Iāna

Yana és una paraula sánscrita en una gama de significats que inclou substantius com ‘vehícul’, ‘viage’ o ‘camí’, i verps com ‘anar, moure's, montar o marchar’.

En l'àmbit del budisme i hinduisme, yana i marga (‘camí, senda’) expressen la metàfora de la pràctica espiritual com un camí o un viage. Texts ancestrals d'abdós religions parlen de doctrines i pràctiques associades en varis yanas.

En el budisme, yana a sovint explica la metàfora del camí espiritual en l'idea de varis vehículs que transporten a una persona a lo llarc de dit camí.

La metàfora yana/marga és similar a l'image chinenca de Tao, pero les cultures índia i chinenca semblen haver desenrollat estes metàfores de manera independent.

Orígens de yana: vehículs i camins

L'us de yana per a referir-se a un viage espiritual pot datar del Rigveda, compost possiblement cap al 1500 a. C., el dècim del qual mana-la fa numeroses referències al deva yana (el ‘camí dels deus’) i una referència al pitri yana (‘camí dels pares’). El primer vers del rèquiem del Rig Veda (10.18) es traduïx aproximadament com: ‘Mort, pren l'atre camí, que és distint del camí dels deus’ (paraM mrityo anu parehi panthāM yaste swa itaro devayānāt). El «atre camí» és el pitryana, també mencionat en els himnes 10.2, 10.14 i 10.16.

Devayana i pitriyana es varen desenrollar des de l'inquietut del Rig Veda per l'immortalitat a la preocupació clàssica hindú sobre l'existència finita del samsara. Els Upanishad, fan referència al devayana i pitri yana. Entre atres diferències, el pitriyana es referia a les pràctiques religioses dels parracs, i el devayana a les pràctiques dels ermitaños, que vivien en els boscs. El Brihad Aranyaka Upanishad (2.4.11 i 4.5.12) també menciona el ekayana, que es distinguix en la frase voreānām vākhekāyanam, que es traduïx aproximadament com ‘els Vedas són el camí directe l'esperit de la paraula’.

L'us budiste de yana va emergir del preexistente punt de vista mundial de la cultura védica. La versió pali del Satipatthana Sutta servix com a eixemple de l'us primordial de yana en un context budiste. En este text clàssic atribuït a Sakya Muni (el Buda històric) prescriu un número de tècniques de meditació; pròxim al final del sutra, apareix la frase ekāyano ayaū bhikkhave maggo.... Este passage es traduïx aproximadament com ‘Esta és la via directa a lo llarc del camí de purificació’. Aixina, el budisme Nikaya va expressar al menost algun contrast entre yana (yano en esta sintaxis pali) i marga (maggo).

Una clara distinció entre vehícul i camí apareix en els texts mahāiāna, sobretot en el capítul tres del Sutra del Loto, el qual relata una paràbola d'un pare que promet als seus fills tres carros per a convéncer-els de que ixquen d'un edifici en flames, que corresponen als tres tipos de Buda. En la paràbola, el carro de cabres representa la budeïtat Sravaka; el carro de cérvols, la budeïtat Pratyeka; i el carro de bous la budeïtat Samyaksam. El sutra ve a dir que les ensenyances dels tres vehículs són només significats convenients (upaya); essencialment una mentira blanca. El seu propòsit el dirigir a la gent cap a ekayana (el ‘únic vehícul’), representat en la paràbola com un carro enjoyado conduït per un bou blanc.

Yana ha segut usat posteriorment en un número d'esquemes de les ensenyances budistes del Mahayana, en les que hi ha dos, tres, cinc, sis, nou i més vehículs.

L'únic yana

Com es va dir anteriorment, les idees del «camí directe» o la «única via» apareixen en els Upanishads, i es reiteren en el Cànon Pali. Els texts del Mahāiāna, com el Sutra del Loto i el Sutra Avatamsaka varen buscar unir totes les ensenyances diferents en una única gran via. Estos texts servixen com a inspiració per a usar el terme ekayana en el sentit de ‘un vehícul’. Este «únic vehícul» es va convertir en un aspecte clau de les doctrines i pràctiques de l'Escola Budista del Tiantai (i la seua versió japonesa, Escola Budista del Tiantai), i que subsecuentemente va tindre influència en les doctrines i pràctiques del "Chán" (i la seua versió japonesa, el Zen).