Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica (conegut per les seues sigles en anglés: ICZN) té com a propòsit fonamental proporcionar la màxima universalitat i continuïtat dels noms científics dels animals compatibles en la llibertat dels científics per a classificar els animals segons els seus criteris taxonòmics (ICZN, 1999, Introducció). El Còdic reglamenta els noms dels tàxons d'animals (regne Animalia) i d'uns atres clados d'eucariotas tradicionalment considerats "protozous".
El Còdic consta d'Artículs (que són obligatoris) i Recomanacions. Els Artículs es varen dissenyar per a permetre als zoólogos aplegar als noms dels tàxons que siguen correctes en circumstàncies taxonòmicas concretes. L'us del Còdic permet a un zoólogo determinar el nom vàlit de qualsevol tàxon al que pertanyga un animal en qualsevol categoria de les jerarquia espècie, gènero i família (incloent subespècie, subgénero i categories del nivell família tals com a subfamília i tribu). El Còdic no regula enterament els noms dels tàxons per damunt del nivell família (orde, classe, tall) i no proporciona regles per a l'us per baix de la categoria de subespècie (varietat, aberració, natio, etc.), ya que carixen d'entitat taxonòmica.
Antecedents històrics
La necessitat de l'existència d'un Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica acceptat internacionalment és conseqüència de la confusió de noms que va tindre lloc en la lliteratura zoológica a partir de Carlos Linneo i a lo llarc del XIX, en part pel principi d'autoritat, pel qual el nom vàlit d'una espècie era el que li atribuïa el màxim especialiste en eixe grup.
El caos en la nomenclatura va alcançar tal dimensió que, en 1842 el paleontòlec anglés Hugh Strickland va promoure la formació d'un comité d'experts per a crear un còdic de regles que regularen la nomenclatura zoológica, en membres tan ilustres com Charles Darwin o Richard Owen. Este primer embrió del Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica, aparegut en 1843, es coneix com Còdic de Strickland.
A este primer còdic varen seguir uns atres, dins i fòra de Gran Bretanya. En el Moment de la celebració del Tercer Congrés Internacional de Zoologia (Leiden, 1895) existien tres conjunts de regles nomenclaturales en us, parcialment incompatibles. En este congrés es va plantejar la necessitat d'un consens i va nàixer la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica en l'objecte de reunir en un únic còdic trilingüe unes regles de nomenclatura acceptables per a tots els zoólogos. El resultat dels seus treballs es va publicar, despuix de numeroses vicissituts, en 1905 en el títul de Regles Internacionals, sent el primer Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica.[1]
En 1961 es va publicar la segona edició del Còdic[2] i en 1985 la tercera edició. En l'actualitat la nomenclatura zoológica es rig per la quarta edició del Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica, publicada en 1999 i que va entrar en vigor l'1 de giner de 2000, i del que hi ha, per primera volta, una versió en espanyol autorisada oficialment per la Comissió.[3]
Nomenclatura i taxonomia
- Artícul principal → Nomenclatura (biologia).
La part de la sistemàtica que s'ocupa de l'ordenació dels organismes en diferents grups cridats tàxons és la taxonomia. La part de la taxonomia en la que es regula l'adjudicació precisa i inequívoca dels noms assignats als diferents tàxons és lo que denomina nomenclatura.
L'unitat bàsica de la classificació és l'espècie. El conjunt d'espècies en certes característiques comunes s'agrupen en una categoria taxonòmica de major jerarquia denominada gènero. El conjunt de gèneros en característiques similars s'agrupa en una categoria taxonòmica de ranc superior denominada tribu. El conjunt de tribus semblants s'agrupen en una mateixa família. A la seua volta, les famílies s'agrupen en órdens, estos en classes i, a la seua volta, les classes en talls, troncs o tipos d'organisació.
Segons les necessitats de classificació poden intercalarse atres categories usen els prefixos super- (superfamilia, superclase), sub- (suborden, subespècie) o infra- (infraclase, infraorden).
Vore també
- Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica
- Còdic Internacional de Nomenclatura de Procariota
- Comité Internacional de Taxonomia de Virus
- Designació utilisades en la nomenclatura de grups taxonòmics
Referències
Notes
- ↑ Va haver una única versió en espanyol: Cabrera, A. (1914): «Còdic de nomenclatura zoológica vigent en l'actualitat en una introducció històrica». Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 14: 311-337
- ↑ En espanyol: Alvarado, R. (1962): Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica.. Real Societat Espanyola de Història Natural i Institut "José d'Acosta" de Zoologia. 117 págs. Madrit ISBN 84-00-02735-3
- ↑ Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica (1999-2009). Còdic internacional de nomenclatura zoológica, 4ª. edició, Societat d'Amics del Museu Nacional de Ciències Naturals. ISBN 84-607-0588-9.
Bibliografia
- International Commission on Zoological Nomenclature, 1999. International Code of Zoological Nomenclature. International Trust for Zoological Nomenclature. ISBN 0-85301-006-4 (contingut en llínea en anglés ací)
- Matile, L., Tassy, P. & Goujet, D., 1987. Introduction a la Systematique Zoologique (Conceptes, Principes, Méthodes). Biosystema, 1: 1-126.
- Monserrat, V. J. & Alonso-Zarazaga, M. A., 2004. Fonaments de la nomenclatura zoológica. En: Barrientos, A. (ed.): Curs pràctic d'Entomologia. Manuals de l'Universitat Autònoma de Barcelona, 41: 13-26. ISBN 84-490-2383-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Código Internacional de Nomenclatura Zoológica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.