Hilaritas

Hilaritas és una deesa i personificació romana de l'alegria, el goig i el regocijo, una expressió de temps feliços.

Hilaritas

Sesterci d'Adriano en la representació de Hilaritas portant una palma i una cornucopia, rodejada de dos chiquets.

Áureo de Marco Aurelio. Revers: Hilaritas en palma i cornucopia.

Es va falcar ocasionalment en el revers de les monedes de l'época imperial romana a partir d'Adriano, junt en les llegendes Hilaritas Augusti o Hilaritas Augg[ustorum] (en Tétrico I), i en emperatrius - Hilaritas Augustae (Faustina la Menor, Lucila, Julia Domna); rarament Hilaritas Temporum (Didia Clara) o Hilaritas Populi Romani.

Li la sol representar com una matrona coronada de llorer, de peu, en una branca de palma, pátera, ceptre o cornucopia, a voltes, acompanyada d'un o dos chiquets.

Les branques verdes eren un signe d'alegria i en ocasions especials, tant públiques com a privades. Era costum en l'antiguetat adornar carrers, temples, portes, cases i inclús ciutats sanceres en branques i fulls d'arbres.

En les creències religioses dels antics romans, pertanyia a un grup de personificacions populars de virtuts i sentiments humans com Patientia, Laetitia o Clementia.

Asteroide

L'asteroide (996) Hilaritas deu el seu nom a esta personificació.

Vore també

• Símbols de les monedes imperials romanes

Bibliografia

• Jean Babelon: La Numismatique antique. París: Presses Universitaires de France, 1970, p. 110.
• Seth W. Stevenson, C. Roach Smith, Frederic W. Madden: A Dictionary of Roman Coins, Republican and Imperial. Londres: G. Bell & Sons, 1889, p. 462.
• Ruprecht Ziegler: Der Schatzfund von Brauweiler. Untersuchungen zur Münzprägung und zoom Geldumlauf im gallischen Sonderreich. Colónia/Bonn 1983, p. 55 ss.