Idioma huave
El idioma huave o mareño és una llengua aïllada parlada pel poble huave, que habita en l'istme de Tehuantepec, al surest de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), en la costa del golf de Tehuantepec i l'Estany Superior.
Els térmens ikoots, kunajts i ikojts fan referència a la autodenominación de les persones que habiten les comunitats de:
- Sant Mateo de la Mar: ikoots
- Sant Francisco de la Mar: kunajts
- Sant Dionisio de la Mar: ikojts
- Santa María de la Mar: ikojts
En tots els casos es referix a la primera persona plural inclusiva del seu sistema de pronoms independents que significa ‘nosatres’.
Encara que varis autors han senyalat que la paraula huave és un exònim impost pels zapotecos i significa "gent de la mar", no existix evidència que demostre eixe significat. En l'actualitat en el zapoteco de l'Istme no hi ha un significat per a eixa paraula.
Sobre el número de parlants, en 1974 havia de 18 000 a 20 000 parlants. En 1995 va ascendir a 20 528 parlants, per a l'any 2010 va disminuir a 17 554 parlants i per al 2020 va pujar a 18 827 parlants de 3 anys o més.[1]
Etnónimo
La llengua huave és nomenada pels seus parlants com:
- huave de Sant Mateo de la Mar: [ombyajiɨːt͡s] <ombeayiüts>
- huave de Sant Francisco de la Mar: [umbejaht͡s] <umbeyajts>[2]
- huave de Sant Dionisio de la Mar: [umbejaht͡s] <umbeyajts>[3]
- huave de Santa María de la Mar: [umbejɨjt͡s] <umbeyüjts>
En tots els casos significa 'la nostra llengua'.
Classificació
Sobre el passat filogenético de la llengua el primer en mencionar alguna cosa va ser Francisco de Burgoa que en la seua Geogràfica Descripció (1674), sugerix que els huaves són originaris de Nicaragua, a partir d'una anècdota. Posteriorment Francisco Belmar (1901) va ser el primer en abordar el tema des d'un punt de vista de la descripció llingüística, en un estudi detallat del huave de Santa María de la Mar, a on va propondre una relació genètica entre huave i les llengües mayas, pero Paul Radin (1916), basat en treball de camp sobre Sant Dionisio de la Mar, va rebujar el víncul en la família maya, proponent en canvi que la llengua huave pertanyia a la família de llengües mixe-zoqueanas. Aparte de paralels tipològics en la seua majoria vagos i algunes similituts morfològiques, abdós autors es varen basar en semblances lèxiques, que eren lo suficientment sorprenents i numeroses com per a permetre una hipòtesis alguna cosa plausible de parentesc genètic. Per últim Jorge Suárez (1975) va oferir una reconstrucció detallada de proto-huave (PH), establint convincentemente que no es poden tindre relacions genètiques demostradores en cap atre tronc llingüístic conegut. Morris Swadesh va propondre una conexió en la família otomangueana, mateixa que va ser investigada més àmpliament per Rensch (1976)
Variants llingüístiques
El huave es parla en quatre municipis de la costa d'Oaxaca. Estos són Sant Francisco de la Mar, Sant Dionisio de la Mar, Sant Mateo de la Mar i Santa María del Mar. D'estes comunitats la més numerosa és la de Sant Mateo de la Mar que va estar pràcticament aïllada fins a recentment. Les actituts negatives dels parlants cap a la seua llengua nativa i una forta pressió social de l'espanyol són les principals raons del progressiu abandó del huave com a llengua parlada en el restant de comunitats.
D'acort en l'Institut Nacional de les Llengües Indígenes (Inali) de Mèxic, el huave conta en dos varietats. L'oriental comprén les parles de Juchitán i Sant Mateo de la Mar, i l'occidental és amprada en els municipis de Sant Francisco i Sant Dionisio.
| Dialecte i lloc | Número de parlants (ca.) | ISO 639-3 (SIL) |
|---|---|---|
| Sant Dionisio de la Mar | 2550 (2005)[4] | hve |
| Sant Francisco de la Mar | 620 (2000)[5] | hue |
| Sant Mateo de la Mar | 11 000 (2005)[6] | huv |
| Santa María de la Mar | 500 (1993)[7] | hvv |
Fonologia del huave de Sant Francisco de la Mar
Els següents quadro mostren els fonema del huave.[8]
Vocals
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | o | |
| Intermija | i | o | |
| Oberta | ɑ |
Calitat de les vocals
Esta poden ser aspirades [ah].
Consonante
En el quadro d'avall s'exponen les consonant del huave de Sant Francisco de la Mar, d'acort en el treball de Kim (2008).
Biabial Dental Palatal Velar Llavi-
velarGlotal Oclusiva p
mbt
ndk
ŋgkʷ
ŋgʷAfricada t͡s
nt͡sFricativa s h Nassal m n Vibrant ɾ
rLateral l Semiconsonant ʝ w
Fonologia del huave de Sant Mateo de la Mar
El sistema vocàlic de l'ombeayiüts es caracterisa per tindre un sistema de cinc vocals que funcionen com a núcleus de sílaba:[9]
| anterior | central | posterior | |
|---|---|---|---|
| alta | i | ɨ | |
| mija | i | o | |
| baixa |
Eixemples:
- [pil] <pil> ‘pou’
- [pet] <pet> ‘gos’
- [sap] <sap> ‘borrego
- [pow] <pow> ‘forn’
- [kɨt] <küt> ‘peix’
Sobre les consonant, el ombeayiüts presenta un sistema fonològic que opon segments plans (senzills) i palatalizados (complexos), de forma similar a com ocorre en els sistemes fonològics de llengües com l'irlandés, rus i marshalés.[9]
| labial | coronal | palatal | velar | velar labializada | laríngea | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva sorda | p | t | k | kw | ||
| oclusiva sonora | b | d | g | |||
| africada sorda | ts | |||||
| nassals | m | n | ||||
| oclusives prenasalizades | mb | nd | ng | ngw | ||
| africada prenasalizada | nts | |||||
| contínues sordes | s | h | ||||
| vibrant simple | ɾ | |||||
| aproximante central | r | i | w |
| labial | coronal | palatal | velar | velar labializada | laríngea | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva sorda | p' | t' | k' | kw' | ||
| oclusiva sonora | b | d | g | |||
| africada sorda | ts' | |||||
| nassals | m' | n' | ||||
| oclusives prenasalizades | mb' | nd' | ng' | ngw' | ||
| africada prenasalizada | nts' | |||||
| contínues sordes | s' | h' | ||||
| vibrant simple | ɾ' | |||||
| aproximante central | r' | i | w' |
Traces suprasegmentals i prosòdia
L'accent en ombeayiüts és predible, sempre va en l'última sílaba, encara que hi ha algunes paraules que l'accent cau en la penúltima sílaba com és el cas dels pronoms personals independents:
[‘ʃi. ke] <xike> ‘yo’
[‘i. ke] <ike> ‘tu’
[i.’ko. re] <ikore> ‘nosatres dos’
[ʃi.’ko. na] <xikona> ‘nosatres menys tu’
[i.’ko. na] <ikona> ‘vostés’ [i.’ko:. tsa] <ikootsa> ‘nosatres tots’
Comparació lèxica
Encara que fins a la data es considera una llengua aïllada, ara se sap una miqueta més dels contactes que ha tingut a lo llarc de sigles per mig de les evidències remanentes en la llengua ya siga per préstams d'atres llengües al huave o del huave a atres llengües. Rolf Noyer, 2015[10] compila i presenta el Diccionari Comparatiu-Històric de la Llengua Huave (Noyer 2012),[11] el qual conté tots els materials lèxics disponibles d'investigacions sobre la llengua, tant publicats com a inèdits, és dir, oferix una reconstrucció del lèxic de la raïl proto huaveana el qual li va servir per a comparar d'una millor manera l'orige del vocabulari dels préstams d'huave donant com a resultat que de 1595 raïls compilades 256 (el 16%) són préstams d'atres llengües mesoamericanes i atres 138 raïls són préstams que ha donat el huave a atres llengües mesoamericanes, donant un total de 394 raïls que són evidència d'un contacte en atres llengües fa molts anys per un periodo de temps indeterminat pero segurament prou llarc.
La taula 1 Noyer (2015) Mostra els préstams al huave per família llingüística ya siga daus o rebuts. Les senyes estan redonejades.
| Préstams per família | segurs | possibles | total | segurs | total |
|---|---|---|---|---|---|
| Mayense | 106 | 72 | 178 | 41 | 45 |
| Mixe-Zoqueana | 85 | 39 | 124 | 33 | 31 |
| Zapotecanas | 21 | 13 | 34 | 08 | 09 |
| Totonacas | 5 | 6 | 11 | 02 | 03 |
| Oaxaca Chontal | 7 | 8 | 15 | 03 | 04 |
| Náhuatl | 4 | 0 | 5 | 03 | 01 |
| Mixe Zoqueanas (difusió areal) | 13 | 0 | 13 | 05 | 03 |
| Atres | 10 | 0 | 10 | 04 | 03 |
| Náhuatl (post - colonial) | 5 | 0 | 5 | 02 | 01 |
| Total | 256 | 138 | 394 |
Les senyes que compiló R. Noyer demostren que la família maya és la que ha donat més préstams al huave, és dir, prop del 40% del total dels préstams del diccionari, seguit de la família de les mixe zoqueanas. Per un atre costat resulta interessant observar que en el cas del zapoteco de la planicie costera, que és la llengua que es parla en tot el territori que rodeja als ikoots, els préstams del zapoteco no regloten el 10% dels préstams al huave. Finalment junt en chicotetes contribucions del totonaco, chontal d'oaxaca i nahuatl, hi ha del 7 al 11% de paraules identificades com a préstams que no és possible identificar la font més pròxima del préstam ya que hi ha molt poques senyes. Els préstams indiquen contacte prolongat en atres llengües.
Els numerals en diferents varietats d'huave són:
GLOSSA Sant
Francisco
de la MarSant
Mateo
del MarHuave
(Loukotka)PROTO-
HUAVE'1' ɑnek nojk noic -noik '2' ɑhkjɑw ihkjɑw ic **ihkiɑw '3' ɑɾuh ɑɾeh er **arɨh '4' ɑpokjuɸ ɑikiy piquiw a-pɨk-iɨw '5' ɑkokjɑɸ ɑkokjɑw aqoquiaw ɑko-kiɑw '6' ɑnɑhojuɸ ɑnɑiy ɑnɑ-iɨw '7' ɑhɑjuɸ ɑjɑiy ɑhɑ-iɨw '8' anojuɸ ohpjɑkɨw '9' ɑpekɑf ohkijeh '10' ɑkɑpɑf ɡɑh-powɨw ka-pow
Referències
- ↑ «inegi. org. mx/hipertexto/todas_lenguas. htm Conta'm 2020 INEGI».
- ↑ Kim, I. (2008). Topics in the Phonology and Morphology of Sant Francisco de la Mar Huave. Retrieved from https://escholarship. org/uc/item/7td0c6k1
- ↑ jcu. edu. au/50066/ «A grammar of Umbeyajts as spoken by the Ikojts people of Sant Dionisio de la Mar, Oaxaca, Mexico».doi:10.4225/28/5A9F2DD781AD4.Consultat el 2021-08-27.
- ↑ ethnologue. com/show_language. asp? code=hve Ethnologue report for language code: Huave, Sant Dionisio de la Mar
- ↑ ethnologue. com/show_language. asp? code=hue Ethnologue report for language code: Huave, Sant Francisco de la Mar
- ↑ ethnologue. com/show_language. asp? code=huv Ethnologue report for language code: Huave, Sant Mateo de la Mar
- ↑ ethnologue. com/show_language. asp? code=hvv Ethnologue report for language code: Huave, Santa María de la Mar
- ↑ Kim (2008). google. com. mx/books? hl=es&lr=&id=ywUw1rTabd4C&oi=fnd&pg=PR4&dq=huave&ots=3nRy-lrlDr&sig=y67AzLhbb3KYxKKHvfVqPUIrHmQ#v=onepage&q=huave&f=false Topics in the phonology and morphology of Sant Francisco de la Mar (en en), EUA: ProQuest.
- ↑ 9,0 9,1 journals. uchicago. edu/doi/10.1086/668570 «A Generative Phonology of Sant Mateo Huave».International Journal of American Linguistics.79(1)
- 1–60.ISSN 0020-7071.doi:10.1086/668570.Consultat el 2021-08-27.
- ↑ «wpmucdn. com/campuspress. yale. edu/dist/4/1207/files/2015/10/Noyer_SSMCA-1wpj1s4. pdf The Evolution of Phonotactic Restrictions in Huave».
- ↑ «ling. upenn. edu/~rnoyer/huave/HuaveDictionaryWebPageIntro. htm Diccionari Comparatiu-Històric de la Llengua Huave».
Bibliografia
- Campbell, Lyle, 1997, "American Indian Languages - The historical linguistics of Native America", Oxford studies in Anthropological Linguistics, Oxford University Press
- Suaréz, Jorge A, 1975, "Estudis Huaves", Colecció Llingüística 22 INAH, Mèxic.
- Radin, P, 1929, "Huave Texts", International Journal of American Linguistics 5, 1-56
- Rensch, Calvin R,1976 "Oto-Manguean isoglosses" In Diachronic, areal and typological linguistics, ed. Thomas Sebeok 295-316 Mouton, the Hague.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma huave» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.