Histiótide
Histiótide (, translit. Histiaiōtis) o Histieótide (Ἑστιαιῶτις, Hestiaiōtis) va ser un districte del noroest de l'antiga Tesalia, part de la tetra tesalia, que corresponia aproximadament a la moderna unitat regional del Tríkala. Antigament, estava habitada pels histiotes (Ἑστιαιῶται).
El riu Peneo pot descriure's en general com el seu llímit sur. Ocupava els passos del mont Olimp i s'estenia fins a l'oest fins al Pindo [1] i l'Alta Macedònia.[2]
El gentilici dels habitants del districte és histiaeotes (Ἱστιαιῶται, histiaiōtai). En epigrafia, el nom regional apareix com Hestiōtai. Hestieótide (Hestiaiótis) és el nom en àtic,[3] i Histiótide (Histiaiôtis) en jónico i dòric.[4] El vocalisme epigràfic eòlic Hestiaeotis resulta estrany i idiomàtic.[5]
El primer autor en mencionar Histiótide va ser Heródoto. Diu que els dorios «en temps de Dore, fill d'Helén, habitaven Hitieótide, la regió situada al peu dels monts Orsoa i Olimp».[6] Histiótide va anar també el país dels perrebos (IΠερραιβός), una tribu guerrera i poderosa, que posseïa en temps històrics vàries ciutats fortament situades sobre les montanyes. Homero els menciona com a partícips en la Guerra de Troya.[7] Els perrebos, que abans havien somés Histeótide de Eubea i havien forçat als seus habitants a traslladar-se al continent, varen donar al país el nom de Histeótide a causa del gran número de histieos que es varen establir allí,[8] pero es tracta d'una afirmació no verificada, provablement basada únicament en la similitut de nom. La part de Histiótide habitada per ells es dia freqüentment Perrebia, pero mai va formar una província tesalia separada. Els perrebos es varen estendre al sur del Peneo fins al llac Bebeide, desembocadura del Peneo, i fins a Girtón, una ciutat perrebia. Després els lapitas varen humiliar als perrebos, els varen expulsar cap a la zona fluvial de l'interior i es varen apoderar del seu territori.[9] És provable que en una época primerenca els perrebos ocuparen la totalitat de Histiótide, pero posteriorment varen ser expulsats de la planura i confinats a les montanyes pels conquistadors tesalios de Tesprotia.
Homero menciona una atra tribu antiga en esta part de Tesalia, els etices (també cridats etiquios), als que Estrabón situa en el costat tesalio del Pindo prop de les fonts del Peneo.[10] Li'ls descriu com una tribu bàrbara, que viu del saqueig i el robo.[11][12]
Estabón afig que Histiótidey Dolopia comprenen l'Alta Tesalia, que està en llínea recta en l'Alta Macedònia, de la mateixa manera que la Baixa Tesalia en la Baixa Macedònia.[8]
Histiótide contava en les següents ciutats: Eginion,[13] Azorio, Quiretias, Dólice, Elona, Ericinio, Eritio, Facio, Faloria, Farcadón, Feca, Festo, Gonfos, Itome, Limnea, Malea, Meliboa, Metròpolis, Milas, Ecalia, Oloosón, Oxinio, Pelineo, Pialia, Pition, Silana i Trika; i posteriorment, Átrax, Cárax, Condilon, Eudieron, Falana, Gonos, Lapatos i Orta.[12]
Els santuaris més notables de la regió varen ser l'Asclepeion en Trika, el d'Afrodita Castnia en Metròpolis i el de Zeus en Pelineo. En el Catàlec de les naus: «Els que posseïen Trica i Itome, ompli de massiços rocosos, i els que posseïen Ecalia, ciutat d'Éurito ecalieo. Al front d'estos anaven dos fills d'Asclepio, excelents meges, Podalirio i Macaón».[14]
Referències
- ↑ Plinio el Vell, Història natural, IV, 1.
- ↑ Estrabón, Geografia, IX, 5, 3.
- ↑ Esteban de Bizancio, s. v. Histíaian.
- ↑ (2008) Estrabón. Geografia. Llibres VIII-X, Madrit: Gredos, p. 346, nota 571. ISBN 978-84-249-2298-0.
- ↑ (2007) A history of ancient Greek: from the beginnings to clapix antiquity (en anglés), p. 467. ISBN 0-521-83307-8.
- ↑ Heródoto, Històries, I, 56.
- ↑ Homero, Ilíada, II, 749.
- ↑ 8,0 8,1 Estrabón, IX, 5, 17.
- ↑ Estrabón, IX, 5, 19.
- ↑ Estrabón, IX, 5, 1.
- ↑ Esteban de Bizancio, Ethnica, sub voce, Αἰθικία.
- ↑ 12,0 12,1 Smith, 1854-1857.
- ↑ Tito Livio, Història de Roma des de la seua fundació, XXXII, 15, 4.
- ↑ Homero, Ilíada, II, 729-732.
Bibliografia
- (1854-1857) John Murray (ed.). Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglés), Londres.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Histiótide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.