Història de l'energia
La paraula energia es deriva del grec (energeia), que apareix per primera volta en l'obra Ètica nicomáquea[1] de el IV abans de Crist.
El concepte d'energia va sorgir de l'idea de la vis viva (força viva), que Leibniz definix com el producte de la massa d'un objecte i la seua velocitat eleraal quadrat; ell creïa que el total de la vis viva (força viva) es conservava. Per a demostrar la desacción per la fricció, Leibniz va afirmar que la calor consistia en el moviment aleatori de les parts constituents de la matèria - una opinió compartida per Isaac Newton, encara que passaria més d'un sigle per a que açò fora generalment acceptat.
En el seu llibre Institutions de Physique (Lliçons de física) publicat en 1740 per Émilie marquesa de Châtelet incorpora l'idea de Leibniz en observacions pràctiques de Gravesande per a demostrar que la "cantitat de moviment" d'un objecte en moviment és proporcional a la seua massa i al quadrat de la seua velocitat (no la velocitat com a Newton la va demostrar, lo que més vesprada es va cridar momentum).
En 1802 en una conferència de Royal Society, Thomas Young va ser el primer en utilisar el terme "energia" en el seu sentit modern, en lloc de vis viva.[2] En 1807 en una publicació d'estes conferències ho va escriure.Plantilla:Qué
En 1829 Gustave-Gaspard Coriolis va descriure "energia cinetica" en el seu sentit modern, i en 1853, William Rankine va falcar el terme "energia potencial."
Es va argumentar durant alguns anys si l'energia era una substància (Teoria calòrica) o simplement una cantitat física.
Termodinàmica
[editar | editar còdic]El desenroll de les màquines de vapor va requerir ingeniers per a desenrollar conceptes i fòrmules que els deixaria descriure les eficàcia mecàniques i tèrmiques dels seus sistemes. Ingeniers com Sadi Carnot, físics com James Prescott Joule, matemàtics com Émile Clapeyron i Hermann von Helmholtz, i aficionats com Julius Robert von Mayer varen contribuir a l'idea de que la capacitat de realisar certes tasques (treball), estava d'alguna manera relacionada en la cantitat d'energia en el sistema. En la década de 1850, el professor de Glasgow de la filosofia natural William Thomson i el seu aliat en la ciència de l'ingenieria William Rankine varen escomençar a reemplaçar el llenguage més antic de la mecànica en térmens tals com "energia real", "energia cinètica", i "energia potencial".[3] William Thomson (Senyor Kelvin) va fusionar totes estes lleis en les lleis de la termodinàmica, que varen ajudar en el ràpit desenroll de les explicacions dels processos químics que utilisen el concepte d'energia de Rudolf Clausius, Josiah Willard Gibbs i Walther Nernst. També va donar lloc a una formulació matemàtica del concepte d'entropía de Clausius, i de l'introducció de les lleis d'energia radiant per Jožef Stefan.Rankine, va falcar el terme "energia potencial"[3] En 1881, William Thomson va declarar davant una audiència que: [4]
Durant els següents trenta anys més o menys esta ciència de recent desenroll va passar per varis noms, tals com la teoria dinàmica de calor o de l'energètica, pero despuix de la década de 1920 en general, va aplegar a ser conegut com la termodinàmica, la ciència de les transformacions d'energia.
A partir de la de 1850 el desenroll de les dos primeres lleis de la termodinàmica, la ciència de l'energia, es ramificó en un número de diversos camps, tals com la termodinàmica i termoeconomia, biològiques, per nomenar un parell; aixina com els térmens relacionats, com l'entropía, una mida de la pèrdua d'energia útil, o poder, un fluix d'energia per unitat de temps, etc. En els últims dos sigles, l'us de la paraula energia en diverses vocacions "no científiques", per eixemple, estudis socials, l'espiritualitat i la psicologia han proliferat la lliteratura popular.
Conservació de l'energia
[editar | editar còdic]En 1918 es va demostrar que la llei de la conservació de l'energia és la conseqüència directa de la matemàtica translational simètrica de translació del conjugat cantitat d'energia, és dir, temps.És dir, l'energia es conserva degut a que les lleis de la física no distinguixen entre els diferents moments del temps (vore la teorema de Noether).
Durant una conferència en 1961 per als estudiants universitaris en l'Institut de Califòrnia de Tecnologia, Richard Feynman, un professor de física célebre i guanyador del premi Nobel, va dir lo següent sobre el concepte d'energia:[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aristotle, "Nicomachean Ethics", 1098b33, at Perseus
- ↑ Smith, Crosbie (1998). The Science of Energy - a Cultural History of Energy Physics in Victorian Britain, The University of Chicago Press. ISBN 0-226-76420-6.
- ↑ 3,0 3,1 Smith, Crosbie (1998). The Science of Energy - a Cultural History of Energy Physics in Victorian Britain, The University of Chicago Press. ISBN 0-226-76421-4.
- ↑ Thomson, William. (1881).
- ↑ Feynman, Richard. The Feynman Lectures on Physics; Volume 1, U.S.A: Addison Wesley. ISBN 0-201-02115-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de la energía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.