Anar al contingut

Gypsophila elegans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gypsophila elegans


Gypsophila elegans, cridada comunament núvol, flor d'ilusió, flor de núvol[1] o pillanovios,[2] és una espècie de planta en flors pertanyent a la família Caryophyllaceae. És nativa d'Àsia i Europa.

Descripció

És una planta herbàcea anual, glabra i de porte empinat que alcança entre 10 i 60 cm d'altura. Presenta brots ramificats cap a l'àpiç. Les fulles medixen de 12 a 50 mm de llarc per 2.5 a 10 mm d'ample, són oblongo-lanceoladas o lineares-lanceoladas.

Les flors s'agrupen en inflorescència corimbiformes laxas, per lo general en poques flors; els pedicels solen medir entre 12 i 30 mm. El càliç, de 3 a 3.7 mm de llongitut, es troba dividit fins a aproximadament la mitat del seu tamany i té lòbuls lanceolados, obtusos o llaugerament mucronados. Els pétals, de 5 a 7 mm, són blancs o rosats i generalment presenten el marge emarginado.

El fruit és una càpsula de 3 a 4.5 mm, exerta, que conté llavors subreniformes de color negre, rugosas i en chicotets tubèrculs poc prominents.[3]

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del sur d'Ucrània fins a l'oest i nort d'Iran. Adicionalment, ha segut introduïda en Amèrica del Nort, Amèrica Central (particularment, en Guatemala), el Carib (particularment, en República Dominicana) i Amèrica del Sur (particularment, Argentina, Colòmbia, Bolívia i Perú), Europa, nort d'Àfrica, Àsia (particularment la Rússia asiàtica i Pakistan).

Creix principalment en el bioma templat.

Taxonomia

Gypsophila elegans va ser descrita per Friedrich August Marschall von Bieberstein i publicada en Flora Taurico-Caucasica 1: 319, en 1808.[4]

Número de cromosomes de Gypsophila elegans i tàxons infraespecíficos: 2n = 34, n = 13.[3]

Usos

Té usos ambientals i ornamentals.

Se sembra en autumne o en primavera. S'utilisa normalment com a flor per a rams secs.[6]

Galeria

Referències

  1. ↑ «Gypsophila elegans». EncicloVida. Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO). Consultat el 2025-11-09.
  2. ↑ «Gypsophila elegans». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2025-11-09.
  3. ↑ 3,0 3,1 Castroviejo Bolibar, Santiago; Aedo Pérez, Carlos; Manuel, Laínz Gall; Muñoz Garmendia, Félix (1990). «XLIX. Caryophyllaceae», Flora Iberica: Plantes vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears (vol. 2), Madrit, Espanya: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 414. ISBN 84-00-06221-3. Consultat el 2025-11-09.
  4. ↑ «Gypsophila elegans» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2025-11-09.
  5. ↑ «ebeneus - emarginatus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2025-11-09.
  6. ↑ «El cultiu de la Gypsophila». Infoagro. Consultat el 2025-11-09.

Enllaços externs