Anar al contingut

Hueste celestial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
«Beneïdes siguen les huestes del Rei dels Cels», un icon rus de la década de 1550

La hueste celestial (צבאות ṣəḇāʾōṯ, «eixèrcits») es referix a l'eixèrcit (o hueste) de Deu, com es menciona en els texts abrahámicos; la Bíblia hebrea i el Corán en particular.

La Bíblia sol descriure a les huestes celestials com compostes per àngels i oferix vàries descripcions dels àngels en térmens militars, com el seu campament (Plantilla:Bibleref), la seua estructura de mando,[1] i la participació en combat Plantilla:Bibleref;.[2] Atres passages indiquen que atres entitats componen l'eixèrcit diví, a saber, les estreles (Plantilla:Bibleref, Plantilla:Bibleref, Plantilla:Bibleref).[3] En la teologia cristiana, les huestes celestials participen en la guerra en el cel.

En el Corán, les huestes celestials ajuden als musulmans en la batalla contra els enemics politeistes de Mahoma.

Bíblia en hebreu

[editar | editar còdic]
Representació del comandant de l'eixèrcit del Senyor en Josué 5, per Ferdinand Bol, 1642.

En la Bíblia hebrea, el nom Yahweh i el títul Elohim (lliteralment «deus» o «deidad», generalment traduït com «Deu» en les traduccions a l'anglés) apareixen freqüentment en la paraula «tzevaot» o «sabaoth» («huestes» o «eixèrcits», en hebreu: צבאות) com YHWH Elohe Tzevaot («YHWH Deu de les Huestes»), Elohe Tzevaot («Deu de les Huestes»), Adonai YHWH Tzevaot («Senyor YHWH dels Eixèrcits») o, més freqüentment, YHWH Tzevaot («YHWH dels Eixèrcits»). Este nom es transcribe tradicionalment en llatí com Sabaoth,


una forma que resultarà més familiar a molts llectors de parla anglesa, ya que s'utilisa en la versió de la Bíblia del rei Jacobo.[4]

En el Llibre de Josué 5:13-15, Josué es troba en un «capità de l'eixèrcit del Senyor» en els primers dies de les seues campanyes en la Terra Promesa. Este mensager celestial sense nom és enviat per Deu per a animar a Josué en la pròxima conquista de la Terra Promesa:


Muhammad en la batalla de Badr, aconsellat per un àngel. (Siyer-i Nebi, XVI)

El Corán menciona l'eixèrcit de Deu eixèrcit ( جندالله ) en [5][6] i;[5] àngels enviats per Deu per a ajudar als creents en la batalla,[7] comparable a l'hueste celestial (Sabaoth) mencionada en els Llibres de Samuel.[8][9]


El terme hueste celestial es referix explícitament a les huestes d'esperits. Els esperits malignes també tenen el seu hueste cridada ṣəḇāʾōṯ (les huestes invisibles de Satanás).[10][11] El Corán descriu a l'hueste Angélica intervenint en nom dels musulmans durant la Batalla de Badr per a lluitar contra els «Benditas sean las huestes del Rey de los Cielos» (dimonis)[12]

En la teologia i la filosofia islàmiques, la batalla d'estos dos eixèrcits es reflectix en la lluita interna del «cor humà» (qalb) (Ja'far ibn Sa'aneu i al-Ghazali).[13] A diferència del cristianisme, les tendències dualistas solen minimisar-se en la tradició islàmica, i Deu té el control final d'abdós amfitrions, lo que permet elegir entre estos dos sers creats.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (Plantilla:Bibleref; Mateo 13:41; Ap.7:2)
  2. Ap.12:7
  3. Dahood, Salms II, 1968, p. 141
  4. Enciclopèdia judeua: Amfitrió del cel Nova York, 1 de maig de 1901
  5. 5,0 5,1 Plantilla:Cite quran
  6. Plantilla:Cite quran
  7. Reynolds, G. S. (2009). Àngels. En K. Fleet, G. Krämer, D. Matringe, J. Nawas i D. J. Stewart (eds.), Enciclopèdia de l'Islam Three Online. Brill. https://doi.org/10.1163/1573-3912_ei3_COM_23204
  8. Reynolds, G. S. (2009). Àngels. En K. Fleet, G. Krämer, D. Matringe, J. Nawas i D. J. Stewart (eds.), Enciclopèdia de l'Islam Tres en llínea. https://doi.org/10.1163/1573-3912_ei3_COM_23204
  9. Serdar, Murat. «Hıristiyanlık veu İslâm'dona Meleklerin Varlık veu Kısımları.» Bilimname 2009.2 (2009).
  10. Reynolds, G. S. (2009). Angels. En K. Fleet, G. Krämer, D. Matringe, J. Nawas i D. J. Stewart (eds.), Encyclopaedia of Islam Three Online. Brill. https://doi.org/10.1163/1573-3912_ei3_COM_23204
  11. The role of al-ʻAql in early Islamic wisdom with reference to Imam Jaʻfar al-Ṣādiq, Institute of Islamic Studies: McGill University.
  12. com/books/edition/Master_Narratives_of_Islamist_Extremism/NkcqAQAAMAAJ?hl=en&gbpv=1&bsq=battle%20of%20badr Master Narratives of Islamist Extremism, Palgrave Macmillan, pp. 49. ISBN 978-0-230-10896-7.
  13. Nugueşçi, Cemre. La comprensió de l'iman al-Ghazali de l'ontologia i el comportament humans. Tesis de mestrage. İbn Haldun Üniversitesi, Medeniyetler İttifakı Enstitüsü, 2019.


Referències

[editar | editar còdic]