Anar al contingut

Hexamerón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hexamerón
Representació dels sis dies de la Creació.

El terme Hexamerón (grec: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dēmiourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de Deu en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí.[1]

Descripció

Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre Génesis I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa "sis", i hemer-, que significa "dia".

Prenent com a base el conte del Génesis, els dies de la creació serien els següents:

  1. La llum.
  2. El firmament del Cel.
  3. La separació de l'aigua i de la terra, creació de la vida vegetal.
  4. El sol, la lluna i les estreles.
  5. La vida marina i les aus.
  6. Els animals de la terra i el home i la dòna.
  7. El sèptim dia està reservat per al descans (Sàbat), per lo que no es conta.

A partir d'este marc, els autors cristians i judeus han escrit tractats que comprenen una àmplia varietat de temes, incloent la cosmologia, la ciència, la teologia, l'antropologia teològica i la naturalea de Deu.

Basilio de Cesarera va escriure una primerenca i influent série de homilies al voltant de 370 d.C. considerada el Hexamerón més antic existent, encara que s'ha sostingut que el verdader iniciador seria Filó d'Aleixandria.[2] Basilio va realisar el treball en un principi com una série de sermones i solament més vesprada varen ser arreplegats en una obra escrita que va supondre una gran influència entre els líders de l'iglésia primitiva.

Entre els Pares llatins, Ambrosió de Milà i Agustín de Hipona varen escriure alguns dels primers eixemples de lliteratura hexameral. El Hexamerón de Ambrosió, escrit en llatí, està fortament influït per l'obra de Basilio del mateix nom i és, tal volta, el més influent.[3]

Per contraposició, Agustín va escriure vàries obres que servixen com a comentaris sobre la narració del Génesis, incloent la secció final de les Confessions i El comentari lliteral al Génesis (publicat en 416).[4] Els seus comentaris estan influïts per Platón i la biologia grega.[5] Un dels elements més influents dels escrits d'Agustín és el seu argument de que Deu va crear el món d'una sola volta. Al mateix temps, esta creació instantànea inclouria una progressió de successos. Per lo tant, la creació va ocórrer durant sis dies i en un sol event.

Junt als anteriors, poden senyalar-se també les obres de:

Seguint a estes figures, atres escritors migevals comTomás d'Aquino, Buenaventura i Roberto Grosseteste també varen escriure lliteratura hexameral.

La lliteratura hexameral es va estendre fins als comiencos de l'edat moderna en la Sepmaines de Du Bartas i El Paraís Perdut de John Milton. D'acort a Alban Forcione[8] a finals del sigle XVI i principis de el XVII es va desenrollar un 'teatre hexameral' i, en particular, el holisme visionari representat pel De la creació del món (1615) d'Alonso de Acevedo. El cim s'alcança entre Du Bartas, molt influent en el seu temps, i Milton, ya que el distint enfocament d'este últim marca el final efectiu del gènero.

Llectures complementàries

  • Freibergs, Gunar. "The Medieval Latin Hexameron from Bede to Grosseteste," Ph.D. dissertation (unpublished), University of Southern Califòrnia, 1981.
  • E. Grant. Science and Religion, 400 BC-AD 1550: From Aristotle to Copernicus. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2004.
  • C. Kuehn and J. Baggarly, eds. and trans. Anastasius of Sinai: Hexaemeron (OCA 278). Roma: Pontifici Istituto Orientale, 2007.
  • F.E. Robbins. The Hexaemeral Literature: A Study of the Greek and Latin Commentaries on Genesis. Chicago: University of Chicago Press, 1912.
  • Rudolph, Conrad, "In the Beginning: Theories and Images of Creation in Northern Europe in the Twelfth Century," Art History 22 (1999) 3-55
  • Williams, Arnold. The Common Expositor: An Account of the Commentaries on Genesis, 1527-1633, The University of North Carolina Press, 1948.
  • Basil of Caesarea, Hexaemeron, London, 2013. limovia.net ISBN 9781783362110

Vore també

Referències

  1. ↑ «HEXAMERÓN» (en es). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2023-10-22.
  2. ↑ Clarence J. Glacken, Traces on the Rhodian Shore (1967), p. 163.
  3. ↑ Glacken, p. 174.
  4. ↑ St. Augustine on Genesis, translated with notes by Edmund Hill, O. P., New City Press, 2002. Technically, Augustine wrote three commentaries on Genesis: On Genesis: A Refutation of the Manichees (c.388/389); An Unfinished Lliteral Commentary on Genesis (393-395); and The Lliteral Meaning of Genesis (begun c. 400, published 416). See Hill, pp. 13-15, 165 for more information on the dating of and relationship between these books.
  5. ↑ Glacken, p. 196.
  6. ↑ «Jacob of Serugh's "Hexaemeron"». www.peeters-leuven.be. Archivat des de l'original, el 29 de maig de 2018. Consultat el 14 de setembre de 2019.
  7. ↑ Nicholas H. Steneck (1976), Science and creation in the Middle Ages. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis
  8. ↑ Cervantes’ Night-Errantry: The Deliverance of the Imagination, in Jeremy Robbins, Edwin Williamson, E. C. Riley (editors), Cervantes: Essays in Memory of E. C. Riley, p. 43.

Bibliografia

  • Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature
  • Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background


Referències