I Sagittarii
| Constelació | Sagitario |
| Ascensió recta α | 18h 21min 22,99s |
| Declinació δ | -18º 51’ 36,0’’ |
| Distància | 1530 anys-llum (aprox) |
| Magnitut visual | +5,77 (mija) |
| Magnitut absoluta | -3,26 |
| Lluminositat | 1570 sols |
| Temperatura | 5370 K |
| Massa | 6 sols |
| Ràdio | 50 sols |
| Tipo espectral | F8II (variable) |
| Velocitat radial | -3,2 km/s |
I Sagittarii (I Sgr / HD 168608 / HR 6863)[1] és una estrela variable en la constelació de Sagitario. És una variable cefeida de magnitut aparent mija +5,77, la tercera més lluenta en esta constelació despuix de X Sagittarii i W Sagittarii. La mida de la seua paralaje per mig del telescopi espacial Hubble situa a I Sagittarii a 1530 anys llum de distància del sistema solar.
La lluentor d'I Sagittarii oscila entre magnitut aparent +5,25 i +6,24 en un periodo de 5,7736 dies. De tipo espectral mig F8II,[1] el seu temperatura efectiva és de 5370 K. Té un radi 50 voltes més gran que el ràdio solar i gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada de 16 km/s. Posseïx una massa estimada 6 voltes major que la del Sol. El seu contingut metàlic és similar al solar, en un índex de metalicitat [Fe/H] = +0,05. Sobre atres metals evaluats, mostra certa sobreabundancia de coure, zinc, itri i sodi; el nivell d'este últim element és casi el doble que en el Sol ([Na/H] = +0,27).
Existix evidència de que I Sagittarii pot constituir una estrela binaria espectroscópica. S'ha sugerit un periodo orbital per al sistema de l'orde de 10 000-12 000 dies; no obstant, posteriors estudis que assumixen una excentricitat zero per a l'òrbita, no han pogut trobar una solució orbital convincent.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 I Sagittarii (SIMBAD)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Y Sagittarii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.