta en una volta rebaixada decorada en pintures a la fresca per Vicente López Portaña.

De les pintures originals solament es conserva una part ya que despuix de la Guerra Civil varen ser repintades la majoria.

A la dreta de la capçalera es troba la torre campanar, alçada en el XIV, realisada en sillería. És de planta quadrada en el cos de campanes foradat per dos vans de mig punt per costat. En el XVI va ser quan es va realisar la nova fàbrica del temple ampliant-ho per la capçalera, la construcció del cor, l'altar major, la sacristia i l'archiu. L'iglésia va ser coberta en volta de crucería. En l'actualitat es conserva en esta volta el tram dels peus.

La portada del carrer Salvador és adintelada en un rebanc en pináculos bulbosos que flanquegen una hornacina en l'image del Crist Crucificado. La portada lateral recayente al carrer Trinitarios és també molt senzilla, adintelada en una hornacina en la part superior.

En 1902 despuix del apany parroquial va perdre el seu parroquialidad passant a Santa Mónica quedant baix la seua tutela.

En 2010 es va decretar la cessió de l'us de la Real Iglésia del Salvador de Valéncia al Colege Major-Seminari de la Presentació de la Bienaventurada Verge María en el Temple i Sant Tomás de Villanueva.