Història de la deforestación

La història de la deforestación és l'anàlisis històric dels processos de deforestación en diferents societats a lo llarc del temps, generalment utilisant métodos de la paleoecología. L'estudi de l'història de la deforestació pertany a la disciplina de la història ambiental. La deforestació va ser practicada durant decenes de mils d'anys en diferents tècniques. La taxa d'deforestación a nivell global es va accelerar bruscament al voltant de 1852.

Prehistòria

Fa uns huit mil anys, els sers humans varen escomençar a talar boscs en cantitats chicotetes pero significatives.

A mida que l'agricultura s'anava estenent, el ser humà netejava el terreny d'arbres i arbustos per a permetre que la llum del sol aplegara fins al sol. El desbroce es feya pel método de tallar i cremar. A la veta d'un any o dos, durant l'estació seca es cremaven els residus caiguts i els arbres morts i se sembrava en el sol enriquit en les cendres.

En els sis mil anys que van des de la prehistòria fins al començ de l'era històrica, fa dos mil anys, l'home va ser millorant les seues ferramentes per a treballar la terra disponent d'astrals i llaurats en l'Edat del Bronze i després en l'Edat del Ferro, aixina com de bous i cavalls domesticats que tiraven dels llaurats. Estos alvanços varen fer que l'agricultura fora guanyant terres al bosc, que va ser talat allí a on esta es va desenrollar.

Periodo mesolítico

La primera evidència d'deforestación apareix en el periodo mesolítico. Provablement es va usar per a convertir boscs tancats en ecosistemes més oberts favorables per als animals de caça. En el advenimiento de l'agricultura, àrees més grans varen començar a ser deforestades, i el fòc es va convertir en la ferramenta principal per a netejar la terra per als cultius.

En Europa hi ha poca evidència sòlida abans del 7000 a. C. Els recolectors mesolíticos varen usar fòc per a crear obertures per a cérvols i javalins. En Gran Bretanya, les espècies tolerants a l'ombra com el roure i el fresno són reemplaçades en el registre de polen per avellaners, albarzers, pastures i ortigas. L'eliminació dels boscs va conduir a una disminució de la transpiració, lo que va resultar en la formació de turberas de terres altes.

La disminució generalisada del polen de om en tota Europa entre 8400–8300 a. C. i 7200–7000 a. C., començant en el sur d'Europa i alvançant gradualment cap al nort, cap a Gran Bretanya, pot representar el desbroce de terres a l'inici de l'agricultura neolítica.

Periodo neolític

Una varietat d'artefactes neolítics, que inclouen polseres, caps d'astral, cinceles i ferramentes de poliment.

El periodo neolític va vore una extensa deforestació per a la conversió dels boscs a terres agrícoles. Les astrals de pedra que es fabricaven des d'aproximadament 3000 a. C. eren no solament de sílex, sino també d'una àmplia varietat de roques dures de Gran Bretanya i Amèrica del Nort. Per a la fabricació d'estes astrals s'extreen roques en de l'àrea de Langdale en el Districte dels Lagos d'Anglaterra i es varen desenrollar pedreres en Penmaenmawr en el nort de Gales i en molts atres llocs. Els desbastes es feyen localment prop de les pedreres, i després es polien localment per a donar un acabament fi. Este pas de poliment no solament aumentava la resistència mecànica de l'astral, sino que també facilitava la penetració de la fusta.

S'han trobat evidències d'deforestación en la Creta minoica. Per eixemple, les afores del Palau de Knossos varen ser severament deforestats en l'Edat de Bronze. Tres estudis regionals d'erosió i torrentada històrics en l'antiga Grècia varen trobar que, a on existix evidència adequada, una fase important d'erosió seguix a l'introducció de l'agricultura en les diverses regions de Grècia per uns 500-1000 anys, que van des del Neolític posterior fins al Principi de l'Edat de Bronze.