Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora (Sueras)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora (Sueras)

La iglésia de l'Asunción de Sueras, dissenyada en un estil de transició entre el barroc tardà clasicista i l'academicisme neoclàssic, és un temple catòlic situat al centre del recint històric de la població i sèu d'una parròquia del bisbat de Segorbe-Castelló.

Des de l'erecció de la parròquia, esta ha estat dedicada a la Verge María, pero en uns periodos a la seua Natividad i en atres a la seua Asunción. L'últim canvi, mogut en plena acció pastoral en favor del dogma de l'Asunción de María, és decretat pel bisbe de Tortosa Manuel Moll i Salord el 9 de novembre de 1950, als pocs dies d'haver segut aprovat este dogma per Pío XII, l'1 de novembre, per la constitució pastoral Munificentissimus Deus.

Este temple està calificat com Be de Rellevància Local en la categoria de monument d'interés local.

Història

En la segona mitat d'el XVI l'iglésia estava en la part alta de la població, en el recint amurallado conegut com el Castellet, per a servir a una feligresía de cristians vells, en oposició als atres llocs del terme, a on predominaven els cristians nous o moriscos. Al començament d'el XVII es produïx l'expulsió dels moriscos, i el 1612, el duc de Segorbe, concedix carta de poblament; i en l'increment de la població es trasllada l'iglésia, fòra murs, al lloc que actualment ocupa l'Ajuntament.

A finals d'el XVIII el temple existent resultava menut davant el creiximent de la població, i a petició del poble, Carlos III emet una Real Orde el 24 d'abril de 1772 decretant la construcció d'un nou temple, i otorgant el redelme de tots els fruts i raberes per a finançar l'obra. El mestre d'obres Pau Gonel, de Villahermosa del Riu, dictamina el millor lloc per a construir la nova iglésia i les característiques generals del temple. Es coloca la primera pedra el 29 d'abril de 1773 i es beneïx l'iglésia el 28 d'octubre de 1797.

Batista i Garcia ha documentat que, despuix de l'interrupció del procés constructiu durant alguns anys, va fer acte de presència l'arquitecte Cristófol Bueso, a qui este autor atribuïx la continuació i finalisació de les obres. En l'iglésia de l'Asunción de Cuevas de Vinromá presenta similituts en els lunetos curvos del regrés, i en l'iglésia de Sant Cristóbal de Ribesalbes en el cos de les campanes de la torre campanar.

El pintor morellano Joaquín Oliet Cruella, en els últims anys de la seua activitat pictòrica —entre 1830 i 1840—, decora a la fresca les closques de la travessia.

Durant la Guerra Civil l'iglésia va ser saquejada i cremat el seu interior. En 1950 es pinta l'interior del temple i es netegen les pintures de Joaquim Oliet en les closques de la travessia. En 1954 es coloca en la frontera un retaule ceràmic commemorant el dogma de l'Asunción i el recort de l'any mariano de 1954, realisat pel pintor ondeño Manolo Safont. En 1982 es fa una restauració total del temple, destacant la renovació del paviment, la revisió de la teulada i la renovació de la cúpula del sagrario. Entre 2001 i 2002 es va restaurar el campanar i la frontera, reconstruint el templete que arremata el campanar que havia segut derruït en 1960 per amenaçar ruïna.

Arquitectura

Erro al crear miniatura:

Interior

Estructura

Iglésia-saló de tres naus i quatre trams, travessia, i presbiteri en capçalera plana rodejat per la sacristia, la capella de la Comunió i el transagrario. Les capelles laterals tenen poca profunditat, formant capelles hornacina, entre les pilastres.

La nau central, més ampla, es cobrix per Volta de canó en lunetos curvos, i les laterals, en Volta de crucería en cada tram. En la travessia se situa una cúpula sobre tambor octagonal en finestres en cada cara, sobre closques. La sacristia i la capella de la Comunió seguixen l'esgambi de les naus laterals, en dos trams i capçalera plana, i es distinguixen que els trams de la primera es cobrixen en volta de crucería mentres en la segona el segon tram es cobrix per mig de cúpula sobre tambor en finestres en les cares.

Erro al crear miniatura:

Torre campanar

L'espai interior s'articula per mig de pilars i pilastres d'orde compost, i baix el rebanc hi ha decoració de dentellones. Les fresca de les closques de la travessia representen quatre escenes marianas: El misteri de l'Inmaculada Concepció, La Anunciación de l'arcàngel, Presentació de Jesús al Temple i la Purificació de María i El misteri de l'Asunción de María.

Frontera principal

La frontera està centrada en dos pilastres compostes d'orde jaganta que soporten un arquitrau senzill. Per damunt, un rebanc mixtilínea en poca relació en el restant del frontis, predominantment rectilíneo, pot indicar una frontera inacabada. En el centre, entre les pilastres, es troba la portada d'arc de llindar, en una moldura perimetral resaltada sobre la qual es carrega un entablamento en un friso de triglifos i gotes, i per damunt, un buit casi circular, cobert per un retaule ceràmic de l'Asunción de María.

Torre campanar

La torre campanar, situada als peus de la nau, en el Costat del evangelio, està adossada a la frontera. Té planta quadrangular, en un cos massiç a on, en la part superior, està colocat el rellonge, i el cos de les campanes, en una obertura de mig punt en cada cara flanquejada per parelles de pilastres. Damunt, un menut edículo octagonal en obertures en cares alternes.

Bibliografia

• Alba Pagán, Ester. «Els Pares de l'Iglésia de Joaquín Oliet i l'obra de Francisco de Goya» (en castellà). Archiu espanyol d'art, vol. 81, núm. 324, 2008, pp. 395-414. ISSN: worldcat. org/issn/0004-0428 0004-0428.
• Álvaro Muñoz, Mari Carmen; Llop i Bayo, Francesc. «Inventari de les campanes: Asunción de La nostra Senyora - Suera». campaners. com. Campaners de la Catedral de Valéncia, 15-09-2013. [Consulta: 21 de febrer de 2015].
• Batiste i Garcia, Joan Damià. Iglésies-Saló del sigle XVIII a les comarques valencianes. Castelló: Fundació Dávalos-Fletcher, p. 2002. ISBN 84-688-0002-3 .
• Gimeno i Estornell, Vicent. Notícies per a l'història de la vila i parròquia de Suera. Castelló: Diputació, 2006. ISBN 84-96372-25-1 .
• Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castelló (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8 .
• Segura Moreno, Pascual Luis. «Els retaules ceràmics de la província de Castelló (74). Sueras. Asunción de la Verge» (en castellà). retabloceramico. net. Antonio Entrena Aznarte (creador, dissenyador i administrador), agost de 2012. [Consulta: 23 de febrer de 2015].

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora (Sueras).
• «Iglésia Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora» (en castellà). Ficha BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Deport. [Consulta: 21 de febrer de 2015].