El licaonio és una llengua morta no classificada parlada en l'antiga regió de Licaonia, en la península d'Anatolia (actualment partix de Turquia). Els licaonios semblen haver conservat una nacionalitat distinta fins a l'época d'Estrabón, encara que es desconeixen en precisió les seues afiliació ètniques. La menció de la llengua licaoniana en els Fets dels Apòstols (Fets 14:11-12) mostra que la llengua nativa era parlada per la gent comuna de Listra cap a l'any 50 d. C.[1] És notable, no obstant, que en els Fets dels Apòstols, Bernabé va ser cridat 'Zeus' i Pablo de Tarso va ser pres per Hermes entre els licaonios.

Es creu que el nom "Licaonia" és una versió adaptada al grec (influenciat pel nom masculí grec Licaón) d'un original Lukkawanna, que significaria 'la terra del poble Lukka' en una llengua anatolia antiga relacionada en hitita i el licio.[2] De la mateixa manera que atres llengües mal conegudes de la regió com l'antic capadocio, l'isaurio, el pisídico o el sidético es tractarà d'una llengua indoeuropea del grup anatolio, encara que no existixen elements fiables per a classificar-ho definitivament.

Referències

editar
  1. «com/topical/l/lycaonia. htm Topical Bible: Lycaonia».https://biblehub. com/topical/l/lycaonia. htm
  2. Palmer, Leonard R. (1996). worldcat. org/oclc/33277350 L'idioma grec, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, pp. 20. OCLC 33277350. ISBN 0-8061-2844-5.