Història de l'Idioma neerlandés
El neerlandés és una llengua germànica occidental del grup bajogermánico, que junt en el neerlandés-flamenc-afrikáans i el limburgués constituïx el subgrup fraconio de les llengües bajogermáncias.
Orígens
El neerlandés modern és un descendent directe del neerlandés mig que és una llengua germànica occidental igual que el modern alemà (i totes les varietats regionals bajogermánicas i altogermánicas), el frisón o l'anglés. El germànic occidental constituïx un conjunt de varietats divers que es remonta al proto-germànic tal volta parlat cap al V En el nort d'Europa occidental i Escandinavia.
Edat Mija
AP
A partir del III, diversos pobles germànics varen escomençar a migrar cap al sur, els francs varen colonisar el noroest d'Europa occidental. Estos francs parlaven diverses llengües germàniques occidentals. No està clar que tots els francs parlaren les mateixes varietats, en particular els francs salios i els francs ripuaris podrien haver parlat varietats o dialectes llaugerament diferents. Les llengües dels francs salios coneguda com fráncico o franconio antic, podria identificar-se en el neerlandés antic. Les llengües dels francs ripuaris podria estar emparentades en varietats altofranconias, que varen seguir una evolució independent.
Totes les llengües bajofranconias modernes deriven del neerlandés mig parlat entre l'els sigles XII i el XVI. El neerlandés antic va estar antecedit per l'estadi conegut com neerlandés antic, també cridat antic [baix] franconio o antic fráncico, datat entre el VI i mediats del XII. L'antic fráncico va ser usat junt en el francés en l'imperi carolingi existix pocs testimonis directes d'ell, el text més important són els salms de Wachtendonck. Si be en el VI tota l'aristocràcia franca era bilingüe cap a finalnes del VIII en moltes regions com Neustria predominava el monollingüisme en francés antic. No obstant, en la regió nort de l'imperi el fráncico va perdurar i va donar lloc a l'antic neerlandés (que no seria una atra cosa que l'estadi més tardà del fráncico antic).
El neerlandés mig no era totalment homogéneu sense més be un grup de dialectes o varietats regionals, mútuament inteligibles, parlats entre els sigles XII i XVI. A partir del XVI va emergint una forma més o menys estandardisada de neerlandés modern, que seguix parlant-se junt en atres varietats regionals com el limburgués que és la llengua o varietat més cercanamente emparentada en el neerlandés-flamenc.
Edat Moderna
A partir del XVI, un procés d'estandardisació lliga el mosaic de dialectes bajofranconios occidentals en una mateixa llengua nacional. El bajofranconio oriental o limburgués seguix una evolució independent. El neerlandés modern es convertix en la llengua de prestigi en les províncies Unides dels Països Baixos. La llengua estàndar es va basar fonamentalment en els dialectes de Brabante. A partir de 1581, la separació les Províncies Unides dels Països Baixos com a república independent i separada dels Països Baixos Espanyols, baix control de la monarquia dels Habsburgo va dividir el domine del neerlandés, accentuant la diferència prèviament existent entre dialectes meridionals i septentrionals del neerlandés.
La colonisació neerlandesa de Suràfrica a partir del XVII va dur el neerlandés al sur d'Àfrica. Les varietats neerlandeses varen divergir del neerlandés estàndar, i el conjunt de dialectes del neerlandés en Àfrica meridional es va conéixer com afrikáans, la llengua principal entre la població blanca de Suràfrica. El afrikáans conserva molts arcaisme del neerlandés, encara que també ha experimentat una gran cantitat de canvis morfològics.
Periodo modern
AP
Gramàtica històrica
Pronoms
Els pronoms personals en neerlandés mig són:
| Singular | Plural | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1ª | 2ª | 3ª | 1ª | 2ª | 3ª | |||
| Masc. | Fem. | Neut. | ||||||
| Nominatiu | ic | du | hi | si | het | wi | ghi | si |
| Acusatiu | el meu | vaig donar | hem/hen/'n | haer/es | het/'t | ons | o | hem/hen/'n |
| Datiu | haer | hem | ||||||
| Genitiu | mijns | dijns | sijns | harer | 'és | onser | uwer | haer/'re |
Vore també
- L'apartat "Història" de l'artícul dedicat al idioma neerlandés.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia del idioma neerlandés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.