Signes més i menys
Els signes més o positiu (+) i menys o negatiu (−) s'utilisen per a identificar números positius o negatius respectivament. Ademés són els que representen l'adició i la substracció (Encara que no siguen signes de suma i resta com a tal).
Les paraules més i menys procedixen dels térmens latinvos magis i minus.
Història
Encara que els signes són similars al alfabet actual o als números hindo‐arábicos, no són de gran antiguetat. Per eixemple, els signes d'adició i substracció dels jeroglífics egipcíacs eren similars a dos cames. El símbol al revés indicava substracció:
| <ferixc>D54- o -D55</ferixc> |
Per un atre costat, durant el XV eren utilisats en Europa les lletres P i M (pels térmens en llatí plus i minus).
Els inicis dels símbols actuals provenen, segons pareix, del llibre Behende und hüpscheenung auff allen Kauffmanschafft (Aritmètica Mercantil) escrit per Johannes Widmann en 1489, utilisat per a indicar excessos i dèficit, encara que d'acort al sitie web Earliest Uses of Various Mathematical Symbols (Els usos més primerencs de varis símbols matemàtics, en anglés), un llibre publicat en 1518 per Henricus Grammateus usaria per primera volta els signes + i −.
+ és una simplificació del llatí «et» (comparable en &), mentres es creu que «−» prové de la tilde que era escrita sobre la lletra m en utilisar moltes voltes este símbol per a indicar substracció.
Robert Recorde, el creador del signe igual, va introduir els signes més i menys en Anglaterra (1517) per mig del seu llibre The Whetstone of Witte, a on va escriure:
«Hi ha atres dos signes que poden ser usats: “+”, utilisat en l'adició, i “−”, ocupat en la substracció»
Signe més
El signe pot ser utilisat en moltes operacions matemàtiques. Depenent del sistema en el que siga utilisat, es representa d'una manera o d'una atra, i ya és un atre signe. Per una atra part, l'us del símbol de suma s'ha ampliat a molts atres usos (més allà de simbolisar l'operació de suma en el conjunt dels número natural o l'anell dels número entero):
- Disjunció exclusiva (escrita usualment com ⊕): 1 + 1=2, 1 + 0 = 1, 1 + 0 = 1, 0 + 0 = 0
- Disjunció llògica (escrita usualment com ∨): 1 + 1 = 1, 1 + 0 = 1, 1 + 0 = 1, 0 + 0 = 0
- Conjunció llògica (escrita usualment com ∧, correspon a la multiplicació): 1 × 1 = 1, 1 × 0 = 0, 1 × 0 = 0, 0 × 0 = 0
- Concatenació de cadenes de caràcters (escrita usualment com || o &)
Signe més alternatiu
Una tradició judeua que data d'a lo manco el XIX és escriure el signe més usant el símbol «﬩».[1] Esta pràctica va ser adoptada en les escoles d'Israel i encara és comuna en les escoles primàries (incloent les seculars) pero en poques escoles de nivell secundari.[2] També és usat ocasionalment en llibres d'autors religiosos, pero la major part dels llibres per a adults usen el símbol internacional «+». La raó per a esta pràctica és evitar escriure el símbol «+» que s'assembla a la creu cristiana.[1][2] Unicode té este símbol en la posició Plantilla:Unichar.[3]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Kaufmann Kohler (1901–1906). «Cross», Cyrus Adler (ed.). Jewish Encyclopedia.
- ↑ 2,0 2,1 Christian-Jewish Dialogue: Theological Foundations By Peter von der Osten-Sacken (1986 – Fortress Press) ISBN 0-8006-0771-6 "In Israel the plus sign used in mathematics is represented by a horisontal stroke with a vertical hook instead of the sign otherwise used all over the world, because the latter is reminiscent of a cross." (Page 96)
- ↑ Unicode O+FB29 reference page This form of the plus sign is also used on the control buttons at individual seats on board the L'A l'Israel Airlines aircraft.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Signos más y menos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.