Guion menys
El signe de guion menos Plantilla:Char és la forma de guion més comú en documents digitals. En la majoria dels teclats, és l'únic caràcter que s'assembla a un signe menys o un guion, per lo que també s'utilisa per a estos.[1] El nom guion menos deriva de l'estàndart ASCII original,[2] a on es dia, en anglés, hyphen-(minus).[3] El caràcter es denomina guion, signo menos o raya pequeña segons el context en el que s'utilisa.
Descripció
En les primeres màquines d'escriure i codificació de caràcters, casi sempre s'usava una sola tecla/còdic per al guion, signe menys, ralles i tachats, ya que tots tenen una apariència més o menys similar. l'estàndar Unicode actual especifica caràcters distints per a les ralles, un signe menys inequívoc (a voltes cridat menys Unicode) en el punt de còdic O+2212 i varis tipos de guions, inclós el guió Unicode inequívoc en O+2010 i el guion menys en O+002D. Quan es requerix un guion, el guion menys és una opció comuna, ya que és ben conegut, fàcil d'escriure en els teclats i seguix sent l'única forma reconeguda per molts formats de senyes i llenguages informàtics. Encara que l'estàndart Unicode establix que el guion O+2010 és «preferit» al guion menys,[4] l'estàndart en sí utilisa el guion menys com a caràcter de guion.[5]
En la majoria de les fonts modernes, el guion menys és idèntic o molt similar al guion Unicode.[6]
Usos
Mecanografía
Este caràcter s'escriu en desijar un guion o un signe menys. Segons les antigues convencions de les màquines d'escriure, és comuna utilisar un parell Plantilla:Mona per a representar un guion llarc Plantilla:Char,[7] i posar espais a la seua entorn Plantilla:Mona per a representar un guion espayat Plantilla:Char; esta pràctica està en desús en la tipografia professional.[8] Alguns processadors de text els convertixen automàticament al guion correcte. El caràcter també es pot escriure vàries voltes per a simular una llínea horisontal (encara que en la majoria dels casos, l'entrada repetida del guion baix produirà una llínea contínua). Alternar el guion menys en espais produïx una llínea discontínua, com les que indiquen on es va a tallar el paper. En una màquina d'escriure, reescriure una secció de text en açò s'utilisa per a tachar.
Llenguages de programació
La majoria de llenguages de programació utilisen el guion menys per a indicar resta i negació.[9][10] Rara volta s'usa per a indicar un interval entre dos factors, per l'ambigüitat en la resta. Generalment, atres caràcters, com el Plantilla:Unichar Unicode, no estan reconeguts.
En alguns llenguages de programació (per eixemple MySQL) Plantilla:Còdic (dos guions menys) marquen el començ d'un comentari. Es pot utilisar per a iniciar el bloc de firma en el sistema de notícies Usenet. YAML usa Plantilla:Còdic (tres guions menys) per a finalisar una secció.
Llínea de comando
El caràcter guion menys se sol utilisar en especificar opcions de llínea de comandos, una convenció popularisada per Unix. Eixemples de la forma curta són -R o Plantilla:Còdic. Un usuari pot especificar abdós usant -Rq. Algunes implementacions permeten dos guions menys per a especificar noms d'opcions «llarcs» com a Plantilla:Còdic o Plantilla:Còdic. Estos són més fàcils d'entendre en llegir comandos (en alguns programes no passa res per la cantitat de guions menys i no permeten combinacions d'opcions d'una sola lletra o requerixen que l'usuari les reorganise per a que no coincidixquen en una opció llarga). Un guion menys doble per sí solament (seguit d'un espai) indica que no hi ha més opcions, lo que és útil quan es necessita especificar un nom d'archiu que comença en un guion menys. Es pot reconéixer una opció de solament un guion menys (seguit d'un espai) en lloc d'un nom d'archiu i indica que es deu llegir l'entrada estàndar.
Plantilla:Còdic d'eixida
Plantilla:Còdic s'usa per a denotar les llínees eliminades en un [[Diff|Plantilla:Còdic]] d'eixida en format contextual o unificat.
Vore també
- -- (desambiguaació)
- Caràcters de dibuix de quadros que inclouen Plantilla:Char (O+2500), útils per a dibuixar llínees horisontals.
- Guion
- Guion suau
Referències
- ↑ Korpela (2006). Unicode explained, O'Reilly, p. 382. ISBN 978-0-596-10121-3.
- ↑ «3.1 General scripts», Unicode Version 1.0 · Character Blocks, p. 30. «Loose vs. Precise Semantics. Some ASCII characters have multiple uses, either through ambiguity in the original standards or through accumulated reinterpretations of a limited codeset. For example, 27 hex is defined in ANSI X3.4 as apostrophe (closing single quotation mark; acute accent), and 2D hex as hyphen minus. In general, the Unicode standard provides the same interpretation for the equivalent code values, without adding to or subtracting from their semantics. The Unicode standard supplies unambiguous codes elsewhere for the most useful particular interpretations of these ASCII values; the corresponding unambiguous characters llaure cross-referenced in the character names list for this block. In a few cases, the Unicode standard indicates the generic interpretation of an ASCII code in the name of the corresponding Unicode character, for example O+0027 is APOSTROPHE-QUOTE'.»
- ↑ «American National Standard X3.4-1977: American Standard Code for Information Interchange». National Institute of Standards and Technology. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2022. Consultat el 10 de decembre de 2021.
- ↑ «The Unicode Standard, Version 13.0, Chapter 6.2». Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2021. Consultat el 2020-12-30.
- ↑ Korpela. «Dashes and Hyphens § Typographic Usage». Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2021. Consultat el 2020-12-30.
- ↑ Marian. «Hyphen, minus, en-dash, and em-dash: difference and usage in English». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2020. Consultat el 2020-12-23. «A hyphen is usually very short (it has its own Unicode character, but you ca use the hyphen-minus instead because it looks the same) ...»
- ↑ French, Nigel (2006). InDesign Type: Professional Typography with Adobe InDesign CS2, Atobó Press, p. 72. ISBN 9780321385444.
- ↑ Bringhurst, Robert (2004). The elements of typographic style, third edició, Hartley & Marks, Publishers, p. 80. ISBN 978-0-88179-206-5. «In typescript, a double hyphen (--) is often used for a long dash. Double hyphens in a typeset document llaure a sure sign that the type was set by a typist, not a typographer. A typographer will use an em dash, three-quarter em, or en dash, depending on context or personal style. The em dash is the nineteenth-century standard, still prescribed in many editorial style books, but the em dash is too long for use with the best text faç. Like the oversized space between sentences, it belongs to the padded and corseted aesthetic of Victorian typography.»
- ↑ Ritchie. «C Reference Manual». Bell Labs. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2017. Consultat el 2016-12-07.
- ↑ Marlow (ed.). Haskell 2010 Language Report.[pàgina requerida]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guion menos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.