Hidroelectricitat

La hidroelectricitat[1] és la generació d'energia elèctrica produïda a partir de la potència hidràulica. En 2015, l'energia hidroelèctrica va generar el 16.7% de l'electricitat total del món i el 70% a través d'obres de aduccó, canals i túnels de desviació, l'aigua és conduïda per canonades forçades des de l'assut fins a les hidroturbinas, que giren per a generar energia mecànica, la qual és convertida en energia elèctrica pel generador elèctric rotatiu. L'energia renovable,[2] i s'esperava que aumentara al voltant del 77.5% (3.1% cada any)durant els pròxims 25 anys.
L'energia hidroelèctrica es produïx en 150 països, i la regió d'Àsia i el Pacífic va generar el 33% de l'energia hidroelèctrica mundial en 2013. China és el major productor d'energia hidroelèctrica en 920 teravatios-hora (1 teravatio-hora= 1 000 000 000 kWh) de producció en 2013, lo que representa el 16.9% de l'ús domèstic d'electricitat.
El cost de manteniment de la hidroelectricidad és relativament baix[3] per lo que és una font competitiva d'electricitat renovable. L'estació hidroelèctrica no consumix aigua, a diferència de les plantes de carbó o gas.[4] El cost promig de l'electricitat d'una estació hidroelèctrica de més de 10 megavats és de 3 a 5 centaus de dólar per quilovat-hora.[5] En dispondre d'una presa i un embassament, és una font flexible d'electricitat, ya que la cantitat produïda per l'estació es pot canviar, aumentar o disminuir molt rá pidamente, per a adaptar-se a les demandes canviants d'energia. Una volta que es construïx un complex hidroelèctric, el proyecte no produïx residus directes i, en molts casos, té un nivell de producció de gasos d'efecte hivernàcul considerablement més baix que les plantes d'energia que funcionen en combustibles fòssils.[6]
Història

L'energia hidràulica s'ha utilisat des de l'antiguetat per a moldre la farina i realisar atres tasques. A mitan de la década de 1770, l'ingenier francés Bernard Forest de Bélidor va publicar Architecture Hydraulique, que descrivia les màquines hidràuliques d'eix vertical i horisontal. A finals del XIX es va desenrollar el generador elèctric i llavors es va poder acoplar als sistemes hidràulics.[8] La creixent demanda de la Revolució Industrial també va impulsar el seu desenroll.[9] En 1878, William Armstrong va desenrollar el primer esquema hidroelèctric del món en Cragside en Northumberland, Anglaterra. Va ser utilisat per a alimentar una sola llàntia d'arc en la seua galeria d'art.[10] L'antiga «central elèctrica de Schoelkopf No. 1» prop de les catarates del Niàgara, en el costat nortamericà, va començar a produir electricitat en 1881. La primera central hidroelèctrica d' Edison, la planta de Vulcan Street, va començar a funcionar el 30 de setembre de 1882 en Appleton, Wisconsin , en una potència d'eixida d'uns 12,5 quilovats.[11] En 1886 hi havia 45 centrals hidroelèctriques en els Estats Units i Canadà. Per a 1889 hi havia 200 en els Estats Units solament.[8] En 1891 l'ingenier rus Mikhail Dolivo-Dobrovolsky va dissenyar la primera central hidroelèctrica trifásica del món en Alemània, en una eixida de 25 quilovats, la freqüència era de 40 Hz. En 1894 Charles Steinmetz va dissenyar la primera central hidroelèctrica trifásica de 60 hz i 50 hz en Estats Units.

A principis del XX les companyies comercials estaven construint moltes menudes centrals hidroelèctriques en les montanyes prop de les àrees metropolitanes. Grenoble, França, va celebrar l'Exposició Internacional d'Energia Hidroelèctrica i Turisme en més d'un milló de visitants. En 1920, ya que el 40% de l'energia produïda en els Estats Units era hidroelèctrica, la Federal Power Act es va promulgar com a llei. La Llegislació va crear la Comissió Federal d'Energia per a regular les centrals hidroelèctriques en terra i aigua federals. A mida que les centrals elèctriques es varen fer més grans, el seu represas associades varen desenrollar propòsits adicionals per a incloure el control d'inundacions, el rec i la navegació. Va ser necessària una finançació federal per al desenroll a gran escala i es varen crear corporacions de propietat federal com Tennessee Valley Authority en 1933 i Bonneville Power Administration en 1937.[9] Ademés, l' Oficina de Reclamació, que havia iniciat una série de proyectes de rec en l'oest dels Estats Units a principis del XX, ara estava construint grans proyectes hidroelèctrics, com la Presa Hoover de 1928.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
Les centrals hidroelèctriques varen continuar creixent a lo llarc del XX. L'energia hidroelèctrica va ser cridada «carbó blanc» per el seu poder i abundància.[12] La central elèctrica de 1345 MW de la Presa Hoover va ser la central hidroelèctrica més gran del món en 1936; va ser eclipsada per l'Assut Grand Coulee de 6809 MW en 1942.[13] La Presa Itaipu es va obrir en 1984 en Sudamèrica com la més gran, en 14 000 MW, pero va ser superada en 2008 per l'Assut de les Tres Goles en China en 22 500 MW. La hidroelectricidad eventualment abastiria a alguns països, entre ells Noruega, República Democràtica del Congo, Paraguay i Brasil, en més del 85% de la seua electricitat. Actualment, els Estats Units tenen més de 2000 centrals hidroelèctriques que suministren el 6.4% de la seua producció elèctrica total, que és el 49% de la seua electricitat renovable.[9]
Vore també
- Anex:Centrals hidroelèctriques del món
- Ingenieria hidràulica
- Central minihidráulica
- Energia hidràulica
- Generació d'energia elèctrica
- Proyecte hidroelèctric
- Turbina hidràulica
- Rius internacionals
- Central hidroelèctrica reversible
Referències
- ↑
- ↑ Plantilla:Cita informe
- ↑ «Economic analysis of operation and maintenance costs of hydropower plants».
- ↑ «Operational water consumption and withdrawal factors for electricity generating technologies».
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadawi2012 - ↑ Plantilla:Cita informe
- ↑ .
- ↑ 8,0 8,1 «History of Hydropower». U.S. Department of Energy.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Hydroelectric Power». Water Encyclopedia.
- ↑ Association for Industrial Archaeology (1987). Industrial archaeology review, Volumes 10-11, Oxford University Press, p. 187.
- ↑ «[http://home.clara.net/darvill/altenerg/h ydro.htm Hydroelectric power - energy from falling water]». Clara.net.
- ↑ , 1945 edició (vol. Vol. 9), p. 3220.
- ↑ «Hoover Dam and Lake Mead». U.S. Bureau of Reclamation.