Iglésia arciprestral de Sant Joan Batista
La iglésia arciprestal de Sant Joan Batista, ubicada en la plaça d'Espanya de Callosa d'en Sarrià, és un Be de rellevància local, tal i com s'establix en el DOGV del 18 de juny de 1998. Este significatiu monument està registrat en el Pla General d'Ordenació Urbana de Callosa d'en Sarrià en el número d'identificació P. I. Nº: 24 (4), lo que garantisa la seua protecció i conservació dins del patrimoni arquitectònic local.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]L'història de l'Iglésia Arciprestral de Sant Joan Batista es remonta a l'any 1574, quan es va constituir l'Iglésia Parroquial de Callosa, encara que no va ser fins a 1578 quan es va inaugurar oficialment, baix la direcció de Francisco de Taula. A lo llarc dels sigles, l'iglésia ha experimentat vàries ampliacions i reformes que reflectixen les transformacions arquitectòniques de l'época.[3]
En la segona mitat d'el XVIII, es va plantejar l'ampliació de l'iglésia i en 1765 varen començar les obres del travessia, les quals es varen completar en 1786. Durant este periodo, l'iglésia va adoptar una nova estructura que incloïa la gran cúpula en la travessia. En 1819 es va construir la frontera principal, realisada en marbre extret de les pedreres locals, encara que no es va completar fins a 1865. El cos superior de la frontera no es va terminar fins a 1917, quan es va amprar ciment pintat imitant al marbre negre, lo que va modificar la seua estètica original.[3]
L'iglésia, inaugurada en 1578, no conserva el seu aspecte original per les transformacions portades a terme entre 1765 i 1786 per l'arquitecte fra J. Gil. L'arquitecte va dissenyar la travessia i posteriorment la frontera, d'estil neoclàssic, que va ser modificada en vàries ocasions.[2] En els últims anys, l'iglésia ha segut objecte de vàries restauracions, en especial atenció a la seua frontera nort, sur i transepto, ademés de la cúpula vidriada, que va ser restaurada per a recuperar el seu esplendor i assegurar la seua conservació a llarc determini.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Constituïx un clar eixemple de la transició entre el Barroc i el Neoclassicisme. la planta de l'iglésia és de forma cruciforme, en tres naus i sis trams, lo que proporciona un espai ampli i lluminós. La travessia està coberta per una gran cúpula, un dels elements més sobreixents de l'interior.[3]
L'interior de l'iglésia és particularment impressionant. La nau està coberta per voltes de canó que descansen sobre arcs fajones i pilastres de gran tamany, lo que dona una sensació d'estabilitat i grandea. Les voltes presenten una decoració de lunetos semicirculares i fulls d'acant en les pechinas, lo que remet a l'estil Barroc. La cúpula de la travessia, de gran tamany i vidriada, destaca per la seua restauració recent, que ha permés recuperar la lluminositat i l'esplendor original de l'iglésia.[4]
La frontera principal és d'orde jaganta i està formada per quatre columnes jónicas que sostenen un entablamento en una gran rebanc. Este disseny és propi del Neoclassicisme i conferix a l'iglésia una gran majestuosidad. Un segon pla de semicolumnas jónicas complementa l'estructura, i el pòrtic d'accés, en llindar recte i frontón, subralla el caràcter monumental de la frontera. No obstant, la reforma de 1917, en la que es va utilisar ciment pintat per a imitar el marbre negre, va afectar l'integritat estètica del conjunt.[5]
la torre, adossada a l'iglésia, té planta quadrada i consta de quatre cossos que es reduïxen progressivament en altura. L'últim d'estos cossos alberga les campanes, i la torre està arrematada per una menuda espadaña. la torre s'integra visualment en l'iglésia i no descolla excessivament de la frontera principal, lo que reforça l'unitat del disseny arquitectònic.[4]
L'iglésia també presenta un pòrtic adicional en la frontera sur, que s'accedix per mig d'una empinada escalinata. Este pòrtic, d'estil més sobri i auster, està compost per pilastras toscanas i un entablamento senzill, lo que oferix un contrast en la monumental frontera principal.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Inventarie General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ 2,0 2,1 Ballester (1984). De la marina a la muntanya (en ca), Callosa d'en Sarrià (Alacant): Diputació Pronvincial d'Alacant, p. 23. ISBN 84 -7784 -004 -0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Salva Ballester (1960). La Vila de Callosa d'Ensarria : monografia històrica documentada, Publicacions de l'Institut d'Estudis Alacantins, pp. 15-22.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (2019) Proyecte Bàsic i Eixecució per a Restauració de la frontera Sur del transepto i substitució de les cobertes de la travessia i de la cúpula de l'Iglésia Arciprestal Sant Joan Batista de Callosa d'en Sarrià, pp. 6-10.
- ↑ Pla General d'Ordenació Urbana de Callosa d´en Sarrià.Consultat el 18-12-2024.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ballester (1984). De la marina a la muntanya.
- López Mira, José Antonio (1997). Tríptic Itinerari Cultura.
- (2019) Proyecte Bàsic i Eixecució per a Restauració de la frontera Sur del transepto i substitució de les cobertes de la travessia i de la cúpula de l'Iglésia Arciprestal Sant Joan Batista de Callosa d'en Sarrià.
- (1960).Institut d'Estudis Alacantí.Diputació Provincial d'Alacant.I
- (1998).Ficha de l'Inventari de Patrimoni Etnològic de la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Consellería de Cultura, Educació i Ciència.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia arciprestral de Sant Joan Batista.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia arciprestral de San Juan Bautista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Iglésies de la província d'Alacant
- Iglésies del sigle XVI
- Callosa d'Ensarriá
- Iglésies de la Comunitat Valenciana del sigle XVI
- Bens de Rellevància Local d'Alacant
- Iglésies barroques de la Comunitat Valenciana
- Iglésies neoclàssiques de la Comunitat Valenciana
- Control de B25és OLI24dic
- Iglésies neoclàssiques de la Comunitat Valénciana