Idioma timucua
El timucua és una llengua indígena extinta parlada fins al XVIII en el nort i centre de Florida, el surest de Geòrgia, i l'est d'Alabama pels timucuas. Es coneixen onze dialectes diferents, que coincidien en les fronteres tribals i les diferències de les quals són llaugeres.
Aspectes històrics, socials i culturals
Història
El timucua va ser la llengua principal usada en eixa regió a l'arribada dels espanyols. L'evidència llingüística i arqueològica sugerix que els timucuas haurien estat assentats en la zona des d'a lo manco el 2000 a. C..
Solament es conserven nou fonts primàries sobre el timucua, incloent una carta de 1688 dirigida a la corona espanyola, traduïda del timucua a l'espanyol, i dos catecismes escrits en timucua pel sacerdot espanyol Gregorio de Movilla en 1635. La principal font d'informació sobre la llengua són les obres del sacerdot Francisco Parella (1595), un misionero franciscano procedent de Sant Agustín. Este religiós va viure entre els timucua durant 31 anys i va escriure molts catecismes espanyol-timucua, aixina com una gramàtica de la llengua.
En 1763, els pocs timucua supervivents varen ser traslladats a Cuba, prop de La Habana, la llengua no va sobreviure més allà del XVIII.
Dialectes
El pare Parella nomena en les seues obres nou o dèu dialectes cada u parlat per una o més tribus timucuas en el noreste de Florida i el surest de Geòrgia:
- Timucua (pròpiament dit), parlat per la tribu Utina septentrional, entre el baix riu St. Johns i el riu Suwannee, al nort del riu Santa Fe en Florida i al sur de Geòrgia.
- Potano, parlat pels Potano, els Yustaga i possiblement els Ocale, entre els rius Aucilla i Suwannee en Florida estenent-se al sur de Geòrgia, pero no a lo llarc de la costa del golf de Mèxic (en la possible excepció de la desembocadura del Suwannee), entre els rius Suwannee i Oklawaha, estenent-se a l'àrea entre el Oklawaha i el riu Withlacoochee.
- Itafi (o Icafui), parlat pels Icafui/Cascange i els Ibi, en el surest de Geòrgia, a lo llarc de la costa nort de l'illa de Cumberland al nort del riu Altamaha i en l'interior a l'oest de la tribu Yufera.
Classificació
No s'ha provat cap parentesc filogenético entre timucua i cap atra llengua d'Amèrica del Nort, ni tampoc existixen massa préstams lèxics entre el timucua i atres llengües. No obstant, s'han propost alguns parentesc possibles en llengües de Norteamérica com les llengües muskogui, les llengües algonquinas, les llengües siux i inclús en llengües del Carib i nort de Sudamérica com les llengües arawak i les llengües caribes, encara que cap d'estes propostes resulta massa convincent i en general han segut descartades.
Més recentment, el llingüiste Julian Granberry ha propost certa evidència en favor del parentesc en el warao, una llengua aïllada de Veneçuela.[1] Esta proposta seguix en debat entre els especialistes,[2] encara que Lyle Campbell la considera molt poc convincent.[3]
Descripció llingüística
Fonologia
L'antiguetat de les fonts sobre el timucua, no permeten un anàlisis fonològic segur de la llengua, i els sons de la llengua solament poden ser conjeturados sobre la base de les fonts existents, particularment a partir de l'obra de Parella. En els quadros que seguixen les unitats fonémicas conjeturades es coloquen entre barres /·/ mentres que l'ortografia usada originalment s'indica en cursiva.
El inventrio consonàntic constaria de les següents unitats:
| Biabial | Llavi- dental |
Alveolar | Palato- alveolar |
Velar | Llavi- velar |
Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p /p/ | t /t/ | c, q /k/ | qu /kʷ/ | |||
| Africada | ch /tʃ/ | ||||||
| Fricativa | b /β/ | f /f/(φ?) | s /s/ | h /h/ | |||
| Nassal | m /m/ | n /n/ | |||||
| Vibrant | r /ɾ/ | ||||||
| Aproximante | l /l/ | i /j/ |
- /k/ es representa per mig de c quan va seguida de /a/, /o/, o /o/; i per mig de qu davant /i/ o /i/.
- No sembla haver cap oclusiva sonora, [d] apareix solament com alòfon de /t/ despuix de /n/
- El fonema /g/ va existir solament en préstams de l'espanyol com a gat.
- L'estatus fonémico de /f/ i /b/ és dubtós.
- Els únics grups consonàntics possibles són /nt/ i /st/.
- No apareixen consonants geminades.
Referències
- ↑ archive. org/web/20080206022221/http://www. lib. umt. edu/guide/lang/mchibflh. htm#Timucua Timucuan-Warao proposal
- ↑ georgiaencyclopedia. org/nge/Article. jsp? path=/HistoryArchaeology/ArchaeologyandEarlyHistory/CultureofGeorgiaIndians&id=h-2752 Languages of Geòrgia Indians
- georgiaencyclopedia. org/nge/Article. jsp? path=%2FHistoryArchaeology%2FArchaeologyandEarlyHistory%2FCultureofGeorgiaIndians&id=h-2752 Archivat el 21 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine. (New Geòrgia Encyclopedia)
- ↑ Campbell (1997:150)
Bibliografia
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Crawford, James. (1975). Southeastern Indian languages. In J. Crawford (Ed.), Studies in southeastern Indian languages (pp. 1–120). Athens, GA: University of Geòrgia.
- Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
- Granberry, Julian. (1990). "A grammatical sketch of Timucua", International Journal of American Linguistics, 56, 60-101.
- Granberry, Julian. (1993). A Grammar and Dictionary of the Timucua Language (3rd ed.). Tuscaloosa: University of Alabama Press. (1st edition 1984).
- Hahn, John H. (1996) A History of the Timucua Indians and Missions, Gainesville, Florida: University Press of Florida. ISBN 0-8130-1424-7
- Milanich, Jerald T. (1995) Florida Indians and the Invasion from Europe, Gainesville, Florida: University Press of Florida. ISBN 0-8130-1360-7
- Milanch, Jerald T. (2004). "Timucua", In R. D. Fogelson (Ed.), Southeast (p. 219-228). Handbook of North American Indians (Vol. 17) (W. C. Sturtevant, Gen. Ed.). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-072300-0.
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Mooney, James. (1910). "Timucua", Bureau of American Ethnology, bulletin (No. 30.2, p. 752).
- Parella, Fra Francisco. (1614). Art i pronunciació en llengua timvquana i castellana. Mèxic: Emprenta d'Ioan Ruyz.
- Sturtevant, William C. (Ed.). (1978–present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
- Swanton, John R. (1946). The Indians of the southeastern United States. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin (No. 137). Washington, D. C.: Government Printing Office.
- Granberry, Julian. (1956). "Timucua I: Prosodics and Phonemics of the Mocama Dialect", International Journal of American Linguistics, 22, 97-105.
Enllaços externs
- archive. org/web/20111102213427/http://www. sil. org/iso639-3/documentation. asp? id=tjm Ethnologue: Timucua
- archive. org/web/20100630071754/http://web. wm. edu/news/archive/index. php? id=5291 Linguists research Timucua, a language with no speakers
- native-languages. org/timucua. htm Timucua Language Resources
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma timucua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.