Anar al contingut

Honeypot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Diagrama d'un Honeypot.

Un honeypot, o sistema trampa[1] o enza,[2] és una ferramenta de la seguritat informàtica dispost en una ret o sistema informàtic per a ser l'objectiu d'un possible atac informàtic, i aixina poder detectar-ho i obtindre informació del mateix i de l'atacant.[2]

La característica principal d'este tipo de programes és que estan dissenyats no solament per a protegir-se d'un possible atac, sino per a servir d'enza invisible a l'atacant, a l'objecte de detectar l'atac ans que afecte a atres sistemes crítics. El honeypot, no obstant, pot estar dissenyat en múltiples objectius, des de simplement alertar de l'existència de l'atac o obtindre informació sense interferir en el mateix, fins a tractar de ralentisar l'atac —sticky honeypots— i protegir aixina el restant del sistema.[2]
D'esta forma es tenen honeypots de baixa interacció, usats fonamentalment com a mida de seguritat, i honeypots d'alta interacció, capaces de reunir molta més informació i en fins com l'investigació.

Si el sistema dispost per a ser atacat forma tota una ret de ferramentes i computadores dedicades en exclusiva a esta tasca se li denomina honeynet.[2]

Honeypot és la terminologia en la que es descriu el recurs informàtic monitorizado usat per a provar, que siga atacat o que es veja compromés per atacs informàtics.[3][4]

L'us principal que se li otorga a esta enza de network és el de distraure a possibles atacants d'informació i màquines més importants de la network real, deprendre sobre les formes d'atacs que poden sofrir i examinar dits atacs durant i despuix de l'explotació d'un honeypot.[3][4]

Donat l'increment d'atacs, és rellevant tindre una forma per a poder previndre i vore vulnerabilitats d'un sistema concret de network. És dir, s'usa una enza per a poder protegir una network de presents o futurs atacs.[3][4]

Tipos de honeypots

Trobem dos tipos principals de honeypot, estos són els físics i els virtuals:[3][4]

  • Físic: es tracta d'una màquina real en la seua pròpia direcció IP, esta màquina simula comportaments modelats pel sistema. Moltes voltes no s'utilisa tant esta modalitat de honeypot pel preu elevat d'adquirir noves màquines, el seu manteniment i a la complicació afegida de configurar hardwares especialisats.
  • Virtual: l'us d'este tipo de honeypot permet instalar i simular hostes en la network procedents de distints sistemes operatius, per a fer açò es deu simular el TCP/IP del sistema operatiu objectiu. Esta modalitat és més freqüent.

Ademés, també es poden distinguir els honeypot basant-se en si la seua finalitat és la d'investigació o la de producció:[3][4]

  • La tècnica d'investigació es dirigix en juntar tota l'informació possible dels blackhat hackers a partir de donar-los l'accés als seus sistemes de seguritat per a que inflitren.
  • La tècnica de producció, en canvi, va dirigida a protegir les companyies que preparen les honeypot, millorant els seus sistemes de seguritat.

Segons els criteris de disseny, els honeypots es poden classificar en:[5]

  1. Honeypots purs: sistemes de producció complets. Les activitats de l'atacant es controlen per mig de l'us d'un bug tap que s'ha instalat en l'enllaç del honeypot a la ret. No és necessari instalar cap atre software. Encara que un honeypot pur és útil, el sigilo dels mecanismes de defensa pot garantisar-se per mig d'un mecanisme més controlat.
  1. Honeypots d'alta interacció: imiten les activitats dels sistemes de producció que estagen una varietat de servicis i, per lo tant, un atacant pot tindre molts servicis per a perdre el temps. En amprar màquines virtuals, es poden estajar múltiples honeypots en una sola màquina física. Per lo tant, inclús si el honeypot es veu compromés, es pot restaurar més ràpidament. En general, els honeypots d'alta interacció brinden més seguritat en ser difícils de detectar, pero el seu manteniment és costós. Si les màquines virtuals no estan disponibles, es deu mantindre una computadora física per a cada honeypot, lo que pot ser exorbitantemente costós. Eixemple: Honeynet.
  1. Honeypots de baixa interacció: simulen solament els servicis solicitats en freqüència pels atacants.[6] Ya que consumixen relativament pocs recursos, vàries màquines virtuals es poden estajar fàcilment en un sistema físic, els sistemes virtuals tenen un temps de resposta curt i es requerix menys còdic, lo que reduïx la complexitat de la seguritat del sistema virtual. Eixemple: Honey.

La sugarcane (canya de sucre) és un tipo de honeypot que es fa passar per un proxy obert.[7] A sovint pot adoptar la forma d'un servidor dissenyat per a semblar-se a un proxy HTTP mal configurat.[8] Provablement el proxy obert més famós va ser la configuració predeterminada de sendmail (abans de la versió 8.9.0 en 1998) que reenviava correus electrònics cap a i des de qualsevol destí.[9]

Definició del terme

El terme honeypot significa en anglés, lliteralment, «tarro de mel». No obstant, els angloparlantes han usat el terme per a referir-se a atres coses, relacionant sempre de manera eufemística o sarcàstica eixes atres coses en un tarro de mel.

Aixina, han usat el terme honeypot per a referir-se a alguna cosa tentador que resulta ser una trampa, com en castellà ho és en la faula de Félix María Samaniego, Les mosques (fragment):

A un panal de rica mel
dos mil mosques varen acodir
que per golosas varen morir
assuts de pates en ell.
Félix María Samaniego, Faula XI

Spam honeypots

Els spammers abusen de recursos com els servidors de correu oberts i els proxies oberts.[10] Alguns administradors de sistemes han creat honeypots que imiten este tipo de recursos per a identificar als presunts spammers.

Alguns honeypots d'este estil inclouen Jackpot, escrit en Java per Jack Cleaver; smtpot. py, escrit en Python per Karl Krueger[11] i spamhole escrit en C.[12]

Honeypots de seguritat

Programes com Deception Toolkit de Fred Cohen es disfrassen de servicis de ret vulnerables. Quan un atacant es conecta al servici i tracta de penetrar en ell, el programa simula el forat de seguritat pero realment no permet guanyar el control del sistema. Registrant l'activitat de l'atacant, este sistema arreplega informació sobre el tipo d'atac utilisat, aixina com la direcció IP de l'atacant, entre atres coses.cita requerida

  • Honeynet Project és un proyecte d'investigació que desplega rets de sistemes honeypot (HoneyNets) per a arreplegar informació sobre les ferramentes, tàctiques i motius dels criminals informàtics.[13]
  • PenTBox Security Suite és un proyecte que desenrolla una Suite de Seguritat Informàtica. Dins dels programes que l'engloben està disponible un Honeypot configurable de baixa interacció. El proyecte és multiplataforma, programat en Ruby i està llicenciat baix GNU/GPL.[14]

Tecnologia de l'engany

Recentment, ha sorgit un nou segment de mercat cridat tecnologia enganyosa que utilisa tecnologia trampa bàsica en l'adició d'automatisació alvançada per a escalar. La tecnologia d'engany aborda l'implementació automatizado de recursos trampa en una gran empresa comercial o institució governamental.[15]

Malware honeypots

Els honeypots de malware s'utilisen per a detectar malware per mig de l'explotació dels vectores de replicació i atac coneguts de malware. Els vectores de replicació, com les unitats flash USB, es poden verificar fàcilment en busca d'evidència de modificacions, ya siga per mig de mijos manuals o utilisant honeypots especials que emulen les unitats.

Detecció dels honeypot

Aixina com els honeypots són armes contra els spammers, els sistemes de detecció de honeypots són armes contra les que ampren els spammers. Ya que els sistemes de detecció provablement usarien característiques úniques de trampes trampa específiques per a identificar-les, com els pares propietat-valor de la configuració predeterminada de honeypot,[16] molts honeypot en us utilisen un conjunt de característiques úniques més grans i més marejants per a aquells que busquen detectar i aixina identificar-los. Esta és una circumstància inusual en el software; una situació en la que la "versionitis" (un gran número de versions del mateix software, totes llaugerament diferents entre sí) pot ser beneficiosa. També hi ha una ventaja en tindre alguns honeypots fàcils de detectar desplegats. Fred Cohen, l'inventor de Deception Toolkit, argumenta que cada sistema que eixecuta el seu honeypot deu tindre un port d'engany que els adversaris puguen usar per a detectar el honeypot.[17] Cohen creu que açò podria dissuadir als adversaris.

Honey nets

Dos o més honeypots en una ret formen una honey net (ret trampa). Per lo general, una ret trampa s'usa per a monitorear una ret més gran i/o més diversa en la que una enza pot no ser suficient. Les Honey Nets i els Honeypots s'implementen generalment com a part de sistemes de detecció d'intrusos de ret més grans. Una granja de mel és una colecció centralisada d'honeypots i ferramentes d'anàlisis.[18]

El concepte de la ret de mel va escomençar en 1999 quan Llance Spitzner, fundador del Proyecte Honeynet, va publicar l'artícul "To build a Honeypot".[19]

Investigació periodística

En 2006, la BBC va realisar una investigació per a determinar l'incidència d'atacs que podria sofrir un ordenador típic. En una primera fase, consistent en simplement registrar el número i tipo d'atacs, els resultats varen ser que cada 15 minuts, de mija, l'ordenador rebia spam «molesta», típicament ofertes fraudulentes per a millorar la seguritat de l'ordenador. No obstant, cada hora, de mija, l'ordenador rebia atacs més sérios, de cucs informàtics tipo SQL Slammer i MS. Blaster.[20]

La segona fase de l'investigació consistia en deixar entrar el adware i spyware per a vore els seus eventuals efectes en l'ordenador. El resultat va ser que, de tractar-se d'un ordenador qualsevol en una llar normal, haguera quedat totalment insegura i inservible.[21]

Vore també

Referències

  1. ↑ «PED: Ret d'Equips Trampa de REdIRIS». Consultat el 26 de setembre de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 IX Congrés Nacional d'Internet, Telecomunicacions i Movilitat (ed.): «Honeynets: Deprenent de l'Atacant» (2004).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «13th USENIX Security Symposium — Technical Paper». www. usenix. org. Consultat el 2023-04-29.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Mairh, Abhishek; Barik, Debabrat; Verma, Kanchan; Jena, Debasish(2011-02-12).«Honeypot in network security: a survey».Proceedings of the 2011 International Conference on Communication, Computing & Security.Association for Computing Machinery.: 600–605.doi:10.1145/1947940.1948065.Consultat el 2023-04-29.
  5. ↑ Mokube, Iyatiti; Adams, Michele(2007-03-23).«Honeypots: concepts, approaches, and challenges».Proceedings of the 45th annual southeast regional conference.ACM.: 321–326.doi:10.1145/1233341.1233399.Consultat el 2023-04-29.(en en)
  6. ↑ Litchfield, Samuel; Formby, David; Rogers, Jonathan; Meliopoulos, Sakis(2016-09).«Rethinking the Honeypot for Cyber-Physical Systems».IEEE Internet Computing.20(5): 9–17.ISSN 1089-7801.doi:10.1109/MIC.2016.103.Consultat el 2023-04-29.
  7. ↑ Chaitanya, Manish (2008). Architecting secure software systems, CRC Press/Taylor & Francis Group. OCLC 297174715. ISBN 978-1-4200-8785-7. Consultat el 2023-04-29.
  8. ↑ «Exposing the Underground: Adventures of an Open Proxy Server» (en en). www. secureworks. com. Consultat el 2023-04-29.
  9. ↑ «Capturing web attacks with open proxy honeypots [LWN. net]». lwn. net. Consultat el 2023-04-29.
  10. ↑ SpamCop FAQ: Open Relay Servers
  11. ↑ «Honeypot Software, Honeypot Products, Deception Software». Intrusion Detection, Honeypots and Incident Handling Resources. Honeypots. net (2013). Archivat des de l'original, el 25 de decembre de 2017. Consultat el 14 de juny de 2013.
  12. ↑ dustintrammell (27 de febrer de 2013). «spamhole – The Fake Open SMTP Relay Beta». SourceForge. Diu Holdings, Inc. Consultat el 14 de juny de 2013.
  13. ↑ «About Project Honey Pot» (en anglés). Consultat el 20 d'abril de 2014.
  14. ↑ Security Database (10 de setembre de 2009). «PenTBox v1.0.1 Beta - Security Suite» (en anglés). Consultat el 21 d'abril de 2014.
  15. ↑ says, Chris (2016-09-28). «Deception related technology - its not just a "nice to have", its a new strategy of defense» (en en). Lawrence Pingree. Consultat el 2023-04-29.
  16. ↑ Cabral, Warren; Valli, Craig; Sikos, Leslie; Wakeling, Samuel(2019-12).«Review and Analysis of Cowrie Artefacts and Their Potential to be Used Deceptively».2019 International Conference on Computational Science and Computational Intelligence (CSCI).IEEE.: 166–171.doi:10.1109/CSCI49370.2019.00035.Consultat el 2023-04-29.
  17. ↑ «Deception ToolKit». all. net. Consultat el 2023-04-29.
  18. ↑ «1-800-564-1194 Cisco Technical Support, Customer Services». web. archive. org (2017-01-16). Archivat des de l'original, el 16 de giner de 2017. Consultat el 2023-04-29.
  19. ↑ «Know Your Enemy: GenII Honeynets». web. archive. org (2009-01-25). Archivat des de l'original, el 25 de giner de 2009. Consultat el 2023-04-29.
  20. ↑ (en anglés) stm «Tracking down hi-tech crime» BBC News. Consultat el 8 d'agost de 2012.
  21. ↑ (en anglés) stm «Trapping hackers in the honeypot» BBC News. Consultat el 8 d'agost de 2012.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Honeypot&oldid=1608716»