Anar al contingut

Icnologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Icnología»)
Icnologia
Sol en molt contades ocasions es conserven les chafades fòssils junt als restants del seu productor: chafades i restants corporals fòssils de Mesolimulus walchi, un xifosuro del Juràssic alemà (calcàrea de Solnhofen), que registren l'últim desplaçament de l'animal abans de la seua mort.
Realisació de chafades per un xifosuro actual (Limulus polyphemus).

Icnologia (del grec ἴχνος ijnos, 'chafada', i λoγος logos, 'tractat', 'estudi') és una disciplina que estudia les chafades o senyals d'activitat deixades en els sediment o les roques per organismes vius.[1] Ha segut definida també com una disciplina que estudia les estructures etològiques, és dir, el registre de comportament dels sers vius en soports naturals.[2] Este estudi inclou la descripció, classificació i interpretació d'este registre. La part de la Icnologia que s'encarrega de l'estudi de les estructures etològiques fòssils es denomina Paleoicnologia, mentres que la Neoicnologia s'encarrega de l'estudi de les actuals. A sovint es determinen paralelismes entre estructures etològiques actuals i fòssils, lo que servix d'ajuda per a entendre el possible comportament i anatomia dels organismes que donen lloc a este tipo de fòssils, inclús sense estar presents els restants del propi organisme. El terme icnologia va ser introduït per William Buckland en 1836 referit a l'estudi d'icnites fòssils.[2] El científic que estudia la Icnologia es denomina icnólogo.

Els estudis icnológicos estan basats en el descobriment i anàlisis d'estructures etològiques o biogénicas, és dir, estructures deixades per un organisme viu. Per això, cavitats fetes per animals, chafades de peus i mans, senderes (també cridats rastrilladas), marques de coes, de pell, mordeduras, caus, nius, coprolitos, egagrópiles o estromatòlits són eixemples d'estructures etològiques o biogénicas, pero no restants de closques o atres restants dels cossos dels organismes.

Per a mantindre separada la nomenclatura dels fòssils corporals de la de les estructures etològiques, es varen crear els icnotaxones (icnogéneros i icnoespecies) per a denominar estes. Els icnotaxones tenen un tractament particular en el nomenclatura zoológica.

Classificació

Existixen distintes classificacions dels icnofósiles, entre les quals podem trobar a les relacionades en la conducta dels organismes que els varen produir:

Història

Els treballs pioners en icnologia són els de William Buckland (1784-1856) i Edward Hitchcock (1793-1864),[2] els qui varen descriure per primera volta pistes fòssils de vertebrats en Gran Bretanya i Estats Units respectivament.


En 1858 Hitchcock descriu el primer centre dedicat exclusivament a l'estudi de chafades fòssils, el Gabinet Icnológico de l'Amherst College (Amherst, Massachusetts, Estats Units), format principalment pel material recopilat pel propi paleontòlec en la vall del riu Connecticut.[3][4]

Actualment l'ús de icnofósiles és de gran utilitat i proporciona alta resolució per a identificar processos formadors d'events transgresivos, regresivos, inundació, condensació, interrupcions, etc.[5]


Referències

  1. ↑ Fernández López, Sixto Rafael (2000). Temes de TafonomÍa, Departament de Paleontologia Universitat Complutense de Madrit, pp. 167.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gámez Vintaned, J. A. (2008) «Principals fites en l'història de la Icnologia». En: Ruiz-Omeñaca, J. I.; Piñuela, L. i García-Ramos, J. C. (eds.) Llibre de resums. XXIV Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia. Museu del Juràssic d'Astúries (MUJA), Colunga, 15-18 d'octubre de 2008: 9-16
  3. ↑ Hitchcock, E. (1858). Ichnology of New England. A report on the sandstone of the Connecticut Valley, especially its fossil footmarks, made to the Commonwealth of Massachusetts. Boston: William White. 220 págs. LX láms.
  4. ↑ Tyler, W. S. (1894) Chapter VII
    • Archivat el 1 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine. En: History of Amherst College during the Administration of its First Five Presidents.
  5. ↑ Eguiluz i de Antuñano, Samuel; Hernández Ocaña, María I.(2020).«Icnofósiles en una successió fluvio-llacustre en la Serra Mare Occidental, Durango, Mèxic».Paleontologia Mexicana.