Idiomes regionals d'Ucrània

Segons la llei sobre les bases de la política llingüística estatal d'Ucrània els idiomes rus, bielorús, búlgar, armeni, gagaúzo, yidis, tàrtar de Crimea, moldavo, alemà, grec, polac, romaní, rumà, eslovaco, hongarés, rusino, karalto, karaim i krymchak es reconeixen com a idiomes regionals o d'una minoria, i obtenen algunes funcions estatals, i l'estatus d'idioma regional en les regions o localitats a on són l'idioma matern per a a lo manco un 10% de la població, en la corresponent decisió de les autoritats locals. L'idioma rus va obtindre este estatus en vàries regions i localitats. L'idioma hongarés va obtindre este estatus en la ciutat de Beregovo.

L'Idioma rus en Ucrània és la llengua bàsica de comunicació en les regions del sur i les orientals del país —en 2006 era més habitual que l'ucranià per a el 92 % de la població—, la segona llengua per la difusió en les seues regions centrals i occidentals i la segona llengua més difosa entre la població no rusoparlante d'Ucrània. Encara que l'idioma rus no és l'idioma oficial, el 48-52 % dels ciutadans d'Ucrània creuen que deguera ser-ho. En 2006, en Járkov, el consell municipal va ser el primer en declarar l'idioma rus com a llengua oficial en el nivell local. Despuix, varis consells regionals del Sur i Orient han incorporat la mateixa declaració, aixina com els consells municipals de les grans ciutats de la regió. En 2006, la majoria dels ucranians aprovaven dita decisió: el 52 % de població (inclós el 69 % de població de l'Orient i el 56 % del Sur) estaven a favor i el 34 % en contra, mentres el 9 % la recolzava o la rebujava parcialment. Segons el cens del 2001 uns 14 millons d'ucranians tenen el rus com llengua materna, representant el 29.6 % de la població del país. D'ells, solament el 56 % eren ètnicament russos, encara que representaven el 59 % dels 2 millons de residents de Crimea (en Sebastópol constituïxen el 70 % de la població). La majoria de la població d'esta regió tenia una orientació prorrusa i l'idioma rus era la llengua que predominava en un 97 %.

Història

Llei de llengües cooficials

Rus com la seua llengua materna en el sur i orient d'Ucrània

Senyes de 2001
Sebastópol va obtindre el percentage més alt (90.6 %), seguit per Crimea en un 77.0 %.
Senyes de 2005
Crimea: 97 % de tota la població
Óblast
Dnipropetrovsk	72 %
Donetsk	93 %
Zaporizhia	81 %
Lugansk	89 %
Mikoláyiv	66 %
Odesa	85 %
Járkov	74 %

En febrer de 2014, la Rada Suprema va acordar abolir la Llei sobre les bases de la política llingüística estatal de 2012, que establia que en els rayons a on un determinat idioma anara parlat per a lo manco 10 % dels habitants, dit idioma podia adquirir el ranc de llengua cooficial. No obstant, el 3 de març el president interí del parlament, Oleksandr Turchínov, es va negar a firmar la mencionada resolució sobre la llei de política llingüística fins que la Rada no elaborara una nova, per lo que la llei va seguir en vigor (en 2018, dita llei va deixar d'estar vigent en ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional).

L'abrogació de la Llei aprovada en 2012 en algun moment haguera perjudicat als parlants de rus (cooficial en tot l'est i sur d'Ucrània, ademés d'alguns raiones en Kirovogrado, Cherníhiv, Sumy i Zhitómir), hongarés (cooficial en alguns raiones de Transcarpatia) i rumà (cooficial en alguns raiones de Transcarpatia, Chernivtsí i Odesa). La proposta va ser rebujada per una part de les comunitats bilingües dins d'Ucrània, ademés d'atres països veïns en importants minories en el territori ucranià, en particular Rússia.

Per la seua banda, les autoritats de Crimea —d'ideologia prorrusa— havien solicitat l'assistència del govern de Moscou en acabant de que la Rada Suprema d'Ucrània intentara abolir la llei. No obstant, el president interí d'Ucrània, Oleksandr Turchínov, es va negar a firmar esta decisió del Parlament, instant-ho a elaborar una llei nova que regulara l'us de dites llengües.

No obstant, el primer ministre de Crimea, Serguéi Aksiónov, va assegurar que l'idea del poble de Crimea no era separar-se d'Ucrània, pero sí protegir els seus interessos.

Vore també

• Llei d'Ucrània «Per a garantisar el funcionament de l'idioma ucranià com a idioma estatal».