El nuosu (en nuosu, ꆈꌠ ; romanizado, nuosu ; en chino, 诺苏; pinyin, Nuòsū) també conegut com yi del nort (en chino, 彝语北; pinyin, Yí iǔ běi) o yi de Sichuan (en chino, 四川彝语; pinyin, Sìchuān Yí iǔ) és una llengua yi, considerada com la llengua de prestigi parlada pels Yi; esta llengua ha segut imposta pel govern chinenc com lingua franca d'este poble i, com a tal, és l'única que s'ensenya en l'escola, tant de forma oral com en la seua forma escrita. És parlat per més de 2 millons de persones i esta sifra sembla anar en aument; 60% solament parla este idioma. Nuosu és el nom natiu Nuosu/Yi en el que ells mateixos ho nomenen i este no és usat en Mandarín; encara que este pot ser traduït com (nuòsū iǔ 诺苏语), els caràcters Chinencs per a nuòsū no tenen equivalent.[1]

Idioma nuosu

Sistema d'escritura

Artícul principal → Escritura yi.

El yi clàssic és un sistema logográico silàbic de 8000 a 10 000 glifos. Encara que similar a la chinenca en funció, els glifos són independents en la forma, en pocs indicis d'una relació directa.

L'escritura yi moderna (ꆈꌠꁱꂷ nuosu bburma [nɔ̄sū bʙ̝̄mā] «escritura nuosu») és un silabario estandardisat derivat de l'escritura clàssica en 1974 pel govern chinenc local. Es va fer l'escritura oficial dels idiomes yi en 1980. Hi ha 756 glifos bàsics basats en el dialecte de Liangshan, ademés de 63 per a les sílabes que només es troben en els préstams chinencs.

En 1958, el govern chinenc havia introduït un alfabet basat en el romà per a l'us en Yi, basat en l'escritura romanizada de Gladstone Porteous de Sayingpan.[2] (Açò va ser llavors reemplaçat per l'escritura Yi.)

 
Una senyal en un parc públic en Xichang, Sichuan, China, mostrant text en yi modern, chinenc i anglés.

Fonologia

Els equivalents escrits dels fonema que figuren ací són «pinyin yi». Per a obtindre informació sobre l'escritura real utilisada consultar la secció anterior titulada «Sistema d'escritura».

Consonante

Labials Alveolars Retroflejas Palatals Velares Glotals
Nassals sonores m /m/ n /n/ ny /ɲ/ ng /ŋ/
sordes hm /m̥/ hn /n̥/
Oclusivas prenasalizades nb /mb/ nd /nd/ mg /ŋɡ/
sonores bb /b/ dd /d/ gg /ɡ/
sordes b /p/ d /t/ g /k/
aspirades p /pʰ/ t /tʰ/ k /kʰ/
Africades prenasalizades nz /ndz/ nr /ndʐ/ nj /ndʑ/
sonores zz /dz/ rr /dʐ/ jj /dʑ/
sordes z /ts/ zh /tʂ/ j /tɕ/
aspirades c /tsʰ/ ch /tʂʰ/ q /tɕʰ/
Fricatives sordes f /f/ s /s/ sh /ʂ/ x /ɕ/ h /x/ hx /h/
sonores v /v/ ss /z/ r /ʐ/ i /ʑ/ w /ɣ/
Laterals sonores l /l/
sordes hl /l̥/

Vocals

  Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i /i/ i /z̞/ o /o/
Semicerrades i /ə/ o /o/
Semiabiertas ie /ɛ/ uo /ɔ/
Obertes a /a/

Identificat en la vocal del mandarí 四 sì «quatre»

Tons

  • alt [˥] – escrit -t
  • descendent mig [˧˨] o mig [˧] – escrit -x
  • mig [˧] – no escrit
  • descendent mig [˨˩] – escrit -p

Referències

{{{1}}}

  1. ↑ Zhu Wenxu etc. 朱文旭、木乃热哈、陈国光 Yi-yu basic course 彝语基础教程 Central Minorities Publishing Co. 中央民族大学出版社 (2006-04出版)
  2. ↑ worldlanguage. com/Languages/Yi. htm Yi language

Bibliografia

  • Chen Kang [陈康]. 2010. A study of Yi dialects [彝语方言研究]. Beijing: China Minzu University Press.

Llectura adicional