Idioma ǃxóõ

L'idioma ! xóõ, també conegut com Taa, és una llengua joisana coneguda pel seu gran número de fonemas. En 2002 la parlaven unes 4200 persones en tot lo món. Principalment es troben en Botswana (4000 parlants), pero també en Namíbia. Fins que es varen trobar de nou uns pocs parlants de nǀo en els noranta, taa era considerada com l'última llengua supervivent de la família llingüística tuu.

Noms alternatius

La llengua ha segut denominada per mig dels noms d'algunes variants, moltes de les quals estan actualment extintes: ǀʼAuni, Kakia, Kiǀhazi, Nǀgamani, Ngǀoǁen. I les variants vives: Nǀo-sant, Xatia (Katia, Kattea, Khatia, Vaalpens, ǀKusi, ǀEikusi, Masarwa) i ǃKwi.

Existix molta confusió respecte a estos noms. Per eixemple, ǀʼAuni és en realitat un dialecte de Nlu, en la família ǃKwi i Nguen, Nǀo-sant són noms alternatius per a eixa llengua. ǃKwi sembla ser més un dialecte del ǃKwi que un dialecte del Taa. Kakia podria ser una llengua separada en la família llingüística taa i Xantia i les demés podrien ser, realment variants del nom. En tot cas existix una variació dialectal en la llengua taa que deuria ser descrita més correctament com un continu dialectal i no tant com una llengua única.

Fonologia

Taa té a lo manco 58 consonant, 31 vocals i quatre tons. Segons el proyecte DoBes tindria 87 consonant, 20 vocals i dos tons, lo que la convertiria en la llengua en més sons coneguda. Estos sons inclourien segons els estudis d'Anthony Traill 20 clics i segons els del proyecte DoBes 43. També tindria abundants fonacions per a les vocals. Les opinions van des dels 130 sons consonàntics que indica Traill a les 164 que registra el Proyecte DoBes i es debat si es tracta de segments i sobre cuals d'ells són grups consonàntics.

Tons

Traill descriu quatre tons per al dialecte este del ǃXoon: alt [á], mig [ā], baix [à] i mig descendent [â]. No obstant DoBes descriu dos tons, alt i baix per a este mateix dialecte lo que reflectiria un anàlisis diferent més que una diferència en el sistema tonal.

Vocals

Taa té cinc calitats vocàliques, [a i i o o]. Les descripcions de Traill i DoBes diferixen en la fonació d'eixes vocals. No està clar si eixa diferència és una diferència dialectal o una diferència en l'anàlisis.

Consonante

El taa resulta inusual en la seua forma de permetre la fonació mixta de les seues consonant. Açò s'ha cridat "prepronunciación" pero igualment sembla tractar-se de grups consonàntics. Aquells grups de consonant homorgánicos (que es pronuncien en un mateix orgue de fonació, com [dt]) es llisten a continuació.

El consonantisme d'esta llengua és complex i no està clar fins a quin punt existix diferència real entre dialectes i fins a quin punt es tracta d'un dispositiu d'anàlisis.

Dialect ǃXoon este (Traill 1985, 1994)

		Labial	Dental	Alveolar	Palatal	Velar		Uvular		Glotal
						No-clics	clics	No-clics	clics
consonant oclusiva	sonora	b v	d	dz		ɡ	ɡǃ etc.	ɢ ɴɢ	ɢǃ ɴɢǃ etc.
	sorda	p	t	ts		k	kǃ etc.	q	qǃ etc.	ʔ
	aspirada	pʰ	tʰ	tsʰ		kʰ	kǃʰ etc.	qʰ
	eyectiva		tʼ	tsʼ		kʼ, kxʼ	kǃʼqʼ etc.	(qʼ)	qǃʼ etc.
	grup consonàntic aspirat		dtʰ	dtsʰ		ɡkʰ	ɡǃh etc.	ɢqʰ ɴɢqʰ	ɢǃh etc.
	grup eyectiu			dtsʼ		ɡkxʼ	ɡǃqʼ etc.
Fricativa	sorda	f		s		x	kǃx etc. ?			h
Nassal	sonora	m		n	ɲ	(ŋ)	ŋǃ etc.
	glotalissada	mˀ		nˀ			ʔŋǃ etc.
atres sons			(l)		dʲ j

La nassal [ɲ] solament apareix entre vocals, [ŋ] solament al final de paraula (només en alguns dialectes), es creu que podrien ser alòfons.

Existixen grups consonàntics adicionals: [pʼkxʼ, tx, dtx, tsʰx, dtsʰx, tʼkxʼ, dtʼkxʼ, tsʼkxʼ, dtsʼkxʼ]. Els clics com [ŋ̊ǃ, ŋ̊ǃʰ, kǃˀ, ɡǃkx] no encaixen en la taula.

També hi ha cinc manifestacions dels clics: bilabials, dentals, laterals, alveolars i palatals Estos sons són perfectament normals en esta llengua i es preferixen en posició inicial de paraula als no clics.

Dialecte ǃXoon Est (Traill 1985, 1994): sons clics

clics africados			clics "esmolats"			anàlisis DoBeS CC
clics bilabials	clics dentals	clics laterals	clics alveolars	clics palatals
kʘ	kǀ	kǁ	kǃ	kǂ	tènue (k)	kǂ
qʘ	qǀ	qǁ	qǃ	qǂ	uvular tènue (q)	kǂ + q
ŋ̊ʘ	ŋ̊ǀ	ŋ̊ǁ	ŋ̊ǃ	ŋ̊ǂ	nassal sorda (ŋ̊)	ŋ̊ǂ
ɡʘ	ɡǀ	ɡǁ	ɡǃ	ɡǂ	sonora (ɡ)	ɡǂ
ɢʘ	ɢǀ	ɢǁ	ɢǃ	ɢǂ	(prenasalizada) uvular sonora (ɢ, ɴɢ)	kǂ + ɢ

El proyecte DoBes pren l'anàlisis de Traill per a intentar demostrar que solament 20 clics són bàsics i el restant de casos són grups formats per x, kxʼ, q, ɢ, qʰ, ɢqʰ, qʼ, ʔ, h i també mˀ or nˀ.

Gramàtica

Taa és una llengua en orde Subjecte Verp Objecte, coloca els verps en série sense que estos establixquen dependència i ampra inflexió prepositiva. Els genitius, adjectius i clàusules relatives i numerals es coloquen despuix del nom al que es referixen. La reduplicació s'ampra en per a formar oracions causatives. Hi ha sèt formes de concordancia nominal en dos tons que eixe combinen en nou o més gèneros gramaticals. La cooncordancia ocorre en pronoms, verps transitius (en l'objecte directe), adjectius, preposicions i atres partícules.

Bibliografia

• Traill, Anthony (1994). A ǃXóõ Dictionary, Köln: Rüdiger Köppe. ISBN 3927620564.
• Traill, Anthony (1985). Phonetic and phonological studies of ǃXóõ Bushman, Hamburg: Helmut Buske. ISBN 3871186694.

Enllaços externs

• mpi. nl/DOBES/projects/taa/ Proyecte DoBeS parell a la llengua Taa
• Colecció de mostres de discurs en ǃXóõ parts of basada en el diccionari de 2009
• ethnologue. com/show_language. asp? code=nmn Ethnologue sobre ǃXóõ/Taa
• phonetics. ucla. edu/Language/NMN/nmn. html UCLA archiu per a ǃXóõ, inclou història i fichers de sons