Termoeconomía
La termoeconomía, és un subcampo de l'econofísica que estudia l'economia integrant els coneiximents de la Termodinàmica («la ciència de l'energia»; θερμός [therme, "calor"] + δυναμικός [dynamikos, "potent"]). La termodinàmica estudia l'estat d'equilibri termodinàmic (s'estudien per mig de les propietats intensives i extensives), transformació, transferència i processos energètics, estudiant processos termodinàmics en equilibri i de la termodinàmica del no equilibri, termodinàmica estadística i fenomens de transport. La termoeconomía de l'ingenieria és amprat per a l'estudi d'optimisació de dissenys d'ingenieria. La termoeconomía de l'economia encara es considera de l'economia heterodoxa perque no ha passat per l'escrutini rigorós dels economistes convencionals per a ser considerat de l'economia ortodoxa.
En alguns desenrolls teòrics de la termodinàmica es transferix propietats dels sistemes físics a l'estudi de l'economia, com les magnituts extensives (energia interna, l'entropía, el volum, molaridad) i magnituts no-extensives (temperatura, pressió, imanación, força electromotriz). Estes propostes deuen ser someses a un rigorós escrutini científic interdisciplinari per a la seua validació.
Termoeconomía de l'ingenieria
[editar | editar còdic]La termoeconomía de l'ingenieria estudia els dissenys que aforren recursos energètics, és dir, els anàlisis de disseny de sistemes que utilisen o produïxen formes útils d'energia, en el propòsit de dissenyar un sistema òptim basant-se en l'eficiència energètica.[1][2][3][4]
Anàlisis de exergía
[editar | editar còdic]La termoeconomía combina l'anàlisis econòmic i termodinàmic aplicant el concepte de cost (un concepte econòmic) a la exergía.[5][6][7]
Termoeconomía de l'economia
[editar | editar còdic]Els termoeconomistas afirmen que els sistemes econòmics humans poden modelar-se com sistemes termodinàmics. Llavors, basat en esta premissa, intenten desenrollar equivalents econòmics teòrics a la primera i segona lleis de la termodinàmica.[8] Ademés, la cantitat termodinàmica exergía, és dir, la mida de l'energia de funcionament útil d'un sistema, és una mida de valor. En la termodinàmica, els sistemes tèrmics intercanvien el calor, funcionament i/o massa en les seues afores; en esta direcció, relacions entre l'energia associada en la producció, distribució i consum de bens i servicis poden determinar-se.[9][10][11]
Timothy J. Garrett en 2009 publica "¿Existixen restriccions físiques bàsiques a les futures emissions antropogénicas de diòxit de carbono?" presenten un model econòmic termodinàmic d'anàlisis de l'evolució del sistema humà.[12] Brian P. Hanley en 2025 va publicar "Cap a una millor comprensió de l'energia en l'economia: Les millores en el model econòmic termodinàmic de Garrett produïxen un sistema robust" desenrolla una millora en la formalisació d'este model.[13]
Sistemes econonómicos
[editar | editar còdic]Els termoeconomistas afirmen que els sistemes econòmics solen supondre matèria, entropía i informació.[14] Ademés, el fi de moltes activitats econòmiques és conseguir una estructura particular. En esta manera, la termoeconomía intenta aplicar les teories en la termodinàmica del no equilibri, en la qual formacions estructurarales cridades estructures disipativas formen, i la teoria de l'informació, en la qual l'entropía informacional és un concepte central, al modelaje d'activitats econòmiques en les quals els fluix naturals de l'energia i els materials funcionen per a crear recursos escassos. En la terminologia termodinàmica, l'activitat econòmica humana pot descriure's com una estructura disipativa, que florix per transformar i intercanviar recursos, bens i servicis.[15] Estos processos suponen rets complexes de fluix d'energia i materials.
Termoeconomía de l'economia ecològica
[editar | editar còdic]Les aplicacions de la termodinàmica que es varen concebre com una aproximació teòrica a l'estudi de l'economia a lo biològic, s'ha denominat com a economia biofísica, en el núcleu de la qual o pilar fonamental es concentra en la transferència de les lleis de la termodinàmica a lo econòmic, açò ha tingut com a principal receptor a l'economia ecològica.[16] El terme "termoeconomía" va ser falcat en 1962 per l'ingenier Myron Tribus,[17][18][19] i va ser desenrollat pel estadístic i economiste Nicholas Georgescu-Roegen.[20][21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (22 Octubre 2013) The Thermoeconomics of Energy Conversions, Pergamon, pp. 276.
- ↑ (22 Decembre 2023) Advances in Thermodynamics and Circular Thermoeconomics: Fundamentals and Criteria, 1er edició edició, Wiley-ISTE, pp. 258. ISBN 1789451264.
- ↑ (15 Novembre 2012) Practical Approach to Exergy and Thermoeconomic Analyses of Industrial Processes (SpringerBriefs in Energy), 2013a edició edició, Springer, pp. 98.
- ↑ Thermoeconomic optimization of insulation thickness considering condensed vapor in buildings [An article from: Energy & Buildings].
- ↑ (1 Octubre 2019) Exergy Analysis and Thermoeconomics of Buildings: Design and Analysis for Sustainable Energy Systems, 1er edició edició, Butterworth-Heinemann, pp. 1091. ISBN 0128176113.
- ↑ (2 Novembre 2012) Exergy: Production, Cost and Renewability (Green Energy and Technology), 2013th Edició edició, Springer, pp. 550.
- ↑ (3 Novembre 2020) Cogeneration and Polygeneration Systems, 1st Edició, edició, Academic Press, pp. 684.
- ↑ Burley, Peter (1994). Economics and Thermodynamics – New Perspectives on Economic Analysis, Kluwer Academic Publishers. ISBN 0-7923-9446-1.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2010. Consultat el 22 de maig de 2003. Environmental Decision making, Science and Technology
- ↑ (30 Juny 2012) Thermoeconomics - A Thermodynamic Approach to Economics, Third Edition edició, Vocat International Ltd, pp. 234. ISBN 0956297536.
- ↑ (26 Setembre 2005) The Physical Foundation of Economics: An Analytical Thermodynamic Theory, World Scientific Publishing Company, pp. 148. ISBN 9812563237.
- ↑ Climatic Change (Journal), Springer.104(437–455)doi:10.1007/s10584-009-9717-9.
- ↑ (2025) Toward better understanding of energy in economics: Improvements to the Garrett thermodynamic economic model yield a robust system, arxiv.
- ↑ Baumgarter, Stefan. (2004). Thermodynamic Models, Modeling in Ecological Economics (Ch. 18)
- ↑ Ecological Complexity.3doi:10.1016/j.ecocom.2007.02.009.Consultat el 19 de novembre de 2007.
- ↑ Sieniutycz, Stanislaw (1990). Finite-Clave Thermodynamics and Thermoeconomics, Taylor & Francis. ISBN 0-8448-1668-X.
- ↑ Yehia M. El-Sayed (2003). The Thermoeconomics of Energy Conversions (pg. 4). Pergamon.
- ↑ A. Valero, L. Serra, and J. Uche (2006). Fundamentals of Exergy Cost Accounting and Thermoeconomics. Part I: Theory, Journal of Energy Resources Technology, Volume 128, Issue 1, pp. 1-8.
- ↑ Gong, Mei, Wall, Goran. (1997). On Exergetics, Economics and Optimization of Technical Processes to Meet Environmental Conditions. Exergy Studies.
- ↑ Georgescu-Roegen (1971). The Entropy Law and the Economic Process, Harvard University Press. ISBN 0-674-25781-2.
- ↑ (31 Juliol 1993) Integrating Economics, Ecology and Thermodynamics, 1993rd Edició edició, Springer, pp. 263.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Termoeconomía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.