El telugu o telugu (తెలుగు telugu, AFI: [ˈt̪el̪ugu]) és una llengua parlada majorment en els estats indis d'Andhra Pradesh, Telangana i el districte de Yanam, a on és un idioma oficial. També és parlat en els estats veïns de Chhattisgarh, Karnataka, Maharashtra, Orissa i Tamil Nadu.[1][2] És la tretzena en la llista Ethnologue de les llengües més parlades en el món. És una de les vintidós llengües establides de la República de l'Índia i una de les quatre llengües clàssiques.[3][4] Actualment és parlada per uns 96 millons de persones (2022).[5] Escrita en escritura telugu, el telugu és una llengua dravídica central del sur influïda pel sànscrit i el prácrito, aixina com pel hindi-urdu al voltant d'Hyderabad. També ho parlen membres de la diàspora telugu repartits per països com Estats Units, Austràlia, Regne Unit, Canadà, Nova Zelanda en l'angloesfera; Myanmar, Malàsia, Suràfrica, Maurici; i els països del Golf Aràbic d'EAU, Kuwait, Aràbia Saudita, etc.[6][7][8][9]

Idioma telugu

En casi 81 millons de parlants natius segons el cens de 2011, el telugu és el quart idioma més parlat en Índia i el quinzé en el món en la llista Ethnologue d'idiomes per número de parlants natius.[10][11][12] També és l'idioma de més ràpit creiximent en els Estats Units, a on hi ha una gran comunitat de parla telugu.[13][14] Aixina mateix és un idioma protegit en Suràfrica, oferint-se com a tercer idioma opcional en les escoles de la província de KwaZulu-Natal.[15][16] Existixen aproximadament 10 000 inscripcions precolonials en l'idioma telugu.[17]

Etimologia

Els parlants de telugu es referixen a ell simplement com telugu o Telugoo.[18] Les formes més antigues del nom inclouen Teluṅgu, Tenuṅgu i Teliṅga.[19] Atharvana Acharya en el XIII va escriure una gramàtica de telugu, cridant-la el Trilinga Śabdānusāsana (o Gramàtica Trilinga).[20] Appa Kavi en el XVII va escriure explícitament que Telugu es va derivar de Trilinga. L'erudit Charres P. Brown va comentar que era una "noció estranya" ya que els predecessors d'Appa Kavi no tenien coneiximent de tal derivació.[21]

George Abraham Grierson i atres llingüistes dubten d'esta derivació, sostenint més be que "Telugu" era el terme més antic i "Trilinga" deu ser el sànscrit posterior.[22][23] Si és aixina, la derivació en sí deu haver segut prou antiga perque Triglyphum, Trilingum i Modogalingam estan atestats en fonts gregues antigues, l'última de les quals pot interpretar-se com una interpretació telugu de "Trilinga".[24]

Una atra opinió sosté que tenugu es deriva de la paraula proto-dravidiana tingues ("sur")[25] per a significar "la gent que vivia en la direcció sur" (en relació en els pobles de parla sànscrita i prakrit). El nom Telugu, llavors, és el resultat d'una alternança "n" a "l" establit en telugu.[26][27]

Distribució geogràfica

El telugu és una llengua parlada principalment pels telinga en Andhra Pradesh i Telangana en Índia i en estats indis veïns com Karnataka, Tamil Nadu, Maharastra i Orissa. Ademés es parla en Baréin, Fiji, Malàsia, Maurici, Estats Units, Singapur, Regne Unit i els Emirats Àraps Units. En els Estats Units hi ha una pròspera comunitat de parlants de telugu.

Classificació

El telugu pertany al grup telugu, junt en chenchú, savara i waddar. Estes llengües formen part de les llengües drávidas surcentrals.

Alfabet

Consonants

క ఖ గ ఘ ఙ
ka /kʌ/ kha /kʰʌ/ ga /gʌ/ gha /gʱʌ/ ṅa /ŋʌ/
చ ఛ జ ఝ ఞ
ca /ʧʌ/ cha /ʧʰʌ/ ya /ʤʌ/ jha /ʤʱʌ/ ña /ɲʌ/
ట ఠ డ ఢ ణ
ṭa /ʈʌ/ ṭha /ʈʰʌ/ ḍa /ɖʌ/ ḍha /ɖʱʌ/ ṇa /ɳʌ/
త థ ద ధ న
ta /t̪ʌ/ tha /t̪ʰʌ/ dona /d̪ʌ/ dha /d̪ʱʌ]/ na /n̪ʌ/
ప ఫ బ భ మ
pa /pʌ/ pha /pʰʌ/ ba /bʌ/ bha /bʱʌ/ ma /mʌ/
య ర ల వ ళ
ya /jʌ/ ra /ɾʌ/ la /lʌ/ va /ʋʌ/ ḷa /ɭʌ/
శ ష స హ క్ష ఱ
śa /ɕʌ/ ṣa /ʂʌ/ sa /sʌ/ ha /hʌ/ ksha RRa

Vocals

అ a /ʌ/ క ka
ఆ ā /a:/ కా kā
ఇ i /i/ కి ki
ఈ ī /i:/ కీ kī
ఉ o /o/ కు ku
ఊ ū /o:/ కూ kū
ఋ ṛ /rɨ/ o /ru/ కృ kṛ
ౠ ṝ /ri:/ o /ru:/ కౄ kṝ
ఎ i /i/ కె ke
ఏ ē /i:/ కే kē
ఐ ai /aj/ కై kai
ఒ o /o/ కొ ko
ఓ ō /o:/ కో kō
ఔ au /aw/ కౌ kau

Atres signes

్ Ø క్ k
ఁ aṅ కఁ kaṅ
ం am̩ కం kam̩
ః ah̩ కః kah̩

Consonante dobles

class="shadow" align="center" style="font-size: x-large" class="shadow" align="center" style="font-size: x-large" class="shadow" align="center" style="font-size: x-large"
క్క క్ఖ క్గ క్ఘ క్ఙ
kka kkha kga kgha kṅa
క్చ క్ఛ క్జ క్ఝ క్ఞ
kca kcha kja kjha kña
క్ట క్ఠ క్డ క్ఢ క్ణ
kṭa kṭha kḍa kḍha kṇa
క్త క్థ క్ద క్ధ క్న
kta ktha kda kdha kna
క్ప క్ఫ క్బ క్భ క్మ
kpa kpha kba kbha kma
క్య క్ర క్ల క్వ క్ళ
kya kra kla kva kḷa
క్శ క్ష క్స క్హ
kśa kṣa ksa kha

Eixemple

ప్రతిపత్తిస్వత్వముల విషయమున మానవులెల్లరును జన్మతః స్వతంత్రులును సమానులును నగుదురు. వారు వివేదనాంతఃకkరణ సంపన్నులగుటచే పరస్పరము భ్రాతృభావముతో వర్తింపవలయును.

Transcripció

Pratipattisvatvamula vaig voreṣayamuna mānavulellarunu janmataḥ svataṁtrulunu samānulunu naguduru. Vāru vivēdonenāṁtaḥkaraṇa saṁpannulaguṭačē parasparamu bʰrātṛbʰāvamutō vartiṁpavalayunu.

Traducció

Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. Dotats com estan de raó i consciència i deuen actuar els uns en els atres en un esperit de germandat, a on està l'amor verdader.

Mijos de comunicació en telugu

Referències

  1. ↑ «archive.org/web/20171011122302/http://metroindia.com/news/article/07/08/2015/schools-colleges-called-for-a-shutdown-in-telugu-states/11019 Schools, Colleges called for a shutdown in Telugu states». Archivat des de l'original, el 2017-10-11. Consultat el 2015-08-07.
  2. ↑ «archive.org/web/20220513182853/https://www.thenewsminute.com/article/making-telugu-compulsory-mother-tongues-last-stronghold-against-hindi-imposition-73014 Making Telugu compulsory: Mother tongues, the last stronghold against Hindi imposition». The News Minute (2017-12-12). Archivat des de l'original, el 13 May 2022. Consultat el 13 May 2022.
  3. ↑ «Dravidian languages}», .
  4. ↑ «archive.org/web/20131029190612/http://censusindia.gov.in/Census_Data_2001/Census_Data_Online/Language/Statement1.htm PART A Languages specified in the Eighth Schedule (Scheduled Languages)». Archivat des de l'original, el 2013-10-29.
  5. ↑ Eberhard, David M., Gary F. Simons, and Charles D. Fennig (eds.). Ethnologue: Languages of the World. (26th ed., 2023)
  6. ↑ Oonk, Gijsbert (2007). google.com/books? id=BkwsMTyShi8C&dq=telugu+diaspora&pg=PA92 Global Indian Diasporas: Exploring Trajectories of Migration and Theory (en en), Amsterdam University Press, pp. 92–116. ISBN 978-90-5356-035-8. Consultat el 2022-08-14.
  7. ↑ «archive.org/web/20220703034030/https://www.sbs.com.au/language/english/indian-population-in-australia-increases-30-per-cent-in-less-than-two-years-now-the-third-largest-migrant-group-in-australia Indian population in Austràlia increases 30 per cent in less than two years; now the third largest migrant group in Austràlia» (en en). Special Broadcasting Service. Archivat des de l'original, el 2022-07-03. Consultat el 2021-02-05.
  8. ↑ «ece 'Telugu population dwindling in Myanmar'», The Hindu, 2018-03-04. Consultat el 2022-08-12 (en en-in).
  9. ↑ Rajan, S. Irudaya; Saxena, Prem (2019-10-10). google.com/books? id=jm21DwAAQBAJ&dq=telugu+people+gulf&pg=PA281 Índia's Low-Skilled Migration to the Middle East: Policies, Politics and Challenges (en en), Springer Nature. ISBN 978-981-13-9224-5. Consultat el 2022-08-14.
  10. ↑ «archive.org/web/20131029190612/http://censusindia.gov.in/Census_Data_2001/Census_Data_Online/Language/Statement1.htm Abstract of speakers' strength of languages and mother tongues – 2000». Census of Índia, 2001. Archivat des de l'original, el 2013-10-29.
  11. ↑ «archive.org/web/20180612184740/http://www.visualcapitalist.com/a-world-of-languages/ Infographic: A World of Languages». Archivat des de l'original, el 2018-06-12. Consultat el 2018-06-02.
  12. ↑ «archive.org/web/20130911104311/http://www.ethnologue.com/statistics/size Summary by language size». Ethnologue. Archivat des de l'original, el 2013-09-11. Consultat el 2019-07-15.
  13. ↑ «Do you speak Telugu? Welcome to America», BBC News, 2018-10-20. Consultat el 2022-08-12 (en en-gb).
  14. ↑ Bhattacharya, Ananya (2018-09-24). «archive.org/web/20220812083339/https://qz.com/india/1399825/telugu-is-uss-fastest-growing-foreign-language/ America's fastest growing foreign language is from south Índia» (en en). Quartz. Archivat des de l'original, el 2022-08-12. Consultat el 2022-08-12.
  15. ↑ «archive.org/web/20141028043044/http://www.gov. za/documents/constitution/chapter-1-founding-provisions Constitution of the Republic of South Africa, 1996 – Chapter 1: Founding Provisions». gov. za. Archivat des de l'za/documents/constitution/chapter-1-founding-provisions original, el 2014-10-28. Consultat el 2014-12-06.
  16. ↑ «archive.org/web/20221013130925/https://www.thehansindia.com/posts/index/Education-and-Careers/2014-03-21/Telugu-to-be-an-official-subject-in-South-African-schools/89751 Telugu to be an official subject in South African schools» (en en). The Hans Índia (2014-03-21). Archivat des de l'original, el 2022-10-13. Consultat el 2022-08-12.
  17. ↑ Morrison, Kathleen D.; Lycett, Mark T.(1997).s3. amazonaws.com/account_11160000000081823/attachments/42567515/Morrison%20and%20Lycett%201997_Inscriptions%20as%20Artifacts%20in%20Vijayanagara. pdf? response-content-disposition=attachment%3B%20filename%3D%22Morrison%20and%20Lycett%201997_Inscriptions%20as%20Artifacts%20in%20Vijayanagara. pdf%22%3B%20filename%2A%3DUTF-8%27%27Morrison%2520and%2520Lycett%25201997%255FInscriptions%2520as%2520Artifacts%2520in%2520Vijayanagara. pdf&X-Amz-Algorithm=AWS4-HMAC-SHA256&X-Amz-Credential=AKIAJFNFXH2V2O7RPCAA%2F20170219%2Fus-east-1%2Fs3%2Faws4_request&X-Amz-Date=20170219T040950Z&X-Amz-Expires=86400&X-Amz-SignedHeaders=host&X-Amz-Signature=169465afbba6ed9475c43780668095b81c9b8a8ff3b01b54af9aeeb7919a3326 «Inscriptions as Artifacts: Precolonial South Índia and the Analysis of Texts».Journal of Archaeological Method and Theory.Springer.4(3/4): 218.doi:10.1007/BF02428062.
  18. ↑ Rao i Shulman, 2002, Chapter 2.
  19. ↑ Parpola, Asko(2015).«The Roots of Hinduism: The Early Aryans and the Indus Civilization».Oxford University Press.: 167.
  20. ↑ Chenchiah, P.; Rao, Raja M. Bhujanga (1988). google.com/books? id=xwXx7LB-ai4C&pg=PA55 A History of Telugu Literature, Asian Educational Services, p. 55. ISBN 978-81-206-0313-4. Consultat el 2017-01-26.
  21. ↑ Brown, Charres P.(1839).google.com/books? id=ZhkYAAAAYAAJ&pg=PA53 «Madras Journal of Literature and Science».Vepery mission Press..X: 53.Consultat el 2017-01-26.
  22. ↑ (1967) «Telugu», Mundā and Dravidian languages, Motilal Banarsidass. Consultat el 2014-06-12.
  23. ↑ Sekaram, Kandavalli Balendu(1973).google.com/books? id=E6E5AQAAIAAJ «The Andhras through the ages».Sri Saraswati Book Depot.: 4.Consultat el 2017-01-25.«"The easier and more ancient "Telugu" appears to have been converted here into the impressive Sanskrit word Trilinga, and making use of its enormous prestige as the classical language, the theory was put forth that the word Trilinga is the mother and not the child." (trad.; "El 'Telugu' més fàcil i antic sembla haver segut convertit ací en l'impressionant paraula sànscrita Trilinga, i fent us del seu enorme prestigi com a llengua clàssica, es va plantejar la teoria de que la paraula Trilinga és la mare i no el chiquet.")»
  24. ↑ Caldwell, Robert(1856).sub. uni-goettingen.de/gretil_elib/Cdw856__Caldwell_ComparativeGrammarDravidian.pdf «A Comparative Grammar of the Dravidian or South-Indian Family of Languages».Harrison.London:: 64.
  25. ↑ (1979) Telugu Basha Charitra, Hyderabad: Osmania University, pp. 6, 7.
  26. ↑ The Dravidian Languages – Bhadriraju Krishnamurti.
  27. ↑ Rao i Shulman, 2002, Introduction.

Bibliografia

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]