Iglésia de fusta de Vang
La iglésia de fusta de Vang (noruec: Vang stavkirke, polac: Świątynia Wang, alemà: Stabkirche Wang) és una stavkirke originalment construïda en Vang, en la regió de Valdres, Noruega, cap a 1200. Actualment es localisa en Karpacz, Polònia, despuix de haver segut traslladada en el XIX a eixa localitat, llavors partix de Prusia.
Encara que l'iglésia actual conserva part de la fusta original, és en gran medida una obra reconstruïda i remodelada, en alguns elements extravagants de el XIX.
És actualment una iglésia luterana, i també una important atracció turística de la regió.
Història
[editar | editar còdic]
Segons la tradició, l'iglésia va ser traslladada a Vang des d'una atra localitat en algun moment. Varis investigadors recolzen la tesis de que l'iglésia havia segut àmpliament remodelada durant l'Edat Mija, encara que potser en una data tan lluntana com 1600. L'investigador Arne Berg ha conclós que el temple en un principi va tindre en un principi grans similituts en el tipo de stavkirke de la regió de Sogn, en una nau que consistia d'una sala de sostre elevat i un deambulatorio rodejant a aquella. En la primera reconstrucció es va perdre el escalonamiento del sostre de la nau, i el nou sostre va ser comú tant per a la sala central com per al deambulatorio, encara que varen permanéixer els postes centrals originals, ya sense funció de soport. Berg data l'iglésia en una data propenca a 1200, lo que coincidix en la data inscrita en el chapitel.
L'investigador Arne Berg ha conclós que l'iglésia va ser construïda cap a 1200 i en algun moment va ser reconstruïda, provablement des de l'Edat Mija, pero potser en una data prou més tardana, propenca a 1600. Des de 1832, el govern local va planejar el derrocament de la vella stavkirke, ya que resultava massa chicoteta i ruïnosa per a l'época, i seria substituïda per un nou temple de pedra. El célebre pintor Johan Christian Dahl, qui valorava a les stavkirke com a monuments històrics, va anar un fort defensor de l'iglésia de Vang. No obstant, en 1839, quan el pintor va retornar a Vang, ya s'havia alçat la nova iglésia a un costat de la stavkirke, i el derrocament d'esta semblava imminent.
J.C. Dahl va iniciar llavors la defensa a ultranza de l'iglésia de fusta. Va propondre desmontar-la i reconstruir-la com a capella real en el parc del Palau Real de Cristianía, o com una iglésia museu en les rodalies del Saló de Haakon IV en Bergen. Cap d'estes dos propostes va tindre èxit. El comte Herman Wedel Jarlsberg es va mostrar dispost a acceptar-l'en la seua propietat de Bogstad, pero va morir sense haver conclós els seus plans.
Dahl no va trobar una atra opció que comprar l'iglésia pels seus propis mijos. En una subasta el 18 de giner de 1841, representat en la puja pel retor de Vang, el pintor va poder obtindre l'adjudicació, pagant en gran part en espècie. Va rebre certes crítiques per haver adquirit un ben com a producte d'una especulació.
El rei Federico Guillermo IV de Prusia, monarca que coneixia personalment a Dahl, va acceptar, despuix d'intercanviar correspondència en l'artiste noruec, obtindre la propietat de l'iglésia i costejar el seu trasllat i reconstrucció en Potsdam.
Per a les medicions, els plans i la direcció del desmontat, Dahl va elegir, possiblement en el consentiment de rei prusiano, al jove arquitecte alemà Franz Wilhelm Schiertz. Este havia realisat ya una obra documental sobre les stavkirke noruegues, una obra pionera en el sentit de proyectar un programa de conservació de tals temples. Els seus dibuixos i el seu catàlec de les peces de l'iglésia de Vang són hui un important llegat que permet conéixer l'aspecte de l'iglésia abans de ser traslladada a Alemània. Totes les peces varen ser marcades i empacadas per al seu transport. En setembre, la fusta es va embarcar en Laerdalsøyri, a on una galera noruega es va encarregar de dur-la per mar fins a Stettin, en un viage que va durar dos mesos.
En novembre l'iglésia va aplegar a Stettin. Ahí, es trasbordó i per via fluvial va ser conduïda a Berlín. L'idea original d'alçar-l'en Potsdam va ser canviada finalment, possiblement per intermediació de nobles que la volien en Silesia. Aixina, es va decidir reconstruir la stavkirke en eixa província prusiana, en les rodalies d'un palau real en els monts de Riesenbirge. La ciutat més propenca a eixe lloc era la ciutat de Krummhübel (actualment Karpacz). El solar va ser cedit pel comte Christian Leopold von Schaffgotsch.
En l'estiu de 1842 es va continuar el viage pel Óder, riu dalt fins a aplegar al peu de les montanyes. Des d'ahí es va proseguir a cavall.
Les obres per a alçar l'iglésia varen iniciar en la colocació dels fonaments el 2 d'agost de 1842, en la presència del rei Federico Guillermo. El mestre d'obres era un alemà que no coneixia l'iglésia ni les stavkirke en general. A pesar de revisar els plans de Schiertz, es varen realisar alguns canvis. Només es va conservar l'armassó principal, en les soleras, els postes i els portals. Tots els taulons i el corredor exterior varen ser substituïts per material nou, puix es varen considerar en males condicions.
L'iglésia va tornar a tindre àbsit, pero ara en un extravagant chapitel d'inspiració barroca. El corredor i la torre central es varen reconstruir i es varen agregar finestres sense referència històrica. Les pintures de la techumbre del cor no varen ser restaurades perque els seus motius es varen jujar massa catòlics per a un temple luterano. Tot el sistema de l'armadura del sostre va ser renovat. El 15 d'octubre de 1843, dia de l'aniversari del rei, es va colocar el chapitel de la torre central en la data “1200”. El 27 de juliol de 1844, despuix de dos anys de reconstrucció, va ser inaugurada oficialment, en la presència de distinguides personalitats, com el príncip Federico dels Països Baixos.
L'edifici
[editar | editar còdic]La planta consistix en nau, un cor de menor esgambi en àbsit semicircular, i un corredor exterior que rodeja a abdós. La nau està dividida en sala central i deambulatorio, pero a diferència d'atres stavkirke, no hi ha escalonamiento del sostre de la nau, de modo que els postes de la sala central no tenen una relació constructiva, sino són meres columnes divisòries. El escalonamiento quàdruple de la stavkirke es produïx pel desnivell entre el sostre d'un corredor exterior, el sostre de la nau/cor/àbsit, i els dos cossos de la torre central.
El seu portal occidental és suntuoso, i li dona nom a tot un estil de portals de stavkirke. Està format per un llindar i dos taulons que flanquegen l'entrada, en columnes tallades en forma de caraças, en fuste i capitel. Tot el portal està saturat en talles decoratives d'elements entrellaçats, típics del art vikingo.
Una inscripció rúnica en el portal resa, d'acort a l'investigador Magnus Olsen: Eindridi el «destre» va tallar (el portal), fill de Olav de Lo; lo que aparentment proporcionaria el nom de l'artiste del portal. Una atra inscripció en el marc de l'interior de la porta s'interpreta com Eindridi em va tallar per a la glòria de Sant Olaf.
La torre al costat de l'iglésia és una construcció de el XIX. Servix com campanar i rellonge. Encara que construïda de pedra, el seu sostre de fusta és similar al de l'iglésia, en un chapitel central i caps de dragons en els cantons. Es comunica en l'iglésia a través del corredor.
L'interior és senzill, destacant-se les talles de fustes i capiteles dels postes de la sala central de la nau, decoració similar a la del portal occidental. Sobre el costat occidental del deambulatorio de la nau es va acondicionar una galeria o segon pis a on es troba l'orgue del temple.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anker, Peter. 1997. Stavkirkene deres egenart og historie. Oslo, ISBN 82-02-15978-4
- Berg, Arne. 1980. Stavkyrkja frå Vang og hennar lange ferd. Foreningen til norske Fortidsminnesmerkers bevaring, Årbok 1980, vol. 134, pàgines 105-140
- Bugge, Gunnar, Mezzanotte Bernadino. 1994. Stavkirker. Oslo, ISBN 82-504-2072-1
- Christie, Håkon. 1978. … Dona Fortidsminnesmerkeforeningen reddet stavkirkene, Fortidsminneforeningens Årbok 1978 pàgines 43-62.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de madera de Vang» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.