Botnet
Botnet és un terme que fa referència a un conjunt o ret de robots informàtics o bots, que s'eixecuten de manera autònoma i automàtica.[1] L'artífex de la botnet pot controlar tots els ordenadors/servidors infectats de forma remota.
Formació d'una Botnet
En els sistemes Windows i macOS la forma més habitual d'expansió dels "bots" sol ser en la distribució de software ilícit, pese a que es pot expandir per mig de qualsevol software sospitós. Este tipo de software sol contindre malware el qual, una volta el programa s'eixecuta, pot escanejar el seu ret d'àrea local, disc dur, pot intentar propagar-se usant vulnerabilitats conegudes de Windows, etc.
En atres entorns com UNIX, GNU/Linux o BSD la forma més clàssica d'atac a servidors per a construir i expandir una Botnet és per telnet o SSH per mig del sistema prova-error: provant usuaris comuns i contrasenyes a l'encert contra totes les IPs que es puga de forma sistemàtica o be per mig d'atacs a bugs molt coneguts, que els administradors poden haver deixat sense esmenar.
1. L'operador de la botnet mana un archiu maliciós als usuaris.
2. Els dispositius entren en l'IRC o s'usa un atre mig de comunicació.
3. El spammer li compra l'accés a l'operador de la botnet.
4. El spammer mana instruccions via un servidor d'IRC o un atre canal als dispositius infectats...
5. ... causant que estos envien spam als servidors de correu.
Les Botnets normalment usen servicis gratuïts de DNS per a IPs dinàmiques com DynDns. org, No-IP. com, & Afraid. org per a apuntar a un subdomini al com el creador pot conectar-se en cas que li tanquen el servidor d'IRC.cita requerida En moltes ocasions n'hi ha prou en avisar a estos proveïdors per a que cancelen el seu conte i d'esta manera desarticular la Botnet completa.
Afortunadament l'estructura de servidors de la botnet té vulnerabilitats inherents a la seua arquitectura. Per eixemple, si es troba el servidor d'IRC i el canal, es té accés a la botnet completa, en la qual cosa al servidor d'IRC li n'hi ha prou en tancar el canal o posar una g-line o k-line a les ips que intenten entrar a dit canal.
No obstant existixen construccions més refinades d'estes botnets que tenen una llista de servidors alternatius en cas que passe açò. Atres voltes, en canvi, els bots estan configurats en un domini, el qual pot canviar fàcilment de destinación (IP) per a guiar al botnet al server preferit en eixe moment, sense dependre de configuracions anteriors.
El control de la botnet es feya normalment a través del IRC, pero noves versions d'estes botnets han evolucionat cap a control per mig d'HTTP, en lo que la detecció d'estes rets és més complexa. Açò fa que les rets d'empreses siguen més vulnerables també, ya que el tràfic d'IRC queda bloquejat.[2]
Adicionalment alguns spammers tenen el seu propi servidor d'IRC a on són els amos i, possiblement, faça falta ser operador de la ret per a vore els canals, fer whois, o vore alguna informació útil. cal dir que en molts casos estos servidors solen funcionar en l'equip d'una de les víctimes pero tenint el control total l'atacant.
Ademés, comparar diferents formes de detectar botnets és realment útil per als investigadors. Els ajuda a vore qué tan be funciona cada método en comparació a uns atres. Este tipo de comparació és bona perque permet als investigadors evaluar els métodos de manera justa i trobar formes de millorar-los.[3]
Botnets p2p
Atres tipos de botnet poc comuns creen una ret p2p descentralisada entre les víctimes, les quals normalment utilisen una comunicació sifrada i d'esta manera possibilita a l'amo la capacitat de controlar-les lliurement.cita requerida Al no tindre un servidor central l'eliminació d'esta es torna molt més difícil de controlar.
Usos habituals de les botnets
Estes rets són usades en general per a generar diners a través d'usos que generen diners als seus controladors.[4] Entre els usos més comuns estan:
- Atacs de refús de servici distribuïts (DDoS): Este tipo d'atacs consistix en enviar a l'equip de la víctima una gran cantitat de solicituts de servici fins que dit equip siga incapaç de processar-les i quede incomunicat. És un atac usat pels amos dels botnet per a fer chantage o extorsió i demanar diners a canvi de lliberar l'equip.[5] Si es rep un atac de tipo DDoS des d'una Botnet, donada la dispersió geogràfica dels ordenadors que la componen, és casi impossible trobar un patró de les màquines que estan atacant i donat l'alt número d'elles que ho estaran fent al mateix temps, no es pot contemplar el filtrat de paquets com una solució real que funcione. No obstant, pot ajudar a mitigar el problema fer un escanege passiu dels paquets per a reconfigurar i adaptar el firewall.
- Enviament de Spam: Lo més freqüent és que una botnet s'utilise per a enviar spam a direccions de correu electrònic. Normalment els creadors d'estes Botnets venen els seus servicis als spammers. Per lo manco en un cas una investigació (la ret Rustock) va conseguir averiguar que un sol hacker havia conseguit el control d'un milló d'ordenadors, utilisant-los com a plataforma per als seus atacs, en els que era capaç d'enviar 30 billons de spam per dia.[6]
- Mineria de Bitcoins: En l'aparició de criptomonedas, ya en 2011 hi havia reportes d'un nou us per a les botnets: usar el processament dels computadors per a generar bitcoins.[7] D'esta forma els criminals poden obtindre recursos sense gastar en hardware ni en consum d'energia.[8] S'espera que este us seguixca aumentant en el futur.[9] Un eixemple d'estes rets és ZeroAccess botnet.
- Robo de Bitcoins: Una variant adicional és el robo de bitcoins usant botnets. És el cas de la ret Pony, que furtava informació dels equips infectats. S'estima que en esta ret es varen obtindre credencials (usuari/password) d'a lo manco 2 millons d'equips.[1]
- Fraus publicitaris. Normalment, els servicis d'anuncis en Internet paguen als administradors de les web a on figuren en funció de varis factors, entre els que s'inclou la visualisació de l'anunci i el fer clic en el mateix. Els ciberdelincuentes ordenen als bots que visiten els seus propis llocs web i facen clic en els anuncis per a generar beneficis econòmics de manera fraudulenta.[10]
- Atac de força bruta: Consistix en usar una llista configurada de noms d'usuari i contrasenyes per a intentar endevinar les credencials d'inici de sessió. Els llocs web poden llimitar estos atacs llimitant els intents d'inici de sessió de cada IP. Els ordenadors bots reben una llista de web o IP junt en estos possibles noms d'usuari i contrasenya per a cada una de les web.[11]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «'Pony' botnet steals bitcoins, digital currencies: Trustwave» (en anglés). Reuters. com. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2014. Consultat el 18 d'abril de 2014.
- ↑ «Zombies try to blend in with the crowd» (en anglés). CNET News. Consultat el 18 d'abril de 2014.
- ↑ «An empirical comparison of botnet detection methods».Computers & Security.45
- 100–123.ISSN 0167-4048.doi:10.1016/j. coser.2014.05.011.Consultat el 2023-12-08.
- ↑ «Hacking for dollars» (en anglés). CNET News. Consultat el 18 d'abril de 2014.
- ↑ «Botnet».
- ↑ «What llaure Bots, Botnets and Zombies?» (en anglés). Webroot. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2016. Consultat el 15 d'abril de 2014.
- ↑ «New GPU Bitcoin Miner Trojan spotted in the wild» (en anglés). SonicWALL Security Center. Consultat el 18 d'abril de 2014.
- ↑ «Yoshi Bitcoin Mining Botnet» (en anglés). SonicWALL Security Center. Consultat el 18 d'abril de 2014.
- ↑ «Bitcoin mining botnets and Windows XP threats llaure booming» (en anglés). The Inquirer. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2014. Consultat el 18 d'abril de 2014.
- ↑ «[1]». Consultat el 15 de setembre de 2020 (en és).
- ↑ «Aixina funciona una botnet o ret d'ordenadors zombie» (en és). Ajuda Llei Protecció Senyes. Consultat el 2022-05-17.
Enllaços externs
- NetFilter Pàgina d'iptables. Firewall de GNU/Linux
- German honeynet research paper
- Introducció a lo que són les botnets pel centre de resposta a incidents de Seguritat del Govern d'Espanya (INTECO-CERT)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Botnet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.