Idioma yanesha

El yánesha (autoglotónimo Yaneshac̈h [janeʃaˀt͡ʂʰ]; lliteralment 'nosatres, la gent'), també cridat amuesha o amoesha és una llengua de la família arahuaca parlada pel poble amuesha del Perú en la regió central i oriental de Pasco. Per l'influència i dominació de l'Imperi Inca, el yánesha' té moltes paraules prestades del quechua, incloent algun vocabulari bàsic. Yánesha' també pot haver segut influenciat pel sistema de vocals del quechua, de manera que, hui en dia, té un sistema de tres vocals en lloc d'un de quatre vocals que és típic de les llengües arawakas relacionades. També hi ha moltes paraules prestades de les llengües kampa.

Fonologia

El yanesha' té 22 consonants i 9 fonema vocàlics. Les consonants tenen un cert grau de variació alofónica mentres que la de les vocals és més considerable.

		Bilabial		Alveolar	Retroflexa	Palatal	Velar
		Simple	Palatalizada
Nassal		m m	m̃ mʲ	n n		ñ nʲ	(ŋ) 2
Oclusiva		p p	p̃ pʲ	t t		t̃ tʲ / c̃ kʲ1	c/qu k
Africada1				ts t͡s	c̈h t͡ʂ	ch t͡ʃ
Fricativa	sorda			s s		sh ʃ	j x
	Sonora	b β	b̃ βʲ		rr ʐ	guë ɣʲ	G ɣ
Vibrant simple				r ɾ
Aproximante	Central					i j	hu/o w
	Lateral					ll lʲ

1. Les africades i /tʲ/ són fonèticament aspirades.
2. [ŋ] és un alòfon de /n/ abans de /k/.

El yanesha, similarmente a idiomes com el rus, l'irlandés i el marshallés, fa contrasts entre certs parells de consonant palatalisades i simples:

• anajp̃ //aˈnaxpʲ// ('li va contestar') vs. anajp //aˈnaxp// ('va contestar')
• esho'ta netsorram̃o /iˈʃota netsoˈʐamʲo/ ('introduït la meua serra') vs. esho'ta nenamo /iˈʃota ne'namo/ ('introduït la meua boca')
• ña /nʲa/ ('ell') vs. na /na/ ('yo')

Les dos consonant palatalisades restants, /lʲ/ i /tʲ/, no oferixen un contrast unívoc en les consonant simples; la primera perque és l'única consonant lateral i per lo tant no contrasta en cap atre fonema sobre la base de la palatalisació justa; /tʲ/, si be contrasta en la /t/, també contrasta en la /ts/, /tʃ/, i /tʂ/. Les consonant bilabials palatalisades tenen una esmonyida palatal més perceptible que les alveolars. Finalment, esta esmonyida no té veu en /pʲ/ i /lʲ/ mentres que està absent en /mʲ/.

Una atra característica general de yanesha' és el ensordecimiento en certs contexts. Ademés de l'ensordecimiento de les esmonyides palatals anteriors, la fricativa retroflexa /ʐ/ és sorda en final de paraula (ensordecimiento final) o davant una consonant sorda (assimilació regresiva): arrpa /ˈaʐpa/ ('ací està') → [ˈaʂpa]. Les aproximantes /w/ i /j/ són sordes abans d'oclusives sordes, com en huautena /wawˈetːna/ ('lladrits') i neytarr /nejˈtaʐ/ ('la meua porta'); /j/ també és sorda abans d'africades i en final de paraula: ahuey /aˈwej/ ('anem').

De la mateixa manera, les clusivas /p/, t/ i /k/ s'aspiren paraula-finalment ellap /iˈlʲap/ ('escopeta') → [iˈlʲapʰ]; precedint a una atra parada o a una afronta, es pot aspirar o no a una parada per a que etquëll /iːtˈkelʲ/ ('un peix') es realise com [eetʰkelʲ] o [eetkelʲ]. La fricativa velar /x/ és debucalizada a [h] abans d'una atra consonant.

Vocals

El yanesha' té tres qualitats vocàliques bàsiques, /a/, /i/, i /o/. Cada una d'elles contrasta fonèticament entre les formes curta, llarga i "laríngea" o glotada.

La laringalisació consistix generalment en la glotalisació de la vocal en qüestió, creant una espècie de veu chirriante. En els contexts pre-finals, es produïx una variació –especialment abans de les consonant vocals– que va des de la fonació chirriante a lo llarc de la vocal fins a una seqüència d'una vocal, el top glotal i una vocal llaugerament rearticulada: ma'ñorr /maˀˈnʲoʐ/ ('cérvol') → [maʔa̯ˈnʲoʂ]. Abans d'una paraula-final nassal, esta vocal rearticulada pot ser realisada com una qualitat silàbica de dita nassal. També, encara que no tan llarga com una vocal fonèticament llarga, les vocals laríngeas són generalment més llargues que les curtes. Quan són absolutament definitives, les vocals laríngeas diferixen de les curtes solament per la presència d'una següent parada glótica.

Cada vocal varia en les seues qualitats fonètiques, tenint alòfons contextuals aixina com teléfons en lliure variació entre sí:

/i/ és el fonema curt que consistix en teléfons que estan al front i prop del mig. Generalment, es realisa com prop [i] quan se seguixen les consonant bilabials. Per lo demés, els fonos [i] i [ɪ] estan en lliure variació entre sí de manera que /nexˈes/ ('el meu germà') pot ser realisat com [nehˈes] o [nehˈsɪ].

/iː/ és la contrapart llarga de /i/. Diferix casi únicament en la seua llongitut, encara que quan seguix a la /k/ es convertix en una espècie de diptongo, sent el primer element idèntic en l'altura de les vocals, mentres que està més retret, de modo que quë' /keː/ ('gran tipo de loro') es realisa com [ke̠i].

Laríngeo /iˀ/ consistix en la mateixa variació i alofonía del fonema curt en la chicoteta excepció de que és més provable que es realise tan cerca seguint la /p/ com en pe'sherr /peˀˈʃiːʐ/ ('periquito') → [piˀˈʃeeʂ] 'periquito'.

/a/ és el fonema curt que consistix en els teléfons que són centrals. La seua realisació més freqüent és la d'una vocal central oberta i sense redonejar [ä] (representada en avant sense el diacrític centralizador). Abans de la /k/, hi ha una variació lliure entre esta i [ə] de modo que el nanac /naˈnakʰ/ ("excessivament") pot ser realisat com [naˈnakʰ] o [nanˈəkʰ]. Mentres que la contrapart laríngea és cualitativamente idèntica a la curta, la contrapart llarga, /aː/, diferix només en que [ə] no és una realisació potencial.

/o/ és el fonema curt que consistix en els fonos que estan de regrés aixina com redonejats. Generalment, [o] i [o] estan en variació lliure de modo que oyua /ullˈwa/ ('porc salvage') pot ser realisat com [ullˈwa] o [ujuˈwa]. El fono [ʊ] és una atra possible realisació, encara que lo més freqüent és que es produïxca abans de les parades per a que no /no/ ('la meua mà') puga realisar-se com [nʊtʰ]. [ʊ] no és una realisació potencial de /oː/ llarga, pero tant la contrapart llarga com la laríngea són per lo demés cualitativamente idèntiques a la /o/ curta.

Fonotáctica

Totes les consonant apareixen inicialment, medialmente i finalment en l'excepció de /ɣ/ i /w/ que no es donen en final de paraula. En dos excepcions (/tsʐ/ i /mw/), els grups inicials inclouen a lo manco una oclusiva. Els atres possibles grups inicials són:

• /pw/, /pr/, /tr/, /kj/
• /tʃp/, /ʐp/, /tʃt/, /ʃt/

Els grups de final de paraula consistixen en una nassal o /x/ seguida d'una oclusiva o africada:

• /mp/, /nt/, /nk/, /ntʲ/, /ntʃ/, /ntʂ/

Els grups medials poden ser de dos o tres consonant.

Accent

Encara que aparentment és fonémico, l'accent tendix a produir-se en la penúltima sílaba pero també en l'última. En menys freqüència, en la antepenúltima. Algunes paraules, com oc̈hen /ˈotʂen//oˈtʂen/ ('pentine, cresta'), tenen l'accent en lliure variació.

Bibliografia

• Fast, Peter W.(1953).«Amuesha (Arawak) Phonemes».International Journal of American Linguistics.19(3): 191–194.doi:10.1086/464218.
• Daigneault, Anna Luisa (2009). An Ethnolinguistic Study of the Yanesha' (Amuesha) Language and Speech Community in Peru's Andean Amazon, and the Traditional Role of Ponapnora, a Female Rite of Passage, Université de Montréal.