Guipuscoà (1778)

El Guipuscoà va ser un navío de llínea privat registrat en Espanya per part de la Real Companyia Guipuscoana de Caracas, en dos cobertes. El seu nom de advocación, a l'estil dels navío de l'Armada espanyola, era Nostra Senyora de l'Asunción. El 8 de giner de 1780, la Marina Real britànica va capturar el navío de 64 canons i lo renombró HMS Prince William, assignant-ho com a buc de tercera classe de la seua pròpia armada, segons els estàndarts britànics.

El Guipuscoà navegava com a buc insígnia d'una escolta d'un comboi mercant de la companyia, quan es va topar en una gran flota britànica al mando de l'almirant Sir George Rodney, en destí al recobre de Gibraltar. En una acció curta, Rodney va capturar la totalitat del comboi i tots els seus escoltes, inclós el Guipuscoà, que va tripular i va nomenar en honor al príncip Guillermo, enviant-ho de tornada a Gran Bretanya en alguns dels comerciants.

La Marina Real britànica va aprovar la seua adquisició i despuix d'equipar-ho va ser enviat a les Índies Occidentals, a on va participar en la majoria de les batalles allí lliurades durant la Guerra d'Independència d'Estats Units, aixina com en la pren de San Eustaquio i en les batalles de Fort Royal, Sant Cristóbal i els Sants englobades també en la guerra anglo-neerlandesa. Va retornar a Gran Bretanya despuix del final de les guerres, es va convertir en un pur caixco (sense veles) abans de l'inici de les guerres revolucionàries franceses, es va convertir en un barco d'entrenament ancorat a port en 1811 i es desguazó en 1817, dos anys despuix del final de les Guerres napoleòniques.

Disseny

Erro al crear miniatura:

Plans del navío HMS Prince William realisats en el Regne Unit.

El navío va ser construït, segons les fonts consultades en les drassanes de la Real Companyia Guipuscoana de Caracas en Passages o en Guayaquil, seguint en qualsevol cas els plans del navío de llínea Sant Genaro, de 74 canons, encara que es varen rebaixar 10 per a no renunciar a l'espai de càrrega.

El cost del buc va ser de 132 000 pesos. El seu eslora màxima era de i en quilla era de . El seu mànega era de i el puntal era de . Desplaçava 1 050 t.

Captura

El Guipuscoà navegava com buc insígnia del comodoro Don Juan Agustín de Iradi, i al mando del capità Don Tomás de Malay. L'1 de giner de 1780 va partir de les costes de Guipúscoa al front d'un comboi de 25 naus, sent només 7 d'elles de la companyia, en destí a la Capitania general de Veneçola. Les atres naus de la companyia en el comboi eren quatre fragates, la Sant Carlos de 32 canons, la Sant Rafael de 30 canons, la Santa Teresa de 28 canons i la Sant Bruno de 26 canons, i dos embarcacions més menudes, la Sant Fermín de 16 canons i la Sant Vicente de 14 canons. El 8 de giner de 1780, el comboi es va trobar en una gran flota britànica front al veta Santa Vicente (Regne de Portugal) al mando de l'almirant Sir George Rodney, en destí al recobre de Gibraltar. Rodney es va acostar al comboi i el revestiment de coure d'alguns dels seus barcos els va permetre superar als espanyols, encara que la potència de fòc del Guipuscoà va permetre mantindre la lluita unes hores. Tot el comboi va ser capturat, i els recaptes que duyen els bucs varen ser utilisats per a la flota britànica, mentres que els bens embalados de la Real Companyia de Caracas varen ser enviats a Anglaterra, escoltats per el navío de llínea Plantilla:HMS i la fragata Plantilla:HMS. Rodney va quedar al càrrec de tres barcos capturats (Guipuscoà, Sant Fermín i Sant Vicente), que va utilisar per a recolzar a les forces britàniques.

Ademés, Rodney va encarregar i va tripular el buc capturat, el Guipuscoà de 64 canons, al que renombró HMS Prince William, en honor al príncip Guillermo, que hi havia estat present en el compromís. Rodney va ascendir al seu primer tinent Erasmus Gower a capità del lloc per a comandar el Prince William i dur-ho a Gibraltar, a on li varen llevar i varen reemplaçar el seu trinquet ans que ho enviaren a Anglaterra baix el mando d'un atre capità. Les quatre fragates capturades no es varen agregar a la marina, pero es varen comprar els dos bucs més menuts, que varen passar a denominar-se Plantilla:HMS i Plantilla:HMS, classificats com bergantínes de 14 canons segons la classificació militar britànica.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola

Bibliografia

• V (1853). Battles of the British Navy, H.G. Bohn.
• L'Arquitectura naval entre 1660 i 1754, Diputació Foral de Guipúscoa.
• V, Ian (2017). Champion of the Quarterdeck: Admiral Sir Erasmus Gower 1742-1814, Sage Old Books. ISBN 9-7809-5870-2126.
• V, Robert (1804). Naval and Military Memoirs of Great Britain, From 1727 to 1783, Longman, Hurst, Rees and Orme.

• V, Richard W. (2006). With Vancouver in Inland Washington Waters: Journals of 12 Crewmen, April-June 1792, McFarland. ISBN 0-7864-2669-1.
• (1997) La construcció naval en Guipúzkoa en els s. XVI a el XVIII, Diputació Foral de Guipúscoa.
• V (1828). The Naval Biography of Great Britain: Consisting of Historical Memoirs of Those Officers of the British Navy who Distinguished Themselves During the Reign of His Majesty George III, London: Whitmore & Fenn.
• V, Isaac (1802). Naval Chronology:or, An Historical Summary of Naval & Maritime Events, From the Clave of the Romans, to the Treaty of Peace, 1802, London: T. Egerton by C. Roworth.
• V, David (2007). The Rodney Papers: Selections from the Correspondence of Admiral Lord Rodney, Ashgate Publishing, Ltd.. ISBN 978-0-7546-6007-1.
• V, Rif (2007). British Warships of the Age of Sail 1714–1792: Design, Construction, Careers and Fates, Seaforth. ISBN 978-1-86176-295-5.