Guerra etolia
La Guerra Etolia (191 a. C. - 189 a. C.) va ser un conflicte lliurat entre la República Romana i els seus aliats de Macedònia i la Lliga Aquea contra la Lliga Etolia i el seu aliat del Regne de Atamania. Els etolios havien invitat a Antíoco III Megues a invadir Grècia, que despuix de la seua derrota en la Batalla de les Termópilas, va ser obligat a abandonar el territori helènic. En Antíoco fòra de Grècia, els romans i els seus aliats varen passar a atacar als etolios. Despuix d'un any de conflicte, els etolios varen ser derrotats i forçats a pagar una multa de 1000 talents d'or.
Preludi
Despuix de la derrota del Regne de Macedònia en la segona guerra macedónica, va esclatar una disputa entre la Lliga Etolia i Roma pel repartiment de terres. Roma tenia el respal dels demés membres de la coalició anti-macedonia, Pérgamo i Rodas i per lo tant els etolios es varen vore obligats a cedir. No obstant, els indignats etolios varen buscar venjança i varen enviar ofertes en l'objectiu d'expulsar a Roma de Grècia a Nabis, rei d'Esparta, a Filipo V, rei de Macedònia i a Antíoco III el Gran.[1] Nabis, que s'hi havia vist obligat a acceptar uns denigrantes térmens despuix de ser derrotat pels romans i la Lliga Aquea va acceptar, pero va ser assessinat pels propis etolios.[1] Filipo que havia segut derrotat en la segona guerra macedónica i tenia que pagar una ingent cantitat de diners com a indemnisació i que tenia al seu fill com a rehé, va declinar l'oferta.[1] Antíoco per la seua banda va vore en esta oferta l'oportunitat d'expandir el seu territori cap a Europa i va acceptar l'aliança embarcant-se immediatament cap a Roma.
Antíoco va desembarcar en Demetrias al mando d'una força de 10.000 soldats d'infanteria i 500 soldats de cavalleria i es va dedicar a intentar guanyar per a la seua causa a algunes nacions gregues. Els romans, alarmats per l'arribada de Antíoco, varen enviar una força al mando del cònsul Manio Acilio Glabrión per a enfrontar-se al monarca oriental. Els dos eixèrcits es varen enfrontar en la Batalla de les Termópilas i els romans varen derrotar a Antíoco de tal manera que només 500 dels seus hòmens varen sobreviure. La majoria de les tropes supervivents es varen embarcar de nou cap a Àsia Menor.[2]
Campanya en Tesalia
La fugida de Antíoco va deixar als etolios sense aliats i el victoriós eixèrcit romà va alvançar sense oposició cap a Tesalia. La força romana comandada per Glabrión envie una embaixada a la ciutat en l'oferta de que si entregaven la població, serien perdonats. Els defensors no varen respondre i l'eixèrcit romà va decidir prendre la ciutat per la força i va iniciar les tasques de lloc.[1]
Els romans varen escomençar el sege llançant branques enceses per damunt de les muralles de la ciutat. Per a contrarrestar esta estratagema, els etolios varen decidir fer vàries eixides en l'objectiu de dispersar als atacants. El sege va resultar agotador per als defensors en contrast en els romans que gràcies a la seua superioritat numèrica, quan les seues tropes es cansaven, podien reemplaçar-les per tropes de refresc. L'inferioritat numèrica dels etolios els impedia utilisar esta estratègia.[1]
Despuix de 24 dies de lloc, el cònsul sabia del grau de cansanci dels etolios per la llarga duració del sege, gràcies als informes dels desertors. Glabrión, sabent-se per tant en una posició de ventaja, va dissenyar un pla per a prendre la ciutat:[1] a mijanit, el cònsul va manar a tots els seus soldats retornar al campament,[1] que va mantindre en inactivitat fins a les tres de la matinada, moment en el que va ordenar recomençar el lloc. Els etolios per la seua banda, pensant que els romans havien abandonat durant eixe dia el sege, havien deixat el seu lloc. Glabrión, a sabiendas de que el seu pla surtir va ordenar atacar la ciutat per tres posicions[3] i va donar órdens a Tiberio Sempronio, que estava a càrrec de la tercera part de les seues tropes, esperar órdens i movilisar-se quan se sentiren sorolls.[1] Quan els dormits etolios varen sentir que els romans s'aproximaven, es varen preparar per a la batalla i varen tractar d'obrir-se camí lluitant en l'obscuritat. Els romans per la seua banda havien escomençat a trepar per les muralles a través d'escales o de murs mig derruïts. Mentres tots els etolios s'havien aproximat al lloc a on atacava Glabrión, Sempronio va penetrar en la ciutat per un atre punt.[1] Quan els etolios varen vore la trampa en la que havien caigut es varen retirar de la ciutat. Glabrión llavors va permetre als seus soldats saquejar la ciutat.
Quan les tropes varen terminar de saquejar la ciutat, Glabrión va ordenar separar al seu eixèrcit en dos grups. Un d'ells devia situar-se en un tossal que estava a igual altura de la ciutadella, des d'a on podien disparar proyectils. L'atre grup devia situar-se en la part davantera.[1] Al vore els dos fronts d'atac, els etolios varen decidir rendir-se. Entre els que es varen rendir destaca el líder etolio Damocrito.[1]
Mentres els romans atacaven Traquinia, Filipo i el seu eixèrcit al que s'havia unit una chicoteta força romana varen iniciar el sege de la ciutat de Lamia. Es varen entregar a la tasca en tal ímpetu que segons Tito Livio semblava que estigueren competint entre ells.[1] En vista de les escasses possibilitats de realisar progressos, Filipo va témer que si els romans prenien Heraclea, Lamia es rendiria als romans.[1] Els temors de Filipo es varen fer realitat quan un mensager dels romans li va ordenar abandonar el lloc.[1]
Bibliografia
- Fonts primàries
- Tito Livio, Roma i el Mediterràneu.
- Fonts secundàries
- Peter Green. "Alexandeer to Actium: The Historic Evolution of the Hellenistic Age". ISBN 0-500-01485-X
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra etolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.