Anar al contingut

Herrenhäuser Garten

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Els jardins del castell en 1763

Els Herrenhäuser Gärten en alemà (la traducció lliteral del qual és Jardins de les Cases dels Senyors o Jardins dels Solars Nobiliarios), es troben en Hannover, la capital de l'estat federat alemà de la Baja Sajonia (en alemà: Niedersachsen) i ho componen els jardins denominats: Großer Garten, Berggarten, aixina com Georgengarten i Welfengarten.

El Großer Garten (Gran Jardí) és un dels jardins barrocs europeus més coneguts. Junt a este es troba el Berggarten (Jardí de la montanya), en el que es troba el jardí botànic en atraccions, tals com l'hivernàcul de plantes tropicals, la Casa de la Selva, a raïl de la celebració de l'Expo 2000. Ademés es troben junts els jardins paisajista d'estil anglés Georgengarten i Welfengarten.

Els quatre jardins s'estenen junts sense solució de continuïtat formant un tot a on l'història i la modernitat es junten en l'interior de la ciutat d'Hannover. El conjunt està catalogat com "Niedersachsen Baudenkmal" (monument de l'herència cultural de Baja Sajonia)[1][2]

El Gran Jardí (Großer Garten)

[editar | editar còdic]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Vista aérea del Großer Garten
Erro al crear miniatura:
El "Internationale Feuerwerkswettbewerb" en el "Großer Garten"

El duc George von Calenberg va crear "Herrenhausen" en 1638, el qual era llavors un poble independent cridat "Herrinhusen", un jardí en edificis. En este moment en el Großi Garten (Gran Jardí) la seua importància es corresponia en la grandea del seu jardí ornamental. El fill de George von Calenbergs Johann Friedrich va pensar que ací podria ser edificat un Schloss i construït un parc de recree que la seua posada a punt fora confiada al seu jardiner Michael Grosse.

Entre el primer disseny del jardí a la seua actual expansió han tingut mucho que ver els canvis i millores significatives realisades pels successius propietaris. Provablement les ampliacions majors en el disseny del jardí les va efectuar el duc Ernesto Augusto de Brunswick-Luneburgo, el nomenament del qual com elector de 1692 era imminent.

Les primeres millores menors són les efectuades pel jardiner major Perronet, el gran jardí en este moment incrementa les seues dimensions totals sobre la mitat de llarc i d'ample - aixina com un quarto gran - de lo que és actualment. Entre 1676 i 1680 es va portar a terme el treball substancial de l'expansió. En este periodo, es va construir l'edifici de el "Herrenhäuser Schloss" i en 1676 la Gran Cascada i un any més vesprada, la Cova. A càrrec de l'obra en el castell i els jardins en este moment estava l'arquitecte de la cort Sartorio, de mestre de les fonts Cadart i dissenyador del pati Westermann.

La principal tasca del mestre constructor de les fonts era la de proporcionar una varietat de jocs d'aigua i sobretot el cabal d'aigua per a la Gran font. Pero Cadart va fallar en esta tasca. No va ser sino fins a 1696 quan Gottfried Wilhelm Leibniz en l'idea de construir un canal de suministrament d'aigua d'un riu pròxim i assegurar en un bon cabal d'aigua el funcionament de l'estació de bombeig per a suministrament al jardí. Per a l'excavació del canal i dels moviments de terra es varen amprar a soldats. Des d'Anglaterra varen vindre els mestres d'arts mecàniques Andrews i Joseph Cleeves en el seu fill Johann, quí - s'encarrega de la realisació - despuix d'una série d'intents fallancs per atres mecànics.


En 1719 va acodir el rei d'Anglaterra Georg I d'Hannover per a assistir a l'inauguració. No obstant, va ser una gran decepció: en lloc dels esperats 20 metros, la chorrada d'aigua va alcançar solament 5 metros d'altura. El mecànic francés Desagulier es va donar conte de l'error: El tubo de conexió al canal no es va doblar, sino que estava en recte. Es va amprar a Joseph Cleeves i al seu fill Johann com a mestre en l'art dels jocs de l'aigua[3] En setembre de 1720, finalment es va completar l'obra. La Gran Font va aplegar per primera volta en 1721 a una altura d'uns 36 metros. L'estació de bombeig ("Wasserkunst") mencionada per als jocs d'aigua, es troba fòra del jardí i ara és un monument tècnic funcional.

Un atre impulse constructor es va desenrollar en els anys 1707 i 1708 una casa de servici en la partix noroest del jardí i dos temples, que va trobar el seu lloc cada u en el surest i el cantó oest de la Gran Jardí. Encara existixen els tres edificis actualment.

Baixe la direcció de l'esposa de l'Elector Ernesto Augusto, electora Sofia d'Hannover, va ser creat el "Großi Garten" (gran jardí). La princesa Sofia que va passar la seua joventut en Holanda, va voler deixar l'impronta de les seues preferències en el jardí, el qual estava basat en lo local i passara a ser dissenyat en l'estil barroc francés. El gran jardí es cuadruplicó en 1714 el seu tamany i en l'actualitat cobrix un àrea de prop de 50 Hectàreas

Pronte es varen construir nous edificis. Entre 1720 i 1723 els arquitectes checs de la cort varen edificar l'Orangerie en el nordest del jardí. Des de 1739 com la casa de parets entramadas es reconeix a la Orangerie. Entre 1747 i 1749 es va edificar la vivenda del director del jardí von Hardenberg segons el proyecte de l'arquitecte cap Heumann, encara que vivenda en realitat no es puga cridar, hi ha un edifici chicotet de dos pisos que es troba en la part noreste del jardí.

Des de 1819 a 1821, l'arquitecte de la cort Georg Ludwig Friedrich Llaves renova el Schloss Herrenhausen i dos anys més vesprada, la Orangerie. Cap a mediats de el XIX va quedar el Großi Garten en l'oblit, despuix de l'unió personal dels regentes d'Hannover i Regne Unit que s'estajaven en Londres i no cuidava del jardí. Açò va resultar ser una bendició per al jardí: Durant el XVIII molts príncips varen començar a seguir a transformar els seus jardins moda barroca de l'época en els jardins del paisage, el gran jardí es va mantindre sense canvis.

En 1862 l'Elector George V d'Hannover fa de Herrenhausen la seua residència real permanent. Despuix de perdre la guerra contra Prusia, en l'anexió de Hanover en 1866, va terminar l'importància social de el "Großer Garten" i les instalacions varen quedar desateses de nou. Per millores tècniques un any abans la chorrada de la Gran Font havia alcançat una altura d'uns 56 metros.

En 1936 va comprar el Municipi d'Hannover, el gran jardí i ho va restaurar per complet. En la Segona Guerra Mundial en 1943 el "Schloss Herrenhausen· va ser deliberadament bombardejat per mig de bombes incendiàries britàniques i completament destruït. El jardí tenia que ser completament restaurat per la guerra i va anar solament en l'any 1966 quan va terminar la restauració. Solament la Cova, la Gran Cascada i la gran escala del palau varen sobreviure a la guerra.

La cova i la cascada es mantenen en peu en el seu lloc original, mentres que l'escala es va moure fins a la vora suroest de la planta baixa en la següent reconstrucció dels jardins.

El Großer Garten en el XXI

[editar | editar còdic]

Els "Großer Garten" en la seua forma actual són els jardins barrocs més coneguts d'Europa.

Cada any se celebra en el "Großer Garten", la "Internationale Feuerwerkswettbewerb" ("Competició Internacional de Fòcs Artificials"). Té lloc en cinc dates de maig a setembre en les quals pirotècnics de tot lo món competixen en els seus treballs uns contra els atres. Des de 2007, cada nació participant primer té que completar un programa obligatori en un acompanyament musical fixa. Les nacions poden llavors presentar-se en un estil lliure individual. Els fòcs artificials són precedits per un programa variat, que oferix una mescla de cabaret, música i teatre.

Ademés, té un important alicient en el Kleines-Fest im Herrenhäuser Gärten[4] és un popular Festival del Cabaret internacional establit en Alemània. El festival se celebra cada any en estiu, en diferents dies i oferix una àmplia gama artística d'espectàculs en molts escenaris fixos i mòvils.

En els mesos d'estiu, el Teatre de l'Estat d'Hannover utilisa el Teatre del Jardí de el "Großer Garten", en actuacions musicals i teatrals. Ademés, es poden utilisar tant l'hivernàcul com les galeries de mostres i exposicions d'art, per a realisar concerts.

Jardins de la Montanya (Berggarten)

[editar | editar còdic]

Els Berggarten (jardins de la montanya) en 1666 s'utilisaven com un hort per a cultivar verdures i com viver per a suministrar noves plantes a el "Großer Garten". Este jardí es troba al nort de la Gran Jardí en l'atre costat de les cases solariegas del carrer.

l'electora Sofia d'Hannover va transformar el Berggarten' en un jardí de plantes exòtiques, per lo que 1686 va ser un hivernàcul. Convertint-se en un dels jardins botànics més antics d'Alemània.

En 1750 es va fer càrrec de l'horta el barri de Linden per a suministrar a l'orgue jurisdiccional en frutes i verdures, el jardí de la montanya és ara exclusivament un jardí botànic.

Entre 1817 i 1820 Georg Ludwig Friedrich Llaves va construir una casa de mestre jardiner, que en 1952 es va convertir en el pabelló de la biblioteca. De 1842 a 1847, es va construir d'acort als plans de Llaves un mausoleu en el que el rei Ernesto Augusto I d'Hannover i la seua esposa Federica de Mecklemburgo-Strelitz tenen el seu últim lloc de descans.

En les cases de la tenda i els jardins temàtics del Berggarten' hi ha actualment unes 11.000 plantes de diferents zones climàtiques, incloent la major colecció d'orquídeas en Europa.

Per a l'Expo 2000, va ser construïda la Casa de la Selva. Albergava un paisage tropical artificial a on vivien inclús palometes, granotes i aus chicotetes de les regions tropicals. Pels alts costs, va ser tancada en 2006 i posteriorment es va reconvertir en un "Sealife Aquarium". Les conques d'aigües profundes tenen 300.000 litros d'aigua. Les grans conques oceàniques en els taburons i les tortugues es poden observar a quatre peus de profunditat i els visitants passen per un túnel acrílic de huit metros de llarc.

Jardins de Jorge (Georgengarten)

[editar | editar còdic]

En 1700 en este lloc també conegut com Leinemasch, es trobaven finques de la noblea cortesana del país en quatre rencs de mansions que es varen construir en zona d'inundació. En 1726 es va construir en el lloc l'avinguda de dos quilómetros "Herrenhäuser Allee", avinguda que conecta el castell "Schloss Herrenhausen" en la ciutat d'Hannover. En 1768 va ser adquirit el lloc pel comte Johann Ludwig von Wallmoden-Gimborn les pertinences a les finques dels jardins nobles i els varen juntar als „Wallmodengarten“. Entre 1781 i 1796, el castell "Wallmodenschloss" va ser construït i en este ubicada a partir d'eixe moment la colecció d'art dels Comtes. En 1826 es varen edificar en les proximitats dos cases de jardí, diseñadadas per Georg Ludwig Friedrich Llaves.

De 1828 a 1843 el parc es va convertir en un jardí paisajista anglés. Deixa els cursos d'aigua dels antics jardins per a engrandir els estanys. El parc renovat va rebre el nom de Jorge IV d'Hannover renomenat com "Georgengarten". D'acort en els plans de Llaves es varen construir tres ponts: en 1837 el "Fahrbrücke", en 1840 "Augustenbrücke" (el pont d'agost) i el pont supervivent "Friederikenbrücke" que conecta el "Großen Garten" en el"Georgengarten". Mentrestant el renomenat Georgenpalais a "Wallmodenschloss" que ara alberga el Museu Wilhelm Busch.

La ciutat d'Hannover va comprar el "Georgengarten" en 1921. En el seu centre va ser erigit el Temple Leibniz en 1935 en honor del científic Gottfried Wilhelm Leibniz. El monopteros va ser construït entre 1787 i 1790 en l'antic pati d'armes (més tarde "Waterlooplatz")

Jardins dels Güelfos (Welfengarten)

[editar | editar còdic]

Al nort de la Herrenhäuser Allee en 1717 es trobava la residència de Schloss Monbrillant de la Família von Platen nobles de Pomerania, no obstant va ser demolit en 1857. A partir d'este moment un dels dos ponts peatonals creats per Llaves encara es conserva.

En el seu lloc es va situar el Welfengarten rodejant a el "Welfenschloss". En els anys següents —en concret a partir de 1857 a 1866— l'edifici va ser reconstruït com Welfenschloss en la seua forma actual. Un canvi en el seu us va aplegar en 1879, quan el nou castell va passar a ser la sèu, fins a hui, de l'Universitat Tècnica d'Hannover, que va ser traslladada des del centre de la ciutat a les llavors afores.


El "Welfengarten" es va vore molt afectat en la Segona Guerra Mundial i posteriorment de forma modificada es va convertir en un campus de l'Universitat Politècnica.

En 1961 Ernesto Augusto IV d'Hannover ven els terrenys del castell a la ciutat d'Hannover.

Erro al crear miniatura:
Panorama de el "Welfenschloss" actualment: Sèu de l'Universität Hannover.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «denkmalpflege.niedersachsen.de/portal/live». Consultat el 19 de giner de 2014.
  2. ↑ http://www.denkmalschutz.de/
  3. ↑ Die Wasserkunst von Herrenhausen, von Irmgard Lange-Kothe 1959, Hannoversche Geschichtsblätter.
  4. ↑ Kleines-Fest en el Großer Garten.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Udo von Alvensleben und Hans Reuther: Herrenhausen. Die Sommerresidenz der Welfen. Hannover: Feesche 1966.
  • Die königlichen Gärten. Ruhm und Glanz einer Residenz. Hrsg. von Kurt Morawietz. Hannover: Steinbock-Verlag 1963.
  • Eugen Horti: Der Herrenhäuser Garten und seine Statuen. Bedeutung, Symbolik. Bad Münder: Leibniz-Bücherwarte 1985. ISBN 3-925237-00-3
  • Eckard Schrader: Der Großi Garten zu Herrenhausen, Hannover. Mit einer Einführung von Franz Rudolf Zankl. Hrsg. vom Aktionsausschuss für Herrenhausen i.V. Hannover: Schlüter 1985. ISBN 3-87706-196-6
  • Ulrike und Hans Georg Preissel: Hannovers Berggarten. Ein botanischer Garten. Hannover: Schlüter 1993. ISBN 3-87706-376-4
  • Friedrich Lindau: Hannover - der höfische Bereich Herrenhausen. Vom Umgang der Stadt mit donen Baudenkmalen ihrer feudalen Epoche. Mit einem Vorwort von Wolfgang Schäche. München (o.a.): Deutscher Kunstverlag 2003. ISBN 3-422-06424-9
  • Niki de Saint Phalle. The Grotto. Published on the occasion of the opening of the Grotto designed by Niki de Saint Phalle in the Herrenhausen Gardens in Hanover. Ed.: Landeshauptstadt Hannover, Fachbereich Umwelt und Stadtgrün (o.a.). Ostfildern-Ruit: Hatje Cantz 2003. ISBN 3-7757-1276-3
  • „Zurück zur Natur“ Idee und Geschichte dones Georgengartens in Hannover-Herrenhausen (Hrsg. Wilhelm-Busch-Gesellschaft und Grünflächenamt der Landeshauptstadt Hannover), Göttingen 1997. ISBN 3-89244-250-9 / 3892442509

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Herrenhäuser_Garten&oldid=1122107»