Idioma nuosu
El nuosu (en nuosu, ꆈꌠ ; romanizado, nuosu ; en chino, 诺苏; pinyin, Nuòsū) també conegut com yi del nort (en chino, 彝语北; pinyin, Yí iǔ běi) o yi de Sichuan (en chino, 四川彝语; pinyin, Sìchuān Yí iǔ) és una llengua yi, considerada com la llengua de prestigi parlada pels Yi; esta llengua ha segut imposta pel govern chinenc com lingua franca d'este poble i, com a tal, és l'única que s'ensenya en l'escola, tant de forma oral com en la seua forma escrita. És parlat per més de 2 millons de persones i esta sifra sembla anar en aument; 60% solament parla este idioma. Nuosu és el nom natiu Nuosu/Yi en el que ells mateixos ho nomenen i este no és usat en Mandarín; encara que este pot ser traduït com (nuòsū iǔ 诺苏语), els caràcters Chinencs per a nuòsū no tenen equivalent.[1]
Sistema d'escritura
- Artícul principal → Escritura yi.
El yi clàssic és un sistema logográico silàbic de 8000 a 10 000 glifos. Encara que similar a la chinenca en funció, els glifos són independents en la forma, en pocs indicis d'una relació directa.
L'escritura yi moderna (ꆈꌠꁱꂷ nuosu bburma [nɔ̄sū bʙ̝̄mā] «escritura nuosu») és un silabario estandardisat derivat de l'escritura clàssica en 1974 pel govern chinenc local. Es va fer l'escritura oficial dels idiomes yi en 1980. Hi ha 756 glifos bàsics basats en el dialecte de Liangshan, ademés de 63 per a les sílabes que només es troben en els préstams chinencs.
En 1958, el govern chinenc havia introduït un alfabet basat en el romà per a l'us en Yi, basat en l'escritura romanizada de Gladstone Porteous de Sayingpan.[2] (Açò va ser llavors reemplaçat per l'escritura Yi.)
Fonologia
Els equivalents escrits dels fonema que figuren ací són «pinyin yi». Per a obtindre informació sobre l'escritura real utilisada consultar la secció anterior titulada «Sistema d'escritura».
Consonante
| Labials | Alveolars | Retroflejas | Palatals | Velares | Glotals | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassals | sonores | m /m/ | n /n/ | ny /ɲ/ | ng /ŋ/ | ||
| sordes | hm /m̥/ | hn /n̥/ | |||||
| Oclusivas | prenasalizades | nb /mb/ | nd /nd/ | mg /ŋɡ/ | |||
| sonores | bb /b/ | dd /d/ | gg /ɡ/ | ||||
| sordes | b /p/ | d /t/ | g /k/ | ||||
| aspirades | p /pʰ/ | t /tʰ/ | k /kʰ/ | ||||
| Africades | prenasalizades | nz /ndz/ | nr /ndʐ/ | nj /ndʑ/ | |||
| sonores | zz /dz/ | rr /dʐ/ | jj /dʑ/ | ||||
| sordes | z /ts/ | zh /tʂ/ | j /tɕ/ | ||||
| aspirades | c /tsʰ/ | ch /tʂʰ/ | q /tɕʰ/ | ||||
| Fricatives | sordes | f /f/ | s /s/ | sh /ʂ/ | x /ɕ/ | h /x/ | hx /h/ |
| sonores | v /v/ | ss /z/ | r /ʐ/ | i /ʑ/ | w /ɣ/ | ||
| Laterals | sonores | l /l/ | |||||
| sordes | hl /l̥/ | ||||||
Vocals
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i /i/ | i /z̞/ | o /o/ |
| Semicerrades | i /ə/ | o /o/ | |
| Semiabiertas | ie /ɛ/ | uo /ɔ/ | |
| Obertes | a /a/ |
Identificat en la vocal del mandarí 四 sì «quatre»
Tons
- alt [˥] – escrit -t
- descendent mig [˧˨] o mig [˧] – escrit -x
- mig [˧] – no escrit
- descendent mig [˨˩] – escrit -p
Referències
- ↑ Zhu Wenxu etc. 朱文旭、木乃热哈、陈国光 Yi-yu basic course 彝语基础教程 Central Minorities Publishing Co. 中央民族大学出版社 (2006-04出版)
- ↑ worldlanguage. com/Languages/Yi. htm Yi language
Bibliografia
- Chen Kang [陈康]. 2010. A study of Yi dialects [彝语方言研究]. Beijing: China Minzu University Press.
Llectura adicional
- Collective book, Ritual for Expelling Ghosts, A religious Classic of the Yi nationality in Liangshan Prefecture, Sichuan. The Taipei Ricci Institute (November 1998)
- Ma Linying, Dennis Elton Walters, Susan Gary Walters (editors). archive. org/web/20140918052528/http://www. yihanyingcihui. net/ Nuosu Yi-Chinese-English Glossary. Nationalities Publishing House (2008). ISBN 978-7-105-09050-1/H.638.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma nuosu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.